5 de gener de 2013
Un dia sencer a casa!!! I que gran i que bé que s’hi està…Hi ha unes finestres tan grans per on hi entra un solet… i em puc mourelliurement, sense estar lligada a res!!
Tot i així, m’he sentit força estranya. Tant temps al’hospital i ara a casa… vaja, que només volia braços i braços. I per dormir…buf!! A braços molt bé però si m’estiren em poso a plorar molt i molt. Emsembla que encara tinc el síndrome de l’hospital. Suposo que necessito temps…
Sóc a casa però els de la tripulació m’han posat unescondicions. Els he d’anar a veure dos o tres cops cada setmana; No puc rebre visites. Bé, només els avis is’han de posar una roba neta, mascareta, peücs i desinfectar-se bé les mans.També m’he de prendre cada dia onze xeringues d’aquells xaropets tan dolentsque us havia parlat. Com que sé que me’ls he de prendre igualment, doncs avuija no m’hi he enfadat tant.
I la meva alimentació ha de ser una mica estricta. Ha de seruna dieta de baixa càrrega bacteriana. Per tant, res de menjar coses crues. Perevitar mals de panxa fins i tot aquests dies menjo “potitos” en comptes delmenjar de la mama. I tota la resta del menjar només em pot durar 24 hores inomés pot ser per a mi. Per això tot ha de ser envasat individualment. Fins itot l’oli!!!
Aquest vespre, quan ja era fosc, he tingut una visita moltmàgica. De cop i volta han trucat a la balconera de casa i… sabeu qui ha entratal jardí de casa meva? Doncs els tres Reis de l’Orient acompanyats dels seuspatges!! Jo i els papes hem quedat molt i molt sorpresos i jo no he parat de tirar-los petonets. Com ho sabien on era casa meva?I com sabien que ja era a casa? Suposo perquè ho veuen tot… Els Reis m’han dit que he estat molt valenta al llarg detots aquests mesos i que arribar a casa ha estat el millor regal de reis quetota la família podia tenir.
Jo i els papes també us volíem donar les gràcies peracompanyar-nos en aquest viatge. Cada comentari, escrit, dibuix, quadre,músiques… ens han ajudat a sentir-nos acompanyats i estimats i a afrontar eldia a dia d’una manera menys dolorosa. Encara ens queda molt a fer perquèencara no estic bona del tot. Esperem, però, que la malaltia no torni a sortiri puguem estar els tres a casa.
Segurament ara no escriuré cada dia perquè tinc molta feinaa descobrir totes les coses de casa, jugar amb les joguines i… aprendre aparlar i a caminar!! Però detant en tant us aniré explicant com estic i què em diuen els de la tripulacióde bata blanca. De moment, si tot va bé, fins dimarts a casona.
Una petarrufa màgica,
Abril
Felicitats Abril! Per ser tan valenta que hagis pogut tornar a casa. Estic molt contenta de sentir-ho.
ResponEliminaCrec que ja sé per què els reis sabien que eres a casa i t'han vingut a veure. És perquè molts nens i no tant nens havíem demanat per tu a la carta als reis. Alguns fins i tot no han demanat res més que veure't posar-te bona... i de tant i tant sentir a parlar de tu van haver d'avançar una mica el regal gros (tot i que em consta que també te n'han arribat de petitets que han portat a casa dels teus avis i tiets) i t'han vingut a veure per coneixe't.
Bon dia de reis!
I quins regals tan boniiiics!! però el millor regal per tots nosaltres va ser el divendres. Que els metges (i l'Abidal) et donessin l'alta i puguessis venir a casa, és lo únic que vem demanar-los al Reis, i com que tan i tan insistents vem ser alguns ho van vanaçar dos dies.
