6 de març de 2016
El monstre dels colors d'aquestes últimes hores ha estat el negre. La por.
El monstre dels colors d'aquestes últimes hores ha estat el negre. La por.
He vist als ulls dels papes una gran preocupació. El que en un principi semblava efectes de la químio que em van posar a l'esquena, i la suma de moltes anestessies en una setmana... Al final en comptes d'anar a menys anava a més. Res del que m'entrava a la boca m'aguantava a dins. Cinc dies sense menjar. Al final ni l'aigua ni els xaropets m'aguantaven. I el meu estat era cada vegada més dèbil. No volia fer res. No m'aguantava dreta i només dormia. Tot el dia estava d'allò més marejada. Fins que els papes, horroritzats i morts de por que no es descontrolés la malaltia m'han baixat a urgències.
M'han fet una nova analítica, m'han donat un xaropet per via perquè m'ajudés a no vomitar i m'han donat suero. Molt suero! Aix quin pipí que faré....
I mireu, amb lo bé que podia estar uns dies a casa, jugant amb l'Alba, doncs ja torno a estar ingressada. Almenys ara els papes respiren una mica. Sembla ser que se m'ha ajuntat efectes de la químio, més anestèssies més algun virus de panxa que m'ha volgut tocar-me els nassos.
Ara em passaré uns dies aquí ben hidratada, intentant que els meus ronyons no pateixin massa tot esperant que estigui prou forta perquè dimarts pugui començar la primera part d'aquest tractament experimental: em puguin treure molta quantitat de limfòcits T per tal de congelar-los i enviar-los als EEUU perquè els alliçonin bé sobre què han de fer.
Una petarrufa
Abril
Bon dia Abril, papes i Alba. Quins mals dies eh rateta? Ens sap molt de greu que no puguis gaudir d'aquests dies a casa.
ResponEliminaNo sé perquè però els viatges incerts m'agraden. Si et sembla ens ho podem prendre com una aventura, com una nova aventura. Ahir vaig parlar amb els nostres minúsculs amics (los minairons) i m'han assegurat que s'uniran als teus limfòcits per fer marxar del teu cos aquests maleïts bitxos lletjos i pudents. Ja veuràs com tot anirà bé!
Als papes els volem dir que la por és lletja i fosca, però necessària, i que hem d'aprendre a viure amb ella. Que facin el que facin estarà bé, perquè ho fan des del cor, des del fons del seu cor i quan decidim des d'aquest punt, no hi ha error possible.
Fins aviat rateta ... ah i recorda ABRACADABRA....
Feliços somnis
Saps Abril? Avui tenia ganes de donar-te les gràcies . Per ser tan i tan lluitadora. Perquè el teu somni és tan senzill… és tan humil… I aquest sentiment de voler-te agrair infinitament el que aprenc de tu cada vegada que obro aquest raconet virtual… te l’he de fer arribar sigui com sigui.
ResponEliminaI avui et dono les gràcies amb una melodia molt i molt especial. És per tu i els teus metges, Abril. Perquè si no et trobes gaire bé i els papes tenen pors... no estaràs enlloc tan ben cuidada com envoltada dels “bates blanques”. I la mama i el papa respiraran més tranquils... Saps? Fa uns quants anys pensava que un senyor anomenat Robbin Williams era el meu pare. Sí sí… ! I és que era igual! I amb bata blanca… I ell reia tant quan jo li deia això… I resulta que un senyor d’aquesta pel·lícula de la musiqueta que et regalo és un “bata blanca” a qui no li convencen moltes coses dels hospitals. Perquè per ell els somriures curen tant com els xaropets. I jo estic convençuda que té tota la raó!!! Jo diria que els teus papes, tiets, amics…. això ja ho saben… I segur que mooolts metges que t’envolten també ☺ Fem un brindis juntes per aquests doctors de bata blanca que ho recorden sempre??? Segur que n’hi ha moltíssims per aquí on ets… I has de sumar la teva força i la teva energia amb la seva, eh, Abril!!!!
Un petó al nassarró, cuca de llum.
https://www.youtube.com/watch?v=MOLFI8Fb_FY&app=desktop
Berta
P.S. Crec que el teu tiet David n'està pensant una de grossa (i bonica) perquè tots els músics de la Camerata Bacasis et puguin enviar moltíssima força Abril. Però... shhhht!!! no ho diguis eh! Se m'ha escapat!!!
Abril bonica, que el monstre de la por no guanyi! La teva força acompanyada dels teus cavallers més valents, el faran tirar enrere perquè una princesa com tu, no es mereix aquesta malson. T'envio gotetes de força!!! T'estimo molt preciosa, i els hi dius als teus pares, que penso cada dia amb vosaltres!
ResponEliminaAbril,
ResponEliminaquina llàstima que al final no vagim poder veure'ns i tornar a jugar juntes a la piscina de pilotes...amb la Vinyet i la seva mama ja n'hem pres nota i no te n'oblidis, perquè queda pendent!
Saps, ja sé quin és aquest monstre del que parles! La setmana en que vaig ser protagonista, la mama ens el va venir a explicar a la classe de P3. Per això, com que sé el conte, puc dir-te que encara que de moment tinguis totes les emocions barrejades, especialment el vermell, el negre i imagino que el blau també, amb el temps tot s'anirà posant a lloc, i veuràs que el groc i el verd que de moment no treuen gaire el nas, al final acaben apareixent i imposant-se a tot. El que passa és que es fan esperar una mica...
A més, a diferència del monstre del conte, a qui només l'ajudava una nena, tu tens al costat a moltíssima gent que t'estima, encapçalada per la teva fantàstica i admirable família: els teus pares, l'Alba, la tieta de lluny, els altres tiets, els avis,...tots fent pinya i fent màgia per intentar treure d'on segurament no hi és, el seu millor somriure només per a tu, perquè te'l mereixes! Has demostrat contínuament la teva valentia, però sense cap dubte, tens a qui assemblar-te...
Espero que demà pugui començar aquesta primera part del nou tractament i que quan tornin aquestes cèl·lules li clavin una bona pallissa a tots aquests bitxets descarats que s'han atrevit a tornar!!
Un petonàs immens per tu ( i per a la teva mama, que també l'estimem molt!!! )
Aina, Anna, Pere Anton i Eloi
Preciosa!!!!!
ResponEliminaAvui és un dia molt important... quina emoció!!!!! Els bata blanca sel·leccionaran de dins teu les fitxes que necessitaràs per a jugar a la partida de marcianitus!!! Viscaaaaaa, demà tindrem un petit gran pas més fet!! :-)
Avui la tieta et vol regalar una cançó que va descobrir fa ben poquet gràcies a una amiga molt especial... Saps? La tieta creu moltíssim en la força que tenen els nostres somnis i en la capacitat que tenim de crear allò que creiem i desitgem amb totes les nostres forces. I la cançó parla precisament d'això, d'una nena que no li agrada el món que l'envolta i es refugia dins el món de fantasia que crea fins que s'adona que és capaç de fer-lo realitat...!! Preciosa, no deixis maaaaaai de somniar i quan torni la port, refugia't tu també dins d'aquest món de fantasia i empapa't de la màgia dels teus somnis!!! Nosaltres et prometem que tampoc deixarem de somniar i entre tots seguríssim que farem que aquest somni es faci realitat!!!!!!
https://www.youtube.com/watch?v=5PpQjwrHWho
Milions de petonets!!!
La tieta de lluny
xxx