S'acaba l'estiu. Tothom torna a la feina i jo i els papes esperem tornar ben aviat a casa. Les nostres "vacances" a la Vall d'Hebron desitgem que s'acabin ben aviat.
Ahir al vespre em van treure les ulleretes d'oxigen i la meva saturació ha estat força bona. I a la nit, he descansat com feia temps que no ho feia.
Demà passarà l'otorrino i, com que tot va bé, segurament ens dirà quan té previst de deixar-nos marxar cap a casa.
De fet, a part de l'apòsit que porto al coll perquè se'm tanqui el forat, no porto res més. No vaig lligada a cap bomba ni suero. Em prenc tota la medicació i ara menjo amb molta gana. Suposo que les dosis altes de cortisona també hi tenen a veure... Per tant, esperem que si respiro bé, aquesta setmana ens deixin marxar. Ara que em començava a desinflar.... em van tornar a pujar molt la cortisona per tal que no se m'inflamés la ferida de la tràqueostomia. Ara l'estan baixant altra vegada a poc a poc. Uff... trigaré temps a tenir unes galtes i un coll relativament normals...
Avui ha estat un dia molt tranquil. He jugat molt i fins i tot he rigut força, cosa que feia temps que no
feia... Ah!! I han tornat els fideuets, els triturats, els formatgets... I ben aviat tornaré a menjar coses més sòlides. De mica en mica...
Avui la mama i el papa, com és habitual, m'han posat música. Aquesta vegada unes cançons que m'ha fet arribar el Pau Alexandre i els seus papes. Són molt boniques. Hem ballat i tot!!
Hi ha una cançó que es diu "Ganyotes" que ens ha agradat molt. La lletra és genial!! Diu que hem de fer ganyotes a tot allò que ens preocupa. I que somriguem molt. Amb força. Que treguem la llengua, que cridem, que arrufem el nas... (bé, això de cridar no ho faré pas perquè ja tinc prou problemes amb les meves cordes vocals...). Que si fem tot això veurem com de la foscor i mals moments en surten tots els colors. Oi que és bonic? Doncs jo avui ja ho he posat en pràctica sense que m'ho diguessin els papes. Ha entrat una infermera, he rondinat i, quan ha sortit de l'habitació i la porta ja estava ben tancada, he fet un gest de fora!!! I li he fet una bona llengota!!! Els papes primer s'han mirat i han esclafit a riure, però després m'han deixat anar un discurs que encara ara no l'he entès!!
Ara a descansar i a veure què ens diu demà el doctor Pumerola, el meu otorrino.
Avui la mama i el papa, com és habitual, m'han posat música. Aquesta vegada unes cançons que m'ha fet arribar el Pau Alexandre i els seus papes. Són molt boniques. Hem ballat i tot!!
Hi ha una cançó que es diu "Ganyotes" que ens ha agradat molt. La lletra és genial!! Diu que hem de fer ganyotes a tot allò que ens preocupa. I que somriguem molt. Amb força. Que treguem la llengua, que cridem, que arrufem el nas... (bé, això de cridar no ho faré pas perquè ja tinc prou problemes amb les meves cordes vocals...). Que si fem tot això veurem com de la foscor i mals moments en surten tots els colors. Oi que és bonic? Doncs jo avui ja ho he posat en pràctica sense que m'ho diguessin els papes. Ha entrat una infermera, he rondinat i, quan ha sortit de l'habitació i la porta ja estava ben tancada, he fet un gest de fora!!! I li he fet una bona llengota!!! Els papes primer s'han mirat i han esclafit a riure, però després m'han deixat anar un discurs que encara ara no l'he entès!!
Ara a descansar i a veure què ens diu demà el doctor Pumerola, el meu otorrino.
Una petarrufa molt especial pel Pau Alexandre, per la Isabel i pel Pep,
Abril
Abril
Ei, super contents per la teva evolució i perquè les músiques t'ho facin passar bé.
ResponEliminaEns veiem aviadet a Sanpedor!!
Bon dia Abril,
ResponEliminadoncs si s'han acabat les vacances i a treballar de nou, i esperem que les teves a la Vall d'Hebron s'acabin ben aviat! Quina alegria llegir les teves paraules i malgrat no et sentim, com que ens expliques tot amb tant detall, quasi podem sentir la teva veu! Entre tants jocs i cançons, seràs una gran experta per animar als teus amics i seràs la més gran dinamitzadora de l'escola, del barri i del veïnat! Ets tant i tant valenta, que no hi ha paraules per descriure la força que ens transmets! Fes un petó molt gran als papes que es mereixen tot!
Quina il·lusió saber q aviat aneu cap a casa!!!! I que amb les ganyotes fas riure als papes, clar que sí! a ser gamberrota!
ResponEliminaMolts petonets per tots tres!!