4 anys amb els CARTS

 27 de juny de 2020

Quin curs tan extrany aquest... Qui ho havia de dir que ara tots els meus companys i tothom s'hauria d'aïllar a casa per un bitxet tal i com tantes vegades ho he hagut de fer jo... Qui ho hauria dit que tots haurien de portar mascareta igual que jo he fet des que era molt i molt petita...

Doncs sí! Ha estat un curs ben extrany per a tots. Jo em vaig confinar abans que tothom. Per precaució,  les meves doctores em van fer quedar a casa abans que els altres nens però no us penseu, ells no van trigar gaire a fer-ho ...

A casa aquest aillament l'hem viscut molt bé. De fet, per a nosaltres, ja era la tercera vegada que ens confinaven. Aquesta vegada però, era per precaució i no pas perquè estigués malalta com la resta de vegades. Per tant, ens ho hem agafat al màxim de bé. Treballant molt però gaudint molt dels moments en família que a mi tant m'agraden... Evident he trobat molt a faltar als meus amics, especialment a l'Emma, però la veritat és que els dies m'han passat molt de pressa entre la feina de l'escola, la del conservatori... Però el que més m'ha agradat ha estat les llargues hores de joc amb l'Alba. Quina sort tenir una germana com ella... Crec que sempre recordarem aquesta temporada... Les dues tenim tanta imaginació que cada dia ens endinsàvem en una nova aventura. La veritat és que així qualsevol es confina!! Ens han passat els dies volant! Els dies anaven passant i fins i tot ens van anul·lar alguna visita a l'hospital per tal que no sortíssim de casa. Això vol dir que aquest coi de virus preocupava força, no creieu?

Finalment, però, el dia 27 de juny vam haver d'anar a l'hospital. És que ja feia quatre anys que em van posar els CARTS i sis mesos que no m'havien fet cap analítica!! Sort que amb l'energia que tenia aquests sis mesos ni la mama ha trobat a faltar l'analítica! Amb totes les precaucions del món i, després de no haver sortit gens de casa durant tres mesos, vam anar a l'hospital. Tocava una d'aquelles revisions importants: Punció medul·lar i saber com treballaven les meves cèl.lules. Tots els resultats han estat molt bons: Mínima residual negativa (o sigui, que ni rastre de malaltia) i una que ens ha esperançat una mica: sembla que els limfocits B que tenia molt adormidets es comencen a despertar i ja volen treballar una mica. Us explico, que ja comencen a fabricar una cosa que en diuen IGM que són uns anticossos. Què vol dir això? Doncs que si aquests espavilen una mica potser podrem espaiar una mica les gammaglobulines i, qui sap, potser arribarà el dia que ja ni les necessitaré!! Tot i així, no hi ha res segur. No cal que em faci il·lusions. Primer em posaran una vacuna i així podran veure si els limfocits B treballen. Si aquests responen d'alguna manera potser parlaran de punxar-me menys...

Aquest estiu també ha estat molt diferent. Quasi no ens hem mogut de casa. Ja sabeu com són els papes. S'ho prenen tot molt en sèrio el que diuen els metges. Per tal d'evitar el COVID hem fet alguna sortideta i sempre a llocs oberts on quasi no hi hagués gent. Tot i així ens ho hem passat súper bé: excursions a la muntanya, postes de sol a la platja, piscina a casa, festa de pijames amb la tieta Marta... fins i tot hem plantat la tenda a casa!!Ara toca mentalitzar-nos per a començar el curs al màxim de bé. Un curs que serà tan o més extrany que aquest passat. Els papes ja els noto una mica nerviosos. No és el mateix un company de la classe que jo. Amb mi sempre hem de prendre més precaucions. Però vull anar a l'escola. Confiem plenament amb les nostres doctores. Així que el dia 2 de setembre tenim visita i farem el que elles ens diguin. Això sí, si he d'anar a l'escola, a diferència dels meus companys, jo hauré d'anar SEMPRE amb la meva mascareta. Hores i hores... Ens hi haurem d'acostumar...

Ja us ho explicaré.

Una petarrufa,

Abril