18 d’agost de 2013
Aquí els caps de setmana es fan molt llargs. I més al mes d’agost, que molts metges i infermeres estan de vacances i, els que hi ha, van una mica de bòlit.
Jo he continuat igual. Sense novetats. Només vaig tenir febre el divendres al vespre i prou. Aquesta va baixar de seguida. Segurament va ser deguda a la manipulació que em van fer a quiròfan.
Com en els últims dies, tinc alguna estoneta una mica bona per jugar, però després ja em ve el mal humor i el cansament. I és que fins que no em treguin aquest trasto del coll… això em fa estar molt irritable. I és que les infermeres em martiritzen tant… Ara, mireu si en sóc de punyetera, que quan obren la porta i entren bates blanques, siguin metges o infermeres, jo els dic que NO amb el meu dit i em poso a plorar. Ara bé, quan veig que van per l’Ona, la meva companya d’habitació, doncs m’ho miro i em poso a riure. Però després vénen per mi i ja no ric tant…
El dissabte a la nit em van treure la via de la mà. Aquesta només em va durar dos dies però és que jo no em parava de queixar de mal. Van veure que l’agulla se’m clavava malament i per això em queixava, i amb raó.
Continuo sense estar connectada a les bombes. Totes les medicacions són per via oral. Pel que fa al menjar… si tot continua així , no em tornaran a donar aquell menjar estrany que em passaven per aquella mena de tubet. I és que, tot i que no menjo el que menjava abans, vaig fent. Poc i sovint. Tot i així m’he aprimat força. Potser també la baixada de cortisona comença a fer efecte i em començo a desinflar… Esperem que demà encara l’abaixin una mica més.
Cada dia al matí els papes em netegen ben neta. A mi no m’agrada gens. Trobo a faltar els meus banys a la meva banyera… Aquest cap de setmana però, ho hem fet diferent. Ens hem muntat el nostre propi spa. A falta de piscineta… doncs ha estat el millor moment del dia. No en volia pas sortir! I el divertit que era esquitxar el papa…
Aquesta setmana em toca aquella prova que m’ho passaré tan malament. La fibroscòpia. A veure si demà passa l’otorrino i ens pot dir el dia que la farem… com més aviat, millor. I a veure si anem sabent més cosetes, que sembla que no acabin de treure’n l’entrellat!!
Una petarrufa,
Abril
Formigueta gran cridant a la formigueta xica...
ResponEliminaPreciosa! Com ha anat el principi de la setmana? Has fet un passet de coloraines o un d'aquells invisibles? I has tornat a fer un dels teus Spa's? Que graciosa que estas en aquesta foto...
Avui la tieta ha pensat taaaaaant en tu que fins i tot t'ha dedicat una cançó preciosa! Bé, o almenys això li ha semblat a ella...jiji
Espero que hagis rebut tooooot el "carinyu" que l'acompanyava!
I ara, a descansar molt, molt i molt. La tieta també ho farà perquè està rebentada avui... Així que aquesta nit t'envia un petonet cansadet però pleeeeeeeeeee de "mimus", ja saps que això maaaaaai falla!
muuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaa
La tieta de lluny
Hola Abril,
ResponEliminaPel que ens expliques veiem que t'estàs fent gran i nosaltres, des de Prats, ens n'alegrem molt!!!
Ara, que et facin la fibroscòpia el més aviat possible i en puguin treure bones conclusions. Continua menjant aquest caldo amb fideuets que et ve tant de gust i t'ajuda a fer-te cada dia un xic més gran.
T'agafem la petarrufa i t'enviem molts petons.
Lurdes