ResponEliminaI ves per on, que van reprogramar-se l'agenda per poder passar per casa teva a saludar-te en persona!! però saps què?? em van dir que quan estiguis més recuperada, tornaran a venir!! aquesta vegada però no es deixaran veure perquè ja no serà la nit de Reis. Però que sí que algun dia, en algun moment de la nit que estiguis dormint, deixaran més regals pel jardí per tu, pels papes, els avis i els tiets. I saps per què ho faran? perquè volen que puguis disfrutar la festa dels Reis com qualsevol altre nen, desembolicant els regals tots junts, com sempre han fet els tiets amb els avis.
Així doncs, tu has de continuar sent tant valenta com fins ara, prendre't tots els xaropets sense rondinar i fer molt cas dels papes i els doctors que teníes al camarot... perquè així els Reis segur que podran tornar a venir ben aviat!!! :)
Un petonet!
My dearest Abril!
ResponEliminaTu encara no em coneixes... de fet, jo ja hauria de ser aquí! T'explico: My name is Ranolo, and I'm coming from veeeeery far... From Germany!!! Ja porto moooolts dies viatjant... but as I have very short legs, I'm not good at walking. I rather jump... But some days ago, with one of my jumps I hit my head against a sign post and I got stuck there... Per això arribo una mica tard! Ostres, quin merder de llengües, no? I és que jo sóc alemany. Però mentre venia vaig fer un curs accelerat d'anglès! Però els missatgers que m'han encarregat m'acaben de dir que la petita Abril no en sap d'anglès encara, i que hauria de parlar Català... I like that language! But I'm not good at it yet... Anyway, let me carry on with my story!
Quan em vaig fotre aquell cop de cap and got stuck, three amazing creatures followed by loads of servants came past. Duien uns vestits molt bonics, i unes barbes taaaan llagures... Aquests senyors van ser mooolt generosos i em van acollir al seu carruatge. Saps?!?!?! La gent diu que són reis, i que són mags!!! Però la història continua... A few days ago I was having my nap on the back of Baltasar's camel and suddenly... vaig caure i em vaig tornar a quedar tirat. I és que m'agraden tant les migdiades... a tu no?!?!? Ahir a la nit vaig veure com tooota aquesta comitiva de gent marxava, se'n devien entornar a casa. Un ocellet m'ha dit que et van venir a veure en persona?!?!?!!!!Ooohh... I'm happy for you but a bit annoyed too... I shoul be be there with you already!!!! aagrrr.. Anyway, I only got in touch to let you know that I'll be there soon. And that I can't wait to meet you! M'hauràs de disculpar la meva aparença... estic taaan esgotat de tant fer passets i saltirons que em penja la llengua i tot... Però I've heard that you have a very nice house and a garden with nice plants and a little pond plenty of fish!!! You have to show me around... that's my wish! :-)
Els meus missatgers també m'han dit que ets la nena més maca i valenta del món mundial!!!!! Wooow! I'm so lucky to be about to become your new friend!!!! You know? I'm very brave too. And I'm sure we'll have great adventures together in your house! :-)
Milions de petonets and hugs from your soon new friend and adventure's mate,
Ranolo
Abril!!
ResponEliminaQue contents que estem que ja estigueu aquí!!
I que bé que els reis vinguéssin a casa vostra! Els vam anar a veure a la plaça de l'església i els hi vam dir que hi havia una nena moolt però que molt valenta i pacient que estava a casa seva esperant-los (amb els camells podrien arribar-hi amb quatre gambades!).
El Pau es va quedar tant bocabadat com tu veient aquests tres reis tant misteriosos i elegants!
Esperem que mica en mica vagi marxant la síndrome aquesta de l'hospital i et vagis sentint més i més còmode a casa... ja veuràs quan comencis a caminar, podràs remenar tota la casa!
Apa bonica, bona nit!
