13 de juny de 2018
Avui fa dos anys que em van posar aquelles cèl.lules màgiques que venien de tan i tan lluny en les que hi teníem dipositades tanta por i esperança. Dos anys ja...
Dos anys en que La farmacèutica Novartis em va donar l’oportunitat d’entrar en un assaig clínic que sembla ser una millora pel futur de la curació de la leucèmia.
Dos anys que, igual que l’Elsa i l’Anna de la Frozen, jo i l’Alba ens vam haver de separar uns dies per tal de poder controlar bé els poders d’aquestes cèl.lules màgiques.
Dos anys que la meva habitació de l’hospital es va convertir en la muntanya del Nord de la Frozen.
Dos anys.....
I dos anys que vaig a tope. Que no paro de ballar, de cantar, de demostrar al món sencer que estic disfrutant de cada moment del dia. Que sóc una imparable. Que celebro la vida i tot el que se’m posa al davant. Dos anys... i que en siguin molts més.
Una petarrufa,
Abril

Moltíssimes felicitats per aquests dos anys plens de VIDA, preciosa!!!
ResponEliminaSaps? Quan et vas tornar a posar malaltona, hi va haver una cançó que va fer moltíssima companyia a la teva marona i a la tieta de lluny... I, de retruc, a tota la família. Aquesta setmana l'hem estat recordant tant amb la teva marona... I mira, he pensat que te la deixaria escrita aquí. Ara encara no l'entendràs però, saps què farem? Quan siguis més grandeta, un dia l'escoltarem totes quatre (a la iaia segur que també li agradarà) mentre t'expliquem com n'has estat de valenta...
Preciosa, que per molts anys puguem celebrar aniversaris plens de vida!!!!
Milions de petonets!!
La tieta de lluny
Xxx
"Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.
Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...
Trencar aquest desencert,
converses d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.
És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...
Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.
Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem..."
Lax'n'Busto
https://youtu.be/1Gnu2_xbSKA