25 de juliol de 2013
Dies difícils.
Aquesta nit l’he passada força tranquil.la a la UCI. Després del dia d’ahir… qui no dormia… tot i que a la UCI quan no és una cosa és una altra i no parava d’entrar gent, pitar màquines… sort que obria els ulls i veia a la mama al meu costat i sentia la seva maneta que no em deixava en cap moment…
Bona part del matí ens l’hem passat explicant contes. Cap al migdia m’han vingut a torturar. Bé, sona fatal dit així, però és que m’han canviat els apòsits del coll on porto el filtre de la traqueostomia i és tan horrorós… quin mal, quin mal estar… quin dia em trauran això!!!! Ploro i el meu plor no sona!!! I a sobre se m’omple de moc el coll i em fa estar molt neguitosa.
Cap a les dotze ens han donat la notícia que podíem pujar a planta. Apa, un altre canvi. Jo ben nerviosa encara amb tot el que m’han fet i els papes…. Que no sabien ja com esperar els resultats de la biòpsia. Després han vingut els avis i també. Tots nerviosos.
Finalment els papes han vist a la doctora. Els ha dit que en les mostres que em vam treure no hi han trobat cèl.lules dolentes. Tot i així, estan preocupats perquè no saben pas què pot ser i per què. Creuen que no és res derivat de la leucèmia ni del transplantament. Doncs què és? No creieu que això no em tocava que em passés també a mi? Quin mal he fet jo perquè em passin aquestes coses?
No han dit res més. La preocupació de la doctora estava a la seva cara. Les doctores no es mullen gaire al parlar. Diuen que demà parlaran amb el cirurgià que em va treure la mostra a veure què, i es reuniran tots per a valorar cap a on han de tirar. De moment demà ressonància magnètica per tal de veure bé aquesta gran massa que no em deixa respirar bé.
I tota la tarda he estat força neguitosa. He jugat una estona amb els avis, l’avi m’ha explicat contes, el tiet David i la Júlia m’han regalat tres contes… Però jo estava molt cansadeta. M’he estat tot el dia estirada, cosa molt extranya en mi.
I de menjar… res de res. No he menjat res des de dimarts al matí!! A veure si demà tinc una mica de gana i m’animo…
Demà serà un altre dia… A veure si les doctores i tot l’equip aclareixen alguna cosa…
Una petarrufa de l’Abrileta cansadeta.
Abril
Un petó, un somriure, una abraçada, una llàgrima, una carícia, una picada d'ullet, un silenci, un pensament, tot això i més per vosaltres tres.
ResponEliminauna tendra i llarga abraçada.
Bon dia Abril..
ResponEliminaFa molts dies que no et dic res però hi penso mooolt en tu eh!! T'envio moltes energies cada matí i de ben segur t'han d'arribar d'una o altra manera.
Dies difícils sí, però te'n sortiràs!! No en tenim cap dubte, ets mooolt forta i tens una to do list molt llarga que cal complir. Així que endavant!!!
Molts besets!!!
i una cançoneta...
Per cert.. ja has felicitat a la mama avui? Fes-li un petonet eh.. ;-)
Hola Abril,
ResponEliminaVes on t'has de veure. Estigues ben tranquil·la que no has fet res per merèixer això, tot i que a vegades costi d'entendre.
De moment un primer pas positiu, no hi ha més cèl·lules dolentes. A veure cap a on va el segon.
Avui has de felicitar els teus papes i a més a la teva mama. Avui fa 2 anys que es van casar i a més és el Sant de la mama!!!
Digue'ls que tanquin un moment els ulls i intentin recordar la felicitat d'aquell dia, només 2 minuts, potser els va bé per trencar les hores d'angoixa que passeu tots plegats.
Nosaltres us enviem tota l'energia possible perquè pogueu descansar una mica i estar més serens en aquesta nova visita a l'hospital.
Hola preciosa,
ResponEliminaun petó ben gran pels tres i sobretot per la mama, que avui és el seu sant. He llegit que avui fa dos anys que es varen casar els papes. és veritat, ja no ho recordava! Doncs moltes felicitats!
Desitjo de tot cor que us diguin ben aviat què ha pogut passar, i tens tota la raó: és molt injust i no hi ha paraules per dir la ràbia que sentim.
Una abraçada i a continuar lluitant bonica, que ets un sol!