Eva, Jaume i Pau
Felicitats ABril, Anna i Jordi!! quin gran regal de reis!! i quin bon començament d'any!! La Gal.la té moltes ganes de jugar amb tu, Abril. S'ha mirat totes les fotos, t'ha fet mil petons a la pantalla i ara només li falta poder-los fer en persona. Ben aviat, segur!! un petonas per tots, familia. Gal.la, Jordi i Emma
ResponEliminaBona nit Abril,
ResponEliminaaquestes dies no he pogut seguir massa el teu viatge, però avui quan he obert el mòbil, m'han arribat bones notícies i ja estàs a casa!!!!!!!!!!! Quina il·lusió! Estic tant contenta de que hagis arribat a terra ferma i malgrat el viatge ha estat llarg i feixuc, has estat una tripulant molt valenta!
Molts petons als tres i gaudiu de casa vostra, que segur que us esperaven moltes sopreses!
El millor regal de reis!
Bon nit petarrufos!
Bon dia, Abril!
ResponEliminaEt volia explicar una coseta que potser t'animarà una mica. Quan jo vaig tornar de l'hospital també era l'època de Reis, i saps? tothom tenia tantes ganes de que estigués bé que em deien moltes coses i molt boniques! Fins hi tot els meus pares em van portar a veure la cavalcada, quan el que havíem d'haver fet era quedar-nos a casa. La veritat és que jo només volia descansar. Em va costar molt de recuperar-me, ja saps, les ciutats són sorolloses, les visites constants, el síndrome d'hospital,...
Tu per sort vius en un petit paradís que no hi ha soroll, ni trànsit, ni gent,... tot això et permetrà de recuperar-te de la teva convalescència. Et cal molt silenci i deixar passar el temps perquè tot es posi a lloc. El síndrome d'hospital s'esvaïrà i amb la companyia dels papes i avis et sentiràs molt reconfortada.
Dorm, juga, escolta música i menja molt. Ja veuràs com aviat t'aniràs recuperant. Tot vol temps i repòs!
Un petonàs de la teva cosineta Berta.
Hola Abril!!
ResponEliminaQuina gran notícia quan vam llegir que havies arribat a casa. Ens vam emocionar molt. I diria que aquesta emoció va entrar a totes les llars dels familiars i amics en saber que us donàven l'alta, i que per fi havies arribat a port. Els tres a casa.
Estem molt contents per tu i pels teus pares.
Saps? el millor moment de dia per mi, és aixecar-me al matí amb els papes (els dies festius), els tres junts al llit. Els dissabtes i diumenges, i ahir el dia de Reis,els papes em deixen fer les mandres al seu llit. És super divertit, també per ells. I quan vam saber que això també ho podreu fer vosaltres,... estar els tres junts tot el dia!! Que bé! Ens n'alegrem moltíssim.
I ara, com molt bé t'han dit, calma, i poc a poc, com sempre has fet, anar caminant endavant.
Un petonàs de coloraines, i amb molta llum que entra per aquestes finestres tant grans!!!
Ostres, ara que hi penso,... per aquestes finestres podran entrar junts i a la vegada tots els petonets i pessigolles que t'envien tots els nens i nenes i papes i mames... que xulo!!!
MUUUUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
Aina, Ester i Jordi
Hola Abril!!
ResponEliminaSaps? Ahir la tieta Marta m'explicava com van venir els Reis a casa i només d'imaginar-ho se'm saltaven les llàgrimes d'emoció. Potser no recordaràs aquesta nit però de ben segur que tots els que hi eren al teu costat te la recordaran tant i amb tants detalls que d'aquí uns anys la reviuràs igual de màgica com va ser.
I mira, jo et volia fer un petit regalet, un xic diferent. D'aquí a un mes, a Granollers, es corre una mitja marató molt especial. Sota la iniciativa correx2, els corredors duen un mocador especial per l'ocasió que simbolitza un altre corredor (un nen) que no pot córrer la cursa.
Així que vés posant-te en forma que diumenge 3 de febrer hem de fer una marató entre tots dos eh!!
Un petonet!!!
Jordi
Hola ABRIL i familia,bona i agradable sorpresa,per fi a arribat el gran dia,el dia de de gran victoria,san guanyat totas las batalles,encara que no es pugui baixar la guardia,pro has GUANYAT,i aixo es el que comte.Petunetsssss
ResponElimina