No hi ha manera!!! Hem fet un pas enrere. Les plaquetes han
tornat a baixar i els leucos també!!! I jo que em pensava que ja remuntaven… Es
veu que aquest EICH és més "tremendu" del que em pensava!! Però vaja, com diuen
les doctores de bata blanca… mentre estigui controlat… paciència! Més val que
l’EICH em faci baixar les plaquetes i els leucos, però controlats, que no pas
que m’agafi a la panxulina i que hagi d’estar mesos ingressada com molts altres
nens els està passant… Almenys jo em trobo bé… Si no hi ha una remuntada aviat
potser em pujaran més la medicació. A veure, a veure…
Això vol dir que dijous altre cop a l’hospital!! Tan bé que
s’està a casa…. I és que aquests dies tinc una feinada…. En Quim i en Llibert
dos nens molt i molt macos i que pensen molt en mi, m’han fet arribar un regal
que… ufff! Em sembla que és la millor joguina que m’han regalat!! Una cuineta
de sobretaula!!! Veiguéssiu quins tiberis que preparo als pares i al MIC… que
si peixet, que si macarrons amb pastanaga… ah!! I no em descuido res perquè
fins i tot i poso oli i sal!! Em sembla que és la joguineta que més hores m’hi
he passat jugant… Els papes em diuen que potser seré cuinera i tot!! Gràcies
Quim! Gràcies Llibert!!
Fa uns dies em van venir a veure les meves amiguetes Bruna i
Arlet!! Són petites… però es veuen tan eixerides… van veure com sopava i
llavors l’Arlet es va posar a plorar. Em sembla que volia el plat de salmó que
m’estava menjant…
Ah! Però sabeu què? Us he d’explicar una cosa molt
important! Diumenge va fer 200 dies del transplantament! 200 dies!!! I amb els
papes ho vam celebrar d’allò més bé. Vam sopar tots tres per primera vegada al
jardí de casa. Vam posar tot d’espelmetes perquè els mosquits no s’acostessin i
em piquessin i vam menjar un pastís on hi havia unes espelmes que les vaig
bufar. Bé, els papes em van haver d’ajudar perquè jo això de bufar… S’hi estava
tan bé… Era tan maco… fins i tot
la lluna ens va venir a veure!!! Als papes se’ls veia realment contents. Poder
estar tots tres a casa fent una celebració tan important com aquesta…
Una dolça petarrufa,
Abril
Preciosíssima!!!!
ResponEliminaSaps aquella cançó que et canta la mama de tant en tant... la de les petites formiguetes? Doncs mira. Aquesta era la cançó que la teva besàvia Maria sempre ens cantava a nosaltres quan érem petits. Segur que si escoltes bé sentiràs com ella te la canta des del cel... Saps? A la tieta a vegades li diuen que ella és una petita formigueta... i és que les formiguetes són molt i molt petitones però no es cansen mai de treballar. Ja els hi pots posar obstacles pel mig que sempre, SEMPRE troben el camí per arribar fins al niu i acabar la feina que havien de fer. Les formiguetes mai es cansen i mai llencen la tovallola. Les formiguetes fan passets moooolt petitons, però un darrere l'altre fa que al cap del temps hagin arribat mooooooolt lluny!!!! La tieta no té clar que ella arribi al niu com les seves amigues formiguetes però el que té claríssim és que si als teus leucos, les teves plaquetes i les teves analítiques els ha tocat ser de mena formigueta, doncs nosaltres tindrem tota la paciència del món i els donarem el temps que faci falta! Perquè seguríssim seguríssim que d'aquesta manera ells també acabaran fent tots els passets necessaris perquè et curis del tot i per sempre!!!!!!!!!! La tieta n'està convençuda... i la tieta no t'enganya mai, oi que no?!?! A més, segur que la besàvia Maria i el besavi Lluís cada dia et canten la cançó de les formiguetes des del cel per donar-te la força de totes les formiguetes del món mundial juntes!
Milions d'ànims i de petonets, preciosa!!!!!