Visca els Pallapupes!

6 de juny de 2018

Avui era un d’aquells dies que tan llargs i pesats se’m fan. Tocava punxideta a quiròfan. Això vol dir anestèssia general, mal rotllo, morir-me de gana...

Ens hem hagut de llevar molt d’hora i total per arribar a l’hospital i tornar-me a fer dormir. Aquesta vegada per la força. Ha estat arribar allà i súper mega analítica perquè aquesta sí que agafa l’avió i se’n va a Philadelphia. M’han dit que de seguida em vindrien a buscar i... Déu ni do el que han trigat. I, un cop ja a la camilla davant de quiròfan, m’han tingut més d’una hora esperant allà. Sort dels Pallapupes! Han aconseguit que aquesta estonada es convertís en una estoneta. Quina gran feina que fan aquests pallassos... Tenen la màgia de treure somriures allà a on sembla impossible que n’hi hagin. Amb qualsevol tonteria en fan un moment especial i únic. Tant pels papes com pels nens. 

Aquella estonada que hagués pogut ser terrible per a mi, ha estat una estona de rialles i diversió. Amb la meva gosseta perla, que últimament sempre m’acompanya a l’hospital, ens hem divertit molt. Els ha fet tanta gràcia que la Gelocatila una mica més i es pixa de riure. Al final fins i tot han volgut entrar a quiròfan amb mi... amb l’excusa que havien d’ensinistrar el gos i de treure la pols d’allà dins... que no ens n’hem adonat que ja els teníem dins. I jo contenta.

Tot i que els he demanat de veure la Rapunzel a la tele de quiròfan, jo m’he adormit tranquil·lament als braços de la mama veient com aquelles pallassos no paraven de fer bestieses.

Però el despertar.... tela marinera! Jo no sé pas què portava aquella anestèssia però ha estat un despertar terrible! Crits i plors. Tot em molestava. Estava enfadada per tot. I així una bona estona. Fins que he fet un bon pipí i així he eliminat tot el mal rotllo de l’anestèssia. La mama ja se n’ha assegurat bé que no sortís del water...

La doctora ens ha dit que tot semblava correcte tot i que els resultats definitius no els tindríem fins al cap d’uns dies.

Després d’un dia com el d’avui em mereixia ben bé un premi. I què millor que amb els Pallapupes! Doncs sí! El diumenge següent vam anar al Tibidabo a celebrar “Un dia de nassos”. Ens ho vam passar genial. Jo i l’Alba no vam parar en tot el dia. Però va valdre la pena. I si així podem ajudar als Pallapupes a continuar repartint somriures als hospitals... doncs encara millor.

Una petarrufa, 

Abril