dijous, 15 de maig del 2014

Dia +532

 14 de maig de 2014

 Sí, sí!!! Us ho podeu creure!!!
Avui he d.ormit a l'hospital!! Una setmana justa de baixar a urgències perquè m'ofegava per la meva laringitis i ahir vam haver de córrer un altre cop. Els moquets no m'havien marxat, continuava la tos i tot el dia vaig tenir unes decimetes de febre i a la tarda vaig fer un bon pic de febre. Després que les doctores de bata blanca m'enredessin d'allò més i de no deixar-me dormir una estoneta tranquil.la, ens van dir els resultats de l'analítica que em van fer. Sembla ser que tinc una infecció. Un exèrcit de bitxets ha decidit fer-me la punyeta ara que semblava que tot anava bé i ja podia sortir miquetes... Cal veure, però, si és un exèrcit de virus o bacteris. De moment més xaropets per a eliminar els intrussos i hospital per veure com evoluciono. A la matinada, quan les bates blanques m'han deixa tranquil.la, he descansat força bé. Clar que al costat del papa i la mama no costa gaire...

Avui he dormit quasi tot el matí. M'han fet més analítiques i aquestes diuen que tinc un munt de bitxets dolents donant-me la tabarra. Ara bé, encara no coneixem el seu nom... I la febreta l'he anat controlant sense que m'haguessin de donar cap xaropet per fer-la baixar. De moment, però, com que les doctores de bata blanca saben que jo faig tanta bondat i em prenc els xaropets tan bé (quin remei em queda...) m'han deixat anar a casa. Deu dies d'un antibiòtic molt més fort i a veure si guanyo la batalla.... Ah! I esperem que tot i aquest entrebanc el dia 22 puguem posar les vacunes que tant i tant esperem....

Doncs res, a fer bondat i a creure. Si em poso bé del tot aviat em deixaran tornar a sortir a passejar! I avui una forta petarrufa a la meva amigueta Ivet que, tot i que encara li queda un viatge molt llarg, ahir ja va sortir del seu camp base.


Abril

2 comentaris:

  1. pep, Isabel, Pau Alexandre i Mel16 de maig del 2014, a les 11:41

    Abril que gran que estàs i que guapa!!
    Desitgem que passis ben aviat aquest infecció i que la teva medul.la nova treballi de valent per fer-la passar.
    De debò que el 22 et posen les vacunes? Això és just 2 anys després que et sortis la malaltia, quina casualitat!!
    Tenim moltes ganes d'estar amb tu i jugar!!

    ResponElimina
  2. Casum dena... Mira que feia temps que no espiava aquest blog tan bonic, Abril, però no m'ha agradat gaire veure que has hagut de fer una d'aquelles visites inesperades a l'hospital... Per enviar-te molta molta energia, avui et regalo una cosa molt especial. Recordes que a través d'aquest blog em vas fer descobrir una música preciosa? Doncs avui jo te la retorno, però d'una manera una mica diferent. Resulta que la meva germaneta va passar dos mesos a un raconet del món que es diu Tanzània. Va anar-hi a ajudar a nens i nenes molt petits a cuidar-se i a aprendre a l' escola. Quan va tornar va fer un vídeo per regalar a les persones que fan tot allò possible. Però resulta que li faltava una cançó... Una cançó que pogués acompanyar les imatges d'aquelles carones tan boniques. Que expliqués tot el que ella va aprendre i va sentir. Em va demanar a mi si en tenia alguna que hi pogués anar bé... No vaig dubtar ni un segon. Li vaig regalar la cançó que vaig conèixer a través teu. Simplement, perquè representa l'esperança. Aquesta esperança i aquestes ganes de viure i de gaudir de cada segon, dels detalls més petits, aquests que a als adults massa sovint ens passen de llarg. Perquè els nens i nenes ho veieu tot tan bonic i tan senzil... Ho veieu tot a través d'aquest tel d'il·lusions i somnis que us il·luminen la mirada. Aquest tel d'il·lusions que fa que el vostres móns no puguin ser més bonics.

    Et presento aquests nens i nenes tan bonics dels que et parlava? Mira, mira... http://www.youtube.com/watch?v=YR79t70NctE

    Berta

    ResponElimina