Nova etapa

 Juliol i agost de 2019

I passen els dies, setmanes, mesos.... i jo amb ganes de menjar-me el món. La veritat és que no paro. Fins i tot m'he oblidat de passar pel blog i explicar-vos les novetats. Però és que estic tan bé que sempre trobo mil coses a fer! En l'últim post us explicava que els meus limfocits B estaven atontats i que no tenien ganes de treballar. Doncs segueixen igual. I què vol dir això? 

Doncs que per protegir-me de qualsevol "bitxet" necessito uns anticossos que es diuen gammaglobulines. Com ja us havia explicat aquesta medicació me la posaven a l'hospital. Era un rotllo perquè m'havia d'estar tot un matí sobre el llit de l'hospital de dia sense poder-me bellugar gaire. Doncs la novetat és que això ha canviat. Aquest juliol amb els papes hem anat diverses vegades a l'hospital perquè ens ensenyessin a posar les gammaglobulines subcutànies i així poder fer-ho a casa tranquil.lament. Bé, tranquil·lament, tranquil·lament... Els papes aviat ho han dit! Jo ja estava acostumanda d'una manera i ara resulta que ho volen canviar. Ja els dic jo que a qui punxen és a mi i que sóc jo qui hauria de decidir-ho... Però llavors és quan els papes em surten dient que ara decideixen ells i que decidiran el que creuen millor per a mi. Doncs a veure si és veritat perquè de moment... no m'agrada gens! Bé, de fet potser exagero una mica, eh? però això no cal que els ho digueu... 

A l'hospital ens han donat tot un kit que déu-n'hi-do! Vies, xeringues, bomba, medicació, agulles... Sort que jo els ajudo a preparar-ho tot perquè hi ha tantes coses que no sé pas... Ah! i sort de la infermera Laura que ens ho va explicar molt bé i va fer-nos un tutorial i tot! En fi, doncs a veure com va la medicació a casa perquè si ho fem així voldrà dir que me la podran passar només amb una hora mentres estic jugant i, si tot va bé, anar a l'hospital a revisió cada tres mesos. TRES MESOS!! Quasi no m'ho puc creure!! Aquest estiu se m'ha complicat força el mal de pell. He passat de tenir una pell atòpica controlada a tenir una pell atòpica descontrolada i plena de llagues obertes. Fa una angúnia veure'm cames i braços... i no us dic la coïssor i mal que em fa... I el perill d'infecció que això suposa... Tenia els papes ben preocupats per a saber com curar-m'ho fins que vàrem veure la doctora de la pell. Una més a la llista!! Fins a 5 dermatòlogues em van voler mirar la pell! van alucinar quan em van veure. La doctora em va donar un munt de "potingues" (crema especial per a la cara, per a les parpelles, cortisona per a les ferides, una altra per si no hi ha ferida, uns polvos per a posar-los al bany, un gel especial, crema hidratant especial...). Vaja, que la mama s'ha gastat més en cremes per a la meva pell que tot el que es gastarà per ella en tota la seva vida!!! A veure si millorem una mica...

Ah! I he fet una cosa de la qual em sento molt orgullosa!! M'he tallat els cabells. Portava una llarga melena i me'ls he ben tallat. I us preguntareu quina importància té això? Doncs he volgut donar els meus cabells a "Mechones solidarios". Aquesta organització recullen llargues melenes per a poder fer perruques per a dones i nenes que degut a la quimioteràpia es queden sense cabells. Els regalen una perruca i així es veuen més guapes. Quin gest més bonic, oi? A mi no em va caldre cap perruca en cap de les ocasions qe em vaig quedar sense cabells. La mama sempre em deia que era la nena pelona més bonica que podia existir. I sabeu què? En aquells moments jo m'ho creia. Serà això l'amor de mama...?

Doncs res, a aprofitar al màxim les vacances perquè d'aquí a molt poquet tornarem a engegar el curs i, per cert, ja faré tercer de Primària!! Quin respecte que em fa... Ja seré dels mitjans de l'escola... Ah! I començaré a tocar el violí al conservatori, que això sí que em fa molta il·lusió!!

Una petarrufa,

Abril