27 de novembre de 2012
I quina tempesta la d'aquesta nit! Tot el vaixell anava amunt i avall, amunt i avall… La tripulació del vaixell no parava d'entrar i sortir del meu camerot, i jo sense entendre res de res. Em sentia molt rara, cansada, tenia soneta però em costava dormir, he vomitat, estava pàl.lida, he agafat febre i aquesta no parava de pujar i baixar, han vingut els metges d'urgències més d'una vegada i, per sort, han dit que tot era dins de la normalitat. Que aquell medicament que em van donar ahir a la nit freqüentment donava aquests símptomes. I que hagués pogut ser molt pitjor! La veritat, però, és que jo ja n'he tingut prou!! Quina nit més mogudeta...
Sort n’he tingut dels braços del papa al llarg de tota la nit. Sabeu? S’hi dorm molt bé acurrucada als seus braços. Em gronxa, em canta, em diu paraules boniques. En fi, que em calma i em fa adormir. Quan fa estona que no estic amb ell i després arriba, li faig una gran rialla perqué em moro de ganes de jugar amb ell. I aquesta nit... Pobrissó. Ha passat una nit...
I la mama? Doncs a la casa dels xuklis soleta. Em sembla que tampoc ha dormit gens pensant en com estava. Feia encara més ulleres de les que fa normalment! Això de deixar-me a la nit sabent que passaria mala nit...
Durant tot el dia el vaixell tampoc ha parat de moure’s. La febre i els vòmits no han parat. He estat tot el matí endormiscada a braços de la mama. Només tenia ganes de plorar i de tenir braços. A la tarda m´ha passat el mateix amb el papa. Pobres, ja intentaven animar-me però avui el grumet del vaixell no tenia ganes ni de cantar!!
Aquesta nit em tornen a passar aquesta medicació. A veure com se’m posa aquesta vegada… Avui tindré la mama tota la nit al meu costat.
Els metges de la tripulació m’han dit que ara estaria uns dies molt xafadeta. Tots els medicaments de la químio han anat sumant i comencen a fer de les seves. Tot ha d’estar a punt pel dia 29. El meu gran dia!!
Tot i així, al camerot número 6 ha continuat la música. Crec que sentir música i als papes cantar em dóna molta energia i d’alguna manera m’ajuda a recuperar-me.
Una petarrufa ploranera
Abril
Abril, preciosa!
ResponEliminaCom que la tieta de lluny no pot venir a fer-te mimos ni cantar-te cançons a cau d'orella per fer passar aquest malet, ha decidit regalar-te aquesta cançó. Potser els papes troben un moment per posar-te-la i, si tanques els ullets i t'imagines als braços de la tieta de lluny, serà com si te la cantés ella... què et sembla?
Abril, aquesta és una cançó molt bonica, perfecta per un dia tan especial com el que ha estat avui. Tal i com ens has explicat, avui el teu angelet de la guarda ha anat a donar les seves llavors perquè ben aviat t'arribin a tu. Doncs saps què ha pensat la tieta? Que us dedicaria aquesta cançó tan bonica a totes a dues, a tu i al teu angelet :-) I és que aquesta és una cançó de bressol que canta un àngel al seu nen. Vols que te l'expliqui una mica? Doncs mira, l'àngel diu al nen que és hora de tancar els seus ullets i anar a dormir. Li diu que és hora de fer parar el seu caparronet, de fer fora les pors i descansar. I és que l'àngel li promet que mai el deixarà, que passi el que passi i vagin a on vagin, un sempre formarà part de l'altre. Mai es separaran. L'àngel explica al nen que és hora de somniar, de pensar en com en serà d'increïble la seva futura vida. I li diu que sempre que canti aquesta cançó que ara li regala, una part del seu cor serà amb ell. I és que les cançons mai desapareixen! I per tant, ni ells ni el seu amor mai desapareixeran.
Oi que és bonica Abril? Avui doncs, la tieta vol regalar-te aquesta cançó perquè t'ompli de forces i valentia i, a la vegada, regalar-la al teu angelet per agrair-li això tan meravellós que avui ha fet per tu i per tots nosaltres!!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=dcnd55tLCv8
Que descansis molt, preciosa!!!
Milions de petonets!!!
Hola Abril!!!
ResponEliminaDemà és el gran dia! només volia que sabessis que pensaré molt en tú i en els teus papes, com faig cada dia, però una mica més...
No saps les ganes que tinc de veure't, fa massa temps que només et veig en fotos i no és el mateix, a mi m'agraden els bracets!
Molts i molts petons i ànim en aquest últim tram!
Hola Abril, soc la teva amigueta Emma de Santpedor, et vull enviar moltes energies i forçes per arribar al teu destí de la Felicitat. Tinc moltes ganes de veuret i poder jugar de nou tots junts, segons m'expliquen els meus papes cada dia esta més aprop el moment de tornar-nos a veure.
ResponEliminaMolts petons per tu i pels teus papes!!! I molts ànims petita!!!
Emma, Noelia i Carlos.
Hola Abril!
ResponEliminaSóc la Clara. Encara no ens coneixem, però jo en tinc unes ganes...!!
Jo vaig néixer a la primavera, al mes d'abril (com el teu nom!), i com que tu em portes uns mesos d'avantatge, la meva mama i la teva parlaven sovint de com els anava tot plegat. Xerraven pel facebook com unes cotorres: del que fèiem tu i jo dins les panxulines, de com preparaven el part, de les llevadores i dels metges, de les nostres arribades, de si mamàvem, de si dormíem...
Amb el teu papa també es coneixen perquè treballen plegats al conservatori, així és que tant a tu com a mi ens encanta la música!
La mama m'ha explicat que tan tu com els teus papes esteu fent un viatge molt dur i llarg, per això encara que jo sóc una puça més xica que tu, t'envio moltíssima energia i un grapat de carícies per aquests moments que hi ha tanta mala mar. A veure si t'ajuden a sentir-te una miqueta millor.
La mama i el papa també els envien una abraçada enorme als teus papes, perquè saben que tot i que tu ets el gran grumet d'aquest vaixell, ells són els mariners més importants d'abord.
Espererarem pacients que el viatge arribi a port, que la mar estigui en calma i que tu et recuperis del tot per poder jugar, fer unes quantes rialles, i fer música tots plegats!
Per cert, no t'he dit que també sóc amiga de la Vinyet perquè som veïnes! O sigui que ja et pots posar bona ben aviat i prepara't perquè farem una bona colla!
Segueix escoltant molta música i cantant cançons, que ja sabem que és una de les millors medecines per ser feliços.
Va que el gran dia ja és aquí!
Un petonàs al nas.
Clara (la puça xica)
Anna Vega (la mama)
Marc Sibila (el papa)