Quin dia... Avui quan m'he llevat he vist una cara d'alegria als papes que he pensat... Alguna cosa bona passa...
Ha vingut l'otorrino a primera hora del matí, m'ha mirat com tenia el forat de la tràqueo i ha dit... Cap a casa. Ja us vaig dir que si ho veia bé podríeu marxar a casa. I de fet, m'ha dit que tenia el forat que s'estava tancant molt bé. De fet ho tinc molt millor que tota la resta del coll. Tinc la pell a punt de caure de tant irritada que la tinc pels esparadraps!! Com que tinc la pell tan sensible i les plaquetes tan baixes... Doncs que tot el coll el tinc negre. De fet he vist les estrelles quan m'han fet la cura. I al final, després de pensar una mica, els papes han trobat una solució perquè no m'haguessin de posar cap més esparadrap. No, si ja ho dic jo que s'estan convertint en uns bons infermers... I, a partir de demà, seran els papes qui m'ho curaran i m'ho netejaran. Segur que van amb molta més precaució i no em fan tan mal.Després tocava fer l'analítica i.... Apa! El port-a-cath no refluia!!! Ostres.... I tot l'apòsit brut de sang. Anava despunxada!! Per això em feia mal.... Doncs res, m'han despunxat i tornat a punxar. No em podia passar res més en un matí?
Doncs després han vingut les doctores i han dit que cap a casa.Que esperaríem a veure els resultats de les analítiques per si havien de passar-me plaquetes. I per fer temps.... Hem anat a passejar amb el cotxe, a jugar a amagar per l'hospital i a la sala de jocs a jugar amb la cuineta i a pintar i posar gomets.
No ho havia fet mai i m'ha encantat!!!
Mentres estava dinant ha aparegut la doctora. Pensàvem que ens portava els papers de l'alta i... Sorpresa!!! Ha sortit un bitxet i ens farà estar més dies aquí tancats. Ara més antibiòtics per vena. Uff!! Les cares dels papes s'han transformat. Han quedat blancs i sense paraules... Portem ja sis setmanes aquí, ja tocava anar a casa, no? Creieu que ara havia de sortir un bitxet???? Però no patiu que jo el venceré!!! Però quina ràbia.... Si jo em trobo bé, no tinc febre, tinc gana, ganes de jugar....
Sort que a la tarda han vingut els avis....
Després del dia d'avui, quan sento que s'obre la porta de l'habitació, ja faig anar el meu dit i em poso a plorar. I això sense saber qui és!!! Estic tan escarmentada.... M'han fet tan mal....Però tot i així els pares diuen que ploro i m'enfado amb tota la raó del món.
Segurament estarem aquí un bon grapat de dies més....A on és la senyora Esperança!!!!!
Una petarrufa ben enfadada,
Abril
Bona nit Princesa,
ResponEliminaen aquests moments deus dormir com un angelet i carregant piles per vèncer aquest maleït bitxet que ha sortit avui. Macatxis!!!
Però si tens gana i ganes de jugar no t'espantis que això és molt bona senyal, ja ho veuràs! Però ja m'imagino que deu haver estat dur...un cop ja teníeu coll avall de marxar cap a casa, va i surt aquesta punyeta!
Mira, jo ja veig la Senyora Esperança, ja s'acosta i et ve a veure directament a tu!
T'enviem des de Girona, mil petonets de la bona companyia...
bona nit...
alba
Bon dia princesa,
ResponEliminallegint les notícies d'ahir, suposo que a tots ens ha degut passar el que els hi va passar als teus pares: molts contents fins que la cara se'ns ha anat posant trista. Però com diu l'Alba, segur que l'esperança està apunt d'arribar, tot i que té tanta feina, que no arriba puntual. És com els reis, que han de passar per totes les cases, i algunes vegades, quan et lleves al matí, s'han deixat els regals al balcó perquè no han tingut temps d'entrar a casa. Princesa, amb la teva força, el bitxet marxarà de seguida i podràs tornar al teu castell. NO en tinguis cap dubte! Ànims i fes moltes rialles als papes, que ja saps que és el millor medicament per tenir força per continuar lluitant!
Unes gotetes d'esperança pels tres.