15 de gener de 2013
Buf, quin dia!!! Avui hem tornat a l’Hospital a fer un control i alguna prova més. Primer l’analítica,
després visita amb una doctora de la tripulació, després extracció de moll d’os
per veure si queda malaltia i després, punció medul.lar on m’hi han injectat químio.
I sempre amb la mascareta posada que no m’agrada gens perquè és tan grossa com
la meva cara!!
La doctora m’ha trobat prou bé tot i que els papes li han
dit que tinc molts mals de panxulina. M’ha afegit un xaropet més per veure si
estic una mica millor. L’analítica
ha dit que estava molt bé.
Després d’esperar-me més d’una hora, m’han donat un xaropet
d’aquells que m’han fet adormir i m’han fet unes quantes punxades a l’esquena.
M’he despertat d’un mal rotllo… Em sembla que m’han sentit tot l’hospital dels plors i crits que feia… I és
que tenia una gana que em moria!! Des de la matinada que no menjava res i quan
m’he despertat ja eren més de les 12!!! I després només em volien fer veure
aigua… Finalment m’han donat lleteta i me n’he begut un biberó i mig!! Ostres…
i jo que volia teca de la bona… doncs res de res.
A sobre que m’han
donat poc menjar, doncs a la tarda l’he vomitat tot. No em trobava gens bé.
Sort que a braços de la mama tot passa millor…
Aquests dies a casa encara em costa molt estar
tranquil.leta. La meva panxulina em fa estar molt neguitosa. La panxulina i un
dels medicaments que em donen que em fa estar molt xafadeta. És per això que
només tinc ganes d’estar a braços. Tot i així, a casa s’hi està molt bé.
Necessito temps. Poc a poquet.
Apa, vaig a dormir que encara estic una mica grogui.
Una petarrufa marejada,
Abril
anims valenta!!!!
ResponEliminaAbril bonica,
ResponEliminaSé que és molt dur tot plegat, i que l'adaptació encara és més difícil si a sobre no et trobes bé... aiii aquesta panxolina!!!!
Com diria la teva mare que és mestra i el teu avi: poc a poc...però bona lletra!
Ens unim als ànims que t'envien l'Isabel i la seva tropa.
Edu, Marta+panxolina de 8 mesos!!!!!!
Abril preciosa!
ResponEliminaNosaltres també t'enviem moltaaaaaaaaaa força i molts ànimsssssssss perquè cada dia et trobis una mica més bé, ja veuràs bonica que ben aviat podràs recuperar el temps perdut i el teu preciós somriure:-)
Una abraçaaaaaaaaada ben grossa per a tu i els teus papis.
Eladi, Rosa i Xènia
Hola Abril!
ResponEliminaSóc la Clara. T'envio un grapat més de carícies com les que dt vaig enviar quan eres al camerot, a veure si t'ajuden a trobar-te una mica millor. Maleïda panxulina...
Tu descansa molt que ja veuràs com de mica en mica tot anirà més bé i estaràs més tranquil.la a casa.
Un petonàs al nas de Bonanit
Clara, Anna i Marc
Abril, preciosa!!!
ResponEliminaSaps qui en sap molt de fer passar els mals a la panxulina!??!? La iaia Dolors!!! Quan els tiets Santamaria eren petits i tenien una mica de malet, la iaia Dolors els hi demanava si tenien un mal rodó o bé quadrat. I, saps?! La iaia seeeempre sabia treure's de la butxaca les carícies perfectes per fer passar el malet que ens feia estar de mal humor... quan et vingui a veure aquesta tarda li hauràs de demanar que et doni algunes de les seves carícies màgiques. Segur que encara tenen els poders màgics que tenien fa una pila d'anys.... (sorry iaia!!!) I és que la iaia... és molta iaia!!! ;-)
Milions de petonets en forma de flocs de neu :-)
Muuaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Bona nit Abril,
ResponEliminaja feia deies que no em connectava, i avui he vist de nou la foto que el va enviar el teu papa amb la joguina de colors (que em va fer molta il·lusió!)i he pensat: fa masses dies que no saps res de l'Abril i segur que hi ha notícies. Doncs si! Malgrat els mals de panxa ja veig que les analítiques van per bon camí i estic segura que ben aviat estaràs ben nova! Sort dels xaropets oi? Espero que ja puguis menjar les coses bones de la mama, perquè estic convençuda que és una cuinera per llepar-se els dits! No pot ser que amb aquell somriure tant especial, no faci ballar els ingredients a la cuina! Un dia ho haurem de provar! :)
Bé, et porometo no deixar passar tants temps, perquè estàs sempre en el nostre pensament, i de vegades els adults perdem el món de vista amb les nostres preocupacions i ocupacions de grans, que no són ni de bon troç tant interessants ni tant intenses com dedicar-te una estona!
un petó molt gran i a recuperar-te ben aviat que ja tenim ganes de tenir-te a braços!