2 de gener de 2013
Avui també he dormit tant bé... I és que com que cada vegada entren menys al meu camerot per posar-me medicació…doncs no em desperten tant i puc dormir més tranquil.la. Però em fan prendre un munt de xaropets. I avui me n'han donat més i tot! Ecs!! N’hi ha algun de tant dolent…
Si em veiéssiu d'aprop veuríeu que tinc tot el cos amb taques. Sabeu per què és? Doncs mireu si n'era de forta tota la medicació que em van donar, que em va tenyir tot el cos. Em va deixar un moreno... I ara, està marxant. Sembla que estigui canviant la pell com les serps!!
Avui ha passat la tripulació de bata blanca i ha dit que tot va bé de moment. Queden parats que mengi tant. Puf! Doncs mira que és dolent el menjar d’aquí... Han dit que si continuo així potser aviat podrem arribar a port. Tot i així, el viatge encara no haurà acabat. Quedarà molt camí a fer. Ara bé, fora del vaixell i amb els papes i avis al meu costat sempre ho portarem millor. I menjant i dormint a casa!!!! Sense estar lligada!!!!
Estic tan cansada de tot... I mira que tinc un munt de joguines noves al meu camerot. Entre la tortuga, els peixos per pescar, les anelles de colors, el cançoner, els llibres... Però ja tot m'avorreix. Jugo una mica però de seguida vull estar dreta i mirar per la finestra per veure si ve algú. Només tinc ganes de sortir d'aquí dins. Que em deslliguin i poder sortir, que em toqui l'aire, el solet i, sobretot, anar a casa!!! La meva habitació, el meu llitet, la meva trona, el jardí, els peixets…
De tant en tant els papes em posen unes sabates molt xules que em van comprar perquè m'hi acostumi perquè jo no he portat mai sabates. Tant temps a l'hospital.... I el papa em fa fer exercici i caminar per sobre el llit perquè les cames es posin fortes i de seguida pugui caminar.
Pobres, ara que jo tinc més energia i no paro, els papes és quan estan més esgotats. Sort que els avis de tant en tant els donen un cop de mà...
I res més, ara a fer els deures: prendre'm bé els xaropets, menjar i beure aigua!
Ara a fer nones perquè així ja tindrem un dia +!!!
Una petarrufa per a tots i d’una de molt especial per al Teti.
Abril
Bona nit Abril preciosa,
ResponEliminaIupiiiiiiiiii! que contents estem tots plegats de que estiguis tan valentona i que aviat puguis anar a casona. Els reis sempre porten coses bones als nens i nenes que fan molta bondat com tu... així doncs que de ben segur el teu regal no es farà esperar i serà el millor de tots . ja veus que és el que tots hem desitjat i demanat per a tu i els teus pares.
I demà encara et posaràs més contenta ja que per fi tornaràs a veure la tieta de lluny que tant us estima. i li podràs ensenyar totes les cosetes que ja saps fer que són moltes oi que si. saps jo tambè tinc moltes ganes de veure-la i fer-li una bona abraçada i és que és tan cara de veure ! :-)
La tornada de la tieta de lluny serà com una alenada d'aire fresc que airejarà sens dubte el teu vaixell, i serà molt reconfortant i agradable sobretot també per la teva mare i els teus avis i tiets . serà l'empenteta que faltava per aconseguir arribar tots a bon port, tots a casa!
una sadaaaaaaaaaaaaa molt especial per tots tres de part de tots els de casa . i moltsssssssssssssss bitxitus bons ++++++
Aaaaaaaaai... que maca que és la teta boba!!!! Saps què Abril?!?!?! Tenim la teta boba més maca del món mundial!!!!!!!!!! Milions de petonets de la tieta de lluny que avui no està tan lluny!!! I, per cert, la tieta de lluny també té moltes ganes de fer una bona abraçada a la teta boba... oi que ho farem un dia d'aquests?!?!!? :-) Ens hi haurem d'afanyar però! ji ji ji Muuuuaaaaa!!! xxx
EliminaBon dia Abril!! i bon dia Anna i Jordi.
ResponEliminaAvui Abril t'explicaré una història. Fa una colla d'anys, abans i tot de nèixer el Martí, cada estiu venien a casa unes nenes sahrauís. Es diuen Kate, Adila i Jadaya. Estaven dos mesos amb nosaltres i tot el dia volien fer coses, ara cap aquí, ara cap allà... no paràven. Elles viuen al desert, als campaments de refugiats que el Frente Polisario va construïr a Algèria. És un lloc ple de pedres i sorra, on hi ha poc a fer, però tot i així elles sempre estan contentes. Són refugiades i no tenen ni passaport ni DNI ni cap altre paper que els permeti sortir del seu desert. Una mica com tu Abril, que de moment, no et pots moure del teu vaixell. Quan l'Adila, la Kate i la Jadaya eren més petites, ara ja són grans, i parlàvem per telèfon amb elles sempre m'explicaven el que feien. A vegades estaven una mica tristes perquè no ens podien veure ni sortir del seu desert i llavors els deia: aquesta nit quan es faci fosc mireu el cel (el cel del sàhara Abril és el més bonic del món) i entre totes les estrelles busqueu la lluna. Quan la vegis tanca els ulls i somia que voles, t'aixeques, amunt, amunt, flotes i el vent et toca la cara, i cada cop ets més amunt, pases entre els núvols hi jugues una estona... saps que els núvols fan olor? continues pujant i flotant com una fulla que s'endú el vent.... fins arribar a tocar la lluna amb la punteta dels dits.
