dissabte, 1 de desembre del 2012

DIA +2 Un menjar ben estrany!!!!

1 de desembre de 1012

Aquesta nit he dormit molt. Els papes diuen que mai havia dormit tantes hores seguides. És que aquests medicaments que em donen em fan cansar molt i molt. També em diuen que és tan important el descansar com les medicines. A veure...
Torno a tenir el culet molt vermell. Els papes tenen por que em surtin aquelles pupes que tant em fan patir... Pero no m'hi deixen posar res perquè no agafi fongs. Només aigua estèril i oli d'ametlles!! Estic tan delicada ara... Avui m'han hagut de passar una bossa de plaquetes!!!
Fa molts dies que no tinc gens de gana. He estat 4 dies sense menjar. Si bebia una mica de llet la vomitava tota. Amb la gana que tenia...
I ara m'han donat un menjar ben estrany! Aquest baixa encara que no tingui gana i tampoc el vomito. I és que em passa per una d'aquestes vies que em tenen ben lligada i no em deixen gatejar... No trobo ni el gust que té.... Tenen coses ben estranyes els tripulants de bata blanca d'aquest vaixell...

Avui estic una mica més eixerida. Quin canvi amb el d'aquests últims dies!!! Llàstima que els metges diuen que durarà poc... D'aquí un parell de dies tornaré a passar-ho malament. I que estaré així força dies....
Aquest matí m'ho he passat molt bé i he rigut molt. I m'han passat les hores volant. I és que m'ha vingut a veure el tiet Xavier i la tieta Anna!!!!! M'han fet un munt de pallassades darrera el vidre... I jo no he parat de treure'ls la llengua!!! Però el que més m'ha agradat és que m'han explicat un conte que parlava de sota el mar. D'un peixet que es deia Taronget i que trobava un tauró, un cranc, un pop.... Ui... N'hi passaven de coses...
A mi m'agraden molt els contes. Ja tinc ganes d'estar a casa amb l'avi perquè la mama m'ha dit que de contes en sap un munt!!!
Ahir la meva amigueta Clara, que encara no la conec però sé que serem molt bones amigues i que pensa molt en mi, em va dedicar una lletra d'una preciosa cançó que els seus papes sempre li canten. La mama me la va llegir i ens va agradar molt. Mira que en sap la mama de cançons, però aquesta no la coneix i li va encantar. Em va dir que si la trobava també me la cantaria.
Avui jo també li vull dedicar una cançó molt bonica. A ella, a tots els meus amiguets i a tothom qui pensa en mi. La mama i el papa me la posaven quan encara era dins a la panxulina. Em relaxava (així potser li anirà bé a la Bruna i a l'Arlet!!!).

"Songs my mother taught me" A. Dvorak

Ah! Sabeu qui m'ha escrit al blog? El rei Melcior!!! Es veu que ja comencen a treure el nas. Sabeu què m'ha dit? Doncs que potser l'any vinent vindran a veure'm a casa!!! Que contenta que estic!! Deu ser perquè m'he portat molt bé.

Una petarrufa ben dolça,

Abril

3 comentaris:

  1. M'han explicat els avis que vas fer cantar als mariners de bata blanca, com es nota la influència familiar en docència musical ... je .. je, així m'agrada grumet. Ens a tranquil · litzat saber que has dormit més, recupera forces per poder cantar amb força que el cim ja està prop.

    Petons de tots i per a tots

    ResponElimina
  2. Abril bonica!!!
    Torno a ser la Clara. Ja sé que sóc una mica pesada i que t'he de deixar descansar molt, només volia que diguessis als teus papes que la cançó que et vaig escriure ahir és diu"Somnis" i que és de l'Albert Pla. Si, si, de l'Albert Pla.... Es veu que és un senyor una mica raro que fa anys cantava cançons una mica estranyes, però que últimament ha fet un espectacle que es diu "somiatruites" que és molt xulo i molt màgic, i aquesta cançó hi surt.
    Una abraçada de puça. Ah! I recrda que et vaig enviar un grapat de carícies per quan les necessitis, però si se t'acaben i en necessites més aquests dies que tornaràs a estar més moixa, només m'ho has de dir i te les enviaré d'una bufada!
    Clara

    ResponElimina
  3. Mol bon dia petita i gran ABRIL.Gairebe no et conaixem,dons erets mol patitona cuan uns bitxets mol dulantons set van apropar a tu,i per sert,no volian jugar amb tu,si mes no et van fer una mala jugada,pro com tu ets mol llesta i forta as lluitat fins fer-los fore,mol ben fet,aquesta clase de amics,ben lluny de la roba,nomes serveixen per fer mal. Cuan siguis mes grandeta i els teus papes,avis,tiets,tietas i molts altres,tu aspliquin et semblara que te asplican un conte,i si sera un conte basat amb fets reals,pro com tots els contes sempre guanyan els bons,i en el teu propi conte tu amb la teva tropa de batas blancas i guardians amb ales,heu aconsaguit guanyar totas las batalles,una darrera altre,fins poguer aixecar la teva propia sanyera,¡EM GUANYAT!per fi s´acabat.I colorin colorado aquest mal son ja a passat.Amb moltas ganes de veurat,molts i molts patunets i una forte abrasada.Els teus tiets Josep Ma.i Maria. PER MOLTS ANYS. Per sert,per Reis damanu que amb portin un dicsionari amb catala,jejeje......................................

    ResponElimina