Dia +280

Dia +280

4 de setembre de 2013

Macatxis… Ara que jo podria estar tranquil.lament a caseta jugant amb les meves coses, dormint al meu llitet, sense que ningú m’enredés… i ara em toca espantar i fer fora als bitxets!!!

Avui hem sabut més coses. Resulta que no he de lluitar contra un exèrcit de bitxets sinó contra dos!!! Un és el que ja havia tingut, l’stafilo i l’altre, el més punyetero i resistent, es diu pseudomona. Caram!! I quins noms tan estranys que els hi posen… I no es podrien dir Pepet, Filomena… Seria més fàcil, no? És que costa i tot de dir-los!!! Resulta que aquest últim el van trobar en un cultiu que van fer als moquets que tenia a la tràqueo. Es veu que és molt perillós si estàs baixet de defenses. Sort que ara jo en tenia força!!! A més a més els meus leucos han pujat molt. La doctora ha dit que és molt bona senyal. És perquè la meva nova medul·la està reaccionant davant d’aquests exèrcits de bitxos. Ara bé, per guanyar-los del tot necessito l’ajuda de varis antibiòtics i molta paciència! Tot i així, de moment no he agafat febre i em trobo la mar de bé. Tinc moltíssima gana i moltes ganes de jugar.

De fet, em deixen sortir de l’habitació i passem unes bones estones jugant a la sala de jocs. I he conegut alguns nens! Però tots anem amb mascareta i, és clar, no els hi puc veure el somriure… però m’agrada estar amb ells, sentir-los i veure’ls jugar… és que mai he estat amb nens jo… però també m’enfado en algun moment si agafen colors de la capsa quan jo estic pintant. Els papes diuen que he de compartir però … a mi què m’expliquen!!!jo no sé pas què vol dir això de compartir!! Per això m’enfado!! Com que sempre he estat soleta i ho he tingut tot per a mi… em sembla que això ho hauré d’aprendre… Avui fins i tot ens ha vingut un conta contes a explicar-nos unes històries més xules… A veure si demà ve el Màgic Andreu… Sort n’hi ha d’aquests voluntaris que fan que les hores passin millor…

Sabeu una altra cosa? Doncs abans d’ingressar a l’hospital, ara fa més de sis setmanes, jo ja començava a caminar. Em deixava anar soleta. Anava tard degut a tota la medicació i tants mesos d’hospital, però estava molt contenta perquè ja començava. Ara no m’aguanto dreta. No tinc gens de força a les cames. Les doctores diuen que és degut a les altes dosis de cortisona, tants antibiòtics i per estar tantes setmanes al llit. Hem demanat que vigui una físio, però es veu que no pot ser. Però no patiu, els papes, que tenen un munt d’hores aquí a l’hospital, em fan fer un munt d’exercicis de cames. És súper divertit!! Metres fem els exercicis cantem i tot! Ah! I després jo els hi faig fer al MIC, que el pobre tampoc s’aguanta perquè ha estat al meu costat tots aquests dies, i els que ens queden encara… Quan arribem a casa diuen que em buscaran un físio perquè vingui a casa a fer-me treballar. Ufff…. Bé, res més. Ara a descansar que em queden molts dies de lluita.

Una petarrufa,

Abril