21 d'agost de 2013
Aquest matí, i sense que ningú s'ho esperés,
ha aparegut l'otorrino amb un gran maletí a la meva habitació. Uix... Jo ja no
ho he vist gens clar i, de seguida, ja feia que NO amb el dit i em posava a
plorar. Efectivament, venia a fer-me la famosa fibroscòpia. Aquella prova que
havia de ser tan molesta per a mi.
Els papes han sortit a fora perquè el
metge ha dit que no era gens agradable de veure perquè la meva cara seria de
patiment. Ells han sortit i m'han fet la prova. M'han passat un tubet amb una
petita càmera pel nas fins arribar a les cordes vocals.
Un cop m'han fet dos cops aquesta prova,
han fet entrar als papes i els ha ensenyat el petit vídeo que ha gravat. S'ha
confirmat que tinc una corda paralitzada o semi paralitzada. Encara no sabem el
per què, però podria ser un efecte secundari d'una químio que em van donar quan
tan sols tenia 5 mesos. També ha vist que la inflamació ha baixat.
Tot i així, les causes de tot plegat no
les sabem. Ni les sabrem.... Segurament és una barreja de vàries coses...
Dilluns, quan torni l'altre otorrino de
vacances, discutiran què han de fer. Si posar-me una tràqueo més petita o
treure-la definitivament. O sigui que.... A esperar!!!
Les hematòlogues passen cada dia i
continuen dient que estic bé tot i que les meves analítiques continuen
baixetes. També toca esperar!!!! Santa paciència!!!!!
I res més, un dia més de vacances a
l'hospital. Espero que ben aviat estigui a casona i em deixin més tranquil.la.
Una petarrufa,
Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada