27 de juliol de 2013
Quina nit tan moguda....
Aquesta nit no he descansat gaire. Estava molt cansada però molt nerviosa.
Tenia moquets en aquest aparell tan estrany que m'han posat al coll. M'han hagut d'aspirar un munt de vegades que, per cert, ho passo tan malament quan m'ho fan... I els papes fan unes cares de patiment... I és que és molt i molt engorrós. Em vénen unes ganes de vomitar...
Després les doctores m'han vingut a escoltar, m'han fet una placa a l'habitació mateix, m'han posat una mica d'oxigen, el cor m'anava molt ràpid i, al final, m'han passat sang perquè estava anèmica. O sigui, que tota la nit ha estat un no parar d'entrar i sortir gent. Sort que la mama no m’ha deixat la maneta en tot moment…
Al llarg del matí i part de la tarda he tingut moments de tot. Només vull estar estirada, dormir o que m'expliquin contes. Els papes m'han donat una miqueta de llet amb una xeringa, però és que jo no vull ni veure'l el menjar... I no diguem els xaropets....
És que estic tan malament amb aquest trasto al coll...espero que me'l treguin aviat perquè això és una tortura.
Quan a la tarda m’han vingut a veure els avis, el tiet Xavier i la tieta Anna m’han passat una miqueta els mals. M’han fet passar una bona estona comparat amb aquests darrers dies. M’han portat un munt de contes nous i és clar, l’avi ha tingut feina a explicar-me’ls.
Al vespre ja estava molt cansada, però amb els mimitos del papa aquesta nit segur que descansaré. I… ja queda menys per dilluns… Em tornaran a sedar i a remenar però a veure si aclareixen alguna cosa…
Una petarrufa,
Abril
Abril, que dur que és tot això que expliques, però veiem que com n'arribes a ser de valenta i forta!
ResponEliminaDesitgem que avui mateix els metges aclareixin els dubtes i trobin una solució ràpida a tot plegat i puguis tornar a casona.
També pensem molt en els pares i els avis que et fan costat a cada minut. Sabem que és la meitat de la cura, l'amor que et dónen.
T'enviem pensaments, energies i molts petons en positiu.
A l'avi li encanta explicar contes! Molts ànims familia!!!
ResponEliminaUna abraçada de l'Uri i la Marta.