10 de gener de 2013
Quants dies sense escriure… és que això d’estar a casa em témolt ocupada. De fet, faig anar molt de bòlit als meus papes. Em diuen GPS, iés que durant tot el dia només vull que em passegin per casa a braços. Això sí,jo els vaig indicant a on vull anar. Acostumada a estar 8 mesos tancada en unapetita habitació, ara descobreixo moltes coses.
Tot i així l’adaptació no és gens fàcil. No vull jugar, nigatejar ni caminar. Només vull braços i braços. I quan m’estiren per dormirploro i ploro. És que tinc el síndrome de l’hospital. Cada vegada que m’estirenem penso que vindran a fer-me alguna cosa.
A més a més estic una mica neguitosa perquè tants xaropetsem fan venir mal a la panxulina i aquesta s’ha inflat com un globus.
Els papes diuen que necessito temps. Que he tingut massacanvis de cop. Ara bé, el que sí que faig és menjar. Tinc una gana… però comque he de seguir una dieta en baixa carga bacteriana, doncs de moment res delmenjar de la mama. He d’estar un temps menjant “potitos”. Sort que m’agradatot…
No puc rebre visites i només puc sortir per anar al’hospital i amb mascareta. Jo! És un rotllo perquè jo sóc petiteta i lamàscara m’ocupa tota la cara. Ja en busquem, ja, de més petites, però no entrobem enlloc.
Avui fa sis setmanes que em van posar les cèl.lules de lameva donant i la meva nova medul.la està treballant molt i molt. Aquella provaque em van fer, la quimera, ha sortit que els meus leucos són 100% de la mevadonant. Això és una molt bona notícia. Vol dir que la nova medul.la està benarrelada.
Dimarts vàrem anar a port a veure una de les doctores de latripulació de bata blanca. Em van fer una anàlisi i em van dir que tinc un muntde leucos i un munt de plaquetes!! Dimarts, em faran una altra analítica, unaprova del moll d’os i em tornaran a posar químio a la medul.la per evitar unarecaiguda de la malaltia.
De moment, però, el que he de fer jo és intentar dormir més i intentar estar més tranquil.la i relaxada a casa.
Una petarrufa,
Abril
Abril!!!!
ResponEliminaPrincesa. Estem molt contents de rebre aquestes bones notícies! Ostres que valenta i forta has demostrat ser!!!
Ja veuràs com aniràs adaptant-he a estar a terra ferma. És normal que després de tant temps tancada en un cambra del vaixell que no parava quiet, ara et sentis insegura. Però en el moment que posis els peus a terra, notaràs que tot està calmat, i que pots estar tranquil·la!
Una mica més de paciència. Que ja n'has tingut prou, ja...
Petonets i pessigolles de les que fan riure per tot el cos.
I una abraçadeta des de més a prop!
Pensem molt amb tu i els papes!
Bon dia Abril,
ResponEliminaJa feia diers que miràvem el teu blog, i no teníem notícies. Je ens imaginàvem que estaves en plena adaptació a la nova realitat, i quina realitat més xula, malgrat els mals de panxolina, i les poques ganes de dormir. Segur que quan passis aquest síndrome, començaràs a caminar com una baldufeta! Estem tant contents de veure que les coses van per bon camí! Tal i com diuen els teus papes, de mica en mica et trobaràs molt millor i segur que aquest malson ja serà passat! Ja ens avisaràs quan puguis rebre visites, perquè ens va agradar tant estar al teu costat, que no volem perdre'ns l'oportunitat d'abraçar-te, de jugar amb totes les joguines que segur que els Reis t'han portat. Fes bondat i creu als teus pares que ells són els millors tripulants de terra! :)
Una abraçada ben forta i esperem que ben aviat puguis estar ben ferma per començar una nova vida plena d'energia, de viatalitat i de normalitat!
Ja saps qur continuem estant al vostre costat i que enviem cada dia unes quantes gotetes d'energia per acabar aquest ñlarg viatge.
Un petó patarrufa!
Ei, digues als teus pares que s'ho prenguin amb calma, ja m'agradaria saber com estaven Cristòfor Colom i els seus col·legues quan van arribar a Amèrica després de tants dies en alta mar.
ResponEliminaEstem molt contents que els teus leucòcits i les teves plaquetes estiguin tant i tant bé.
Ah, digues als papes també que revisin la data del diari, que se'ns han menjat l'anys 2013 de cop, i ens han de passar a tots plegats moltes coses bones!!
Bon dia Abril!!!
ResponEliminaJa et trobàvem a faltar, sembla que nosaltres també tenim el símptoma del teu blog ;-)
Ens agrada molt saber que tot segueix el camí que toca i sobretot que els teus leucos són 100% del teu àngel de la guarda i que n’hi tants, i tantes plaquetes!!!
M’ha fet molt riure imaginar-te amb el ditet fent de GPS.
Ja veuràs que molt aviat quan descobreixis la terra ferma tot anirà canviant, ara has de fer cas als papes i intentar dormir més i deixar-te relaxar per l’entorn que crec que és immillorable. Una abraçada molt forta i un petó molt gran als tres.
Arnau, Guillem i Lourdes
Abril,
ResponEliminaQue vagi bé la químio, l'analítica i tot el demès que et faran avui. Ja veus, els metges t'enyoren i et volen a la Vall d'Hebron. Amb "lo" bé que s'està a casa!
T'esperem al bages!
Petonets.
Eva