Dia +36 Per fi terra ferma!!!

4 de gener de 2013

Aquest matí m'he tornat a despertar amb el cocktail de xaropets. Aquesta vegada, però, tot i que m'ha costat molt i molt empassar-me'ls, no els he vomitat. Ja en tenia ganes ja.... Però sabia que si ho feia em vindrien amb més xaropets, així que amb una vegada ja n'hi ha prou!

Avui la cara del papa i la mama era diferent. No sé per què, però els brillaven més els ulls. Se'ls veia més contents però a la vegada nerviosos. No sabia pas què passava. Ha passat la tripulacio de bata blanca i xerraven i xerraven... I els avis aquí a l'hospital al matí? La seva cara també era diferent...
El tiet David també?? I la tieta de lluny? Uff, no entenia res.

A mig matí sabeu qui ha vingut a veure’m? Els jugadors del Barça!!! Ostres... Ha vingut l’Adriano, el Zubizarreta i l’Abidal!! Aquests sí que m’han agradat!!!

L’Abidal ha parlat una bona estona amb mi, el papa, la mama i els avis. I m’ha dit que havia de tenir molta força, que era una nena molt valenta i que ell em donava l’alta. No sé pas què volia dir amb això…

Després la mama m’ha explicat que ell també havia estat molt i molt malaltó i que ara s’estava recuperant.

M’han regalat un gorro del Barça, una bufanda, una ampolla, un braçalet i un póster! I tot del Barça! Em sembla que em queda més bé el gorro del Barça que la gorra de l’Espanyol…

Ah!! I tambe m’ha signat una foto que tenia penjada d’un passebre del Barça-Madrid!!!

Després de dinar i de prendre’m els xaropets m’han despunxat i… m’han tret fora de la cambra. Jo no entenia res de res. Hem sortit al passadís i la mama m’ha posat un vestidet molt maco, unes mitgetes, un gorro, un anorac i una màscara que em moltestava molt i  molt.  Però què passava? Jo estava tan descol.locada que només plorava.

Després ho he entès tot! Hem sortit del vaixell!!! A fora m’esperaven els avis i els tiets!!

Aire… solet… quina sensació tan especial….

M’han ficat a dins del cotxe i cap a casa!!! Quina emoció! He dormit tot el viatge. Quan hem arribat a casa fins i tot tenia una gran pancarta de benvinguda i hi havia globus per tot arreu!!!

Uff!! Quantes novetats!!! A casa no donava l’abast. Ho volia veure tot però d’altre banda no em volia separar dels papes.

Tot i així, hem d’anar a port molt dies. Si tot va bé, dos o tres cops a la setmana. Em punxaran, em visitaran… Ah! I de visites a casa i sortides, res de res! Però almenys som a casa els tres junts i tots ens recuperarem molt millor!

Uhmmm!! El menjar de la mama que tant havia sommiat…

  

Després d’aquest dia tan mogudet me’n vaig a fer nones, aquesta vegada sí, al meu llitet. Ja ho veieu, a nosaltres ens han passat els reis per avançat.

Una petarrufa molt dolça,

Abril