Ja hi ets... i saps què? allà, a la lluna, hi trobaràs tot allò que vulguis, els papes, els avis, els amics i amiguetes, les teves joguines, ah i nosaltres també. Hi serem per fer-te petarrufes, jugar, saltar, ballar, fer ganyotes, tot allò que vulguis.
Ara obre els ulls i mira la lluna, jo des de la finestra de casa també l'estaré mirant i somiant. Així si tots dos mirem la lluna al mateix moment ens hi podrem veure reflexats!! A partir d'aquell moment quan l'Adila, la Kate i la Jadaya miraven la lluna sabien que sempre hi ha algú que també la mira i pensa en elles.
Vols mirar la lluna amb nosaltres Abril? Sí? Visca!!!!!!
Fins demà Abril, petarrufes per tu i pesigolles pels papes. Ànims!!
Pep, M'ha agradat molt això que m'has explicat!!!
EliminaDe ben segur que quan sigui a casa amb els papes, sortirem al jardí i mirarem les estrelles i la lluna. Ja en tinc unes ganes...
Ah! I vols que jo et digui una cosa? Fa força anys, quan el papa i la mama ni tan sols vivien junts, un estiu la mama també va tenir a casa dues nenes saharauis. Una d'elles es va posar malaltona i van haver-se de passar una setmana a l'hospital amb la mama!!
Una petarrufa i fins demà Pep!
Hola Abril!!!
ResponEliminaQuè ben informats ens tens del teu viatge!!! A la mare li agrada un munt llegir-te cada dia i saber com vas avançant. Després ens ho explica a mi i el papa, i ens alegrem tots plegats per les batalles que vas guanyant!
Saps una cosa? Ja he entrat al manteniment i si tot segueix així després del dia 11 ja podré tornar a l'escola! Bé, continuaré anant a l'hospital 3 cops per setmana per fer rehabilitació, però ja podré fer algunes coses que fan els nens i nenes sans! Així que akest any per reis demano coses per tornar al cole que és el que em fa més il·lusió! Bé.... I també alguna joguina!!! Ah!!! I molta salut per tots!! I menys punxadetes i menys xarops! Què son una murga... Tot això també ho he demanat per tu!!!!
Bé, una abraçada molt forta i molts petonets!!! Continuem en contacte!!! Una abraçada també pels teus papes que són una pasada!!
LÚA
Que bé Lúa!! A l'escola...
ResponEliminaA mi encara em quedarà molt i molt temps abans no pugui sortir i estar amb altres nens. però bé, de mica en mica.
Un petonet valenta!
Abril
Hola ABRIL,de ben sagur que mol abiat tornaras a beure els peixets,¡Uf pobres paixets!tu voldras gugar amb ells,i ells nadaran nadaran,i no els podras agafar,pro esteran mol contens de veuret.Els papes ja te auran esplicat que dema pasaran els reis de orient,i portaran regals per a tots els nens i nenas i sagur que et vidran a beure,¡quina il-lusio !Almenys aquets reis portan regals!sensa retelladas.Menu bunica que descansis,i sumiis amb els angelets i amb els REIS,ja me asplicaras com a anat.Petunets,siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
ResponEliminaHola Abril.
ResponEliminaHem estat uns dies sense llegir el blog perquè hem estat per Manresa, fins i tot avui hem passat per Santpedor.
Avui hem anat a portar la carta als reis i els hem demanat que et posis bona.
ens ha agradat molt el conte de la lluna. Quan nosaltres estavem esperant per anar a buscar el Pau Alexandre a Bolívia, el Pep, que li agrada molt mirar el cel, cada nit mirava la lluna i li enviava un missatge per al Pau A. perquè sabia del cert que la lluna que miràvem era la mateixa. Un cop vam ser a Bolívia però encara no et coneixiem encara va ser més emocionant, perquè llavors sabiem que fins i tot l'estavem mirant amb la mateixa inclinació!!
Ens alegrem moltíssim que us deixessin passar el cap d'any junts, aquestes petites coses també ajuden a passar els dies especials d'una manera diferent.
I també molt que aviat puguis deixar el teu camerot, és tan petit!! Es clar, com millor et vas trobant tu més guerra dones i els teus papes, que han estat aguantant tant de temps ara es relaxen una mica i els surt tot el cansament de tots aquests mesos.
Per cert a quant estan ja els teus leucòcits??
Una abraçada per tots 3, a veure si podem fer una visita ni que sigui a algun dels teus pares per Santpedor mentre tu disfrutes d'estar a casa!!!1
us estimem molt!!!!