dimarts, 11 de desembre del 2012

DIA +11 Esperant que arribi la calma

10 de desembre de 2012

Avui m’he trobat una mica millor. Potser ja comença a marxar una mica aquesta cosa que la tripulació en diuen mucositis? Espero que sí perquè ja porto massa dies amb pupes… Tot i així no m’han deixat de donar aquells xaropets màgics que em fan calmar una mica el mal. Però sabeu? Avui he jugat molta estona amb la mama i només feia que fer-li llengotes. I réiem…. Sí, i tots els de la tripulació que entraven al meu camerot també els treia la llengua. A la mama li ha anat molt bé per mirar-me la boqueta i per veure que totes les pupes que hi tenia sembla que ja s’estan curant. Que bé!!! Ara només falta que no tingui tanta baba, tants mocs al coll i que les llaguetes que tinc per dins també vagin marxant.

Com diuen els avis… poquet a poquet!!!

Aquesta matinada però, ha estat una mica rotllo. M’he posat de més mal humor… Primer he vomitat moc. Quan la mama m’ha canviat i he tornat a agafar el son, han vingut amb totes aquelles xeringues a treure’m sang, quan tornava a agafar el son, venien a mirar-me la pressió, quan tornava a agafar el son han vingut a punxar-me el taló… ufff! Així no hi ha qui dormi!!! I després diuen que no dormo prou… si no em deixen!!!

Encara em donen aquell menjar tan estrany que passa per un tubet dels molts que estic conectada. Tot i així, no deixo de menjar per boca. Diuen que millor que la meva panxulina no deixi de treballar. I tant que la faig treballar! Hi ha dies que menjo poquet però ara fa uns dies que tinc més gana. Avui fins i tot em volia menjar un entrepà!!!

Jo ja somnio amb el pa amb tomàquet i amb aquells menjars tan bons que em feia la mama. Uhmmmm….

Vaig a fer nones a veure si aquesta tripulació avui em deixa dormir i no m’enreda tant. I… Un dia +!!!

Una petarrufa i una llengota,

Abril

6 comentaris:

  1. Bon dia, bonica Abril!

    M'alegro que el dia d'ahir fos una mica millor. M'agrada que riguis amb la mare, saps? és el què li dóna més forces a ella i al pare, és clar.
    La meva àvia, que era molt sàvia i una gran farmacèutica sempre ens deia que quan sortien les llagues era senyal del final d'aquell mal. Ja veuràs que aviat desapareixaran i podràs tornar a menjar de tot.
    Un petonet des de la Manresa gèlida. Avui fa molt fred!!!

    ResponElimina
  2. isabel, pep i pau alexandre11 de desembre del 2012, a les 11:32

    Abril guapíssima, que bé que puguis riure amb els papes, vol dir que ni que sigui a estones, et trobes millor. Mossa,. què menges a la foto, quina gana no?
    A veure si hi ha sort i mica en mica marxen totes les pupes i t'ho pots passar encara millor.

    ResponElimina
  3. Hola Abril,
    esperem que les pupetes i els tripulants et deixin descansar! Sort en tens dels capitans del vaixell, el papa i la mama, que són tant valents i saben navegar quan bufa el vent sigui del nord, de l'est, del sud o de l'oest!
    Una abraçada als tres i que aviat puguis menjar-te un bon pa amb tomàquet!

    ResponElimina
  4. Ja t'ho dic jo que seràs cara de mantenir... realment t'has de trobar molt malament com per no voler menjar!! quan estàs una mica bé i veus qualsevol cosa comestible no calles fins que te l'han donat!! M'hauré de repensar allò d'aquell secret que tenim tu i jo potser... bé, no no, una promesa és una promesa, però ja t'aviso que hauràs de triar!!! ji ji
    Estic mirant quin dia d'aquesta setmana puc pujar a veure't... potser dijous a la tarda, o divendres migdia/tarda!!
    Àpali, un petonet!!

    ResponElimina
  5. Hola ABRIL,que tal prinsesa,que be que t´aspliquin contes i et cantin cansunetas ¡que bonic!,jo gairebe no menrecordu,be de elguna si,i tu tambe las recorderas i las cantaras,millo dit las cantarem tots plagats,ja veuras que GUAYYYYY,¡Que be ens o pasarem!amb tans musics a la familia,las cantarem i las ballarem,a per sert jo tocare el botet jejeje,i en tota aquesta jarana agafarem molta gana i ens futar...un bon plat de secas amb butifarra,YUPIIIII. Una abrasada i molts molts petonets...apa siauuuuuuuuu

    ResponElimina
  6. Hola Abril, ja saps que estem al meditterrani i quan be una llevantada tota la sorra s'en va de la platja, peró després venen i posan molts i molts granets de sorra i tot queda igual i el pròxim estiu ja ens podem banyar com si res. Ara és com si estessis a plena llevantada oi???? ja veuràs que de mica en mica aquets granets de sorra aniran venin i després podrem disfrutar tots d'aquesta platja que seràs tu.
    Ah!!! ja t'ha explicat la teva mare que aquests dies es menja una cosa que es diuen ""TORRONS SUCHARD"" i la famili ens encanten MUUUU que bons ja veuràs quan els tastits.
    Adeu bonica que vagi molt i molt be un petó.

    ResponElimina