26 de juliol de 2013
Un altre dia per oblidar!
Avui m'havien de fer la ressonància per veure què coi era aquest teixit tou que m'està fent tant la punyeta. Però al final no ho han pogut fer però m'han volgut extreure una mica més de teixit per assegurar-se que no hi ha cèl.lules dolentes.
Així doncs a quiròfan altra vegada. I els papes vinga a esperar i esperar amb uns nervis...
L'operació ha anat bé. Han vist que, segurament amb el munt de cortisona que em passen aquests dies, aquesta massa que tenia a la tràquea i que no em deixava respirar bé ha baixat molt. Tot i així han pogut treure dues mostres més per analitzar.
Fins la setmana vinent no sabrem resultats. Amb aquests i juntament amb la ressonància que em faran dilluns, a veure si poden saber què és i per què ha sortit. Aquí tinc mig hospital mobilitzat per mi. Però diuen que mai havien vist això. I mireu que la meva doctora fa 30 anys que fa transplantaments als nens!!,,,Aix.... I per què m'ha de passar a mi?
I què voleu que us digui. Estic tot el dia estirada al llit, no vull menjar, ni jugar... només que m'expliquin
contes. Sort en tinc que els avis i tiets m'han portat llibres nous...
Ah! I això sí, hem curat bé a la meva nineta negreta que, com jo, s'ha posat molt malaltona. Però jo que sóc la doctora i en sé molt de curar sé que ben aviat es posarà bona com jo.
I estic molt "agobiada" amb el trasto del coll. Em sembla que no m'hi acostumaré mai. A més a més em fa venir molt moc al coll i me l'han d'aspirar amb una sonda i és molt molest. Sembla que hagi de vomitar. Als papes els fa molta cosa veure'm així... Ufff i amb el munt de cortisona que em donen ara... Si abans ja en prenia molta.... Doncs ara és brutal. M'inflaré molt, molt i molt!!!!!! I sabeu què? Cada vegada que veig algú amb bata blanca els faig que no amb el dit i em poso a plorar i a plorar. Ara que ja sóc més gran m'adono que alguna cosa em vénen a fer...
Doncs espero que passeu molt bon cap de setmana. Els meus papes, avis, tiets.... Els passaran les hores molt a poc a poc. Tela els dies que porten nerviosos per mi....
Esperem que tot això acabi bé i aquesta setmana tinguem bones notícies.
I avui una petarrufa molt especial pel papa i la mama.
Abril

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada