Dia +83

20 de febrer de 2013

Aquests dies els papes estaven una mica nerviosos. M’havien de fer una altra punció a l’esquena amb químio i unes proves per saber si havia fet net de la malaltia. Els resultats de les analítiques són molt i molt importants, però els papes no respiren una mica fins que no saben els resultats d’aquesta prova.

Dilluns vam anar a l’hospital i em van passar plaquetes una altra vegada, i dimarts, abans d’adormir-me i punxar-me, em van tornar a omplir de plaquetes. Es veu que n’havia de tenir moltes perquè sinó podria ser perillós i tenir una hemorràgia. Així doncs,  un munt d’hores a l’hospital.

El dimarts, però, jo estava molt tranquil.leta i, mentre em passaven les plaquetes i la medicació, estava molt contenta ensenyant el meu joc d’animals a les infermeres. Ah! i també les vaig punxar a totes. Em van donar una xeringa ben grossa i jo les vaig curar a totes!!

Quan em van portar a la sala de cures on m’havien de punxar, em vaig posar a plorar tot i estar als braços de la mama. Però quan vaig veure a entrar el metge…. Uix! Vaig callar de seguida!! I és que era tan, tan alt… i gros!!! Mai havia vist un home tant alt!! Era com el gegant del pi però aquest  era el de les xeringues!!!!

Quan em vaig despertar em van fer estar una hora estirada i sense moure’m perquè tota la medicació que em van posar a l’esquena es repartís bé per tota l’esquena i el cap. Després em van deixar beure una miqueta de llet i em vaig tranquil.litzar una mica. Feia tantes hores que no havia menjar res de res…

Abans de marxar de l’hospital una de les doctores de la tripulació ens van donar un dels resultats de les proves. El líquid del cap havia sortit net de leucos!! Això és una molt bona notícia! Els papes van respirar una mica. Ara només falta saber si queda resta de malaltia a la medul.la. Aviat sabrem els resultats. Esperem que tot estigui bé!! M’ho mereixo perquè estic fent molta bondat!

Aquesta vegada a la tarda no vaig vomitar. Això sí, estava molt xafada i només volia estar als braços de la mama.

Avui les doctores han trucat a casa i han parlat amb la mama. Quan parlava amb la doctora feia una cara… Es veu que en l’última analítica que m’havien fet ha donat un positiu d’un virus que té un nom molt estrany. Demà em tocarà anar altre cop a l’hospital a fer una altra analítica per confirmar si aquest virus em surt positiu. Si és així, divendres hauré de tornar anar a l’hospital a fer un nou tractament i, possiblement, hauré d’ingressar. Ostres… no vull  tornar a dormir a l’hospital… tinc molta feina a casa a jugar amb els meus titelles, a pescar els peixets… Esperem que surti negatiu!!!!

Aquest migdia ha arribat una carta per a mi. La mama me l’ha llegit i s’ha emocionat i tot. Era del Jordi, un molt bon amic de la tieta de lluny i del tiet David. I ara també amic meu. És el noi amb el qual vam córrer la Mitja Marató a Granollers per a recaptar diners per la investigació del càncer infantil. M’ha enviat una carta preciosa, el seu dorsal i el buff perquè els papes me’l guardin dins la capsa de records que em fan per quan sigui gran.

Gràcies Jordi!!!!

Una petarrufa molt forta i esperem que els resultats de la medul.la i del virus siguin molt bons!!!

Abril