El monstre de color verd: la calma.

9 de març de 2016

Avui ha estat un dia molt calmat. M'he trobat força bé i amb ganes de fer coses.

En un principi m'havien de treure el catéter del coll però, finalment, han decidit fer-ho demà i aprofitar que m'adormen per fer-me unes quantes coses més.

Les meves analítiques estan força estables tot i que hi ha una cosa que té un nom molt extrany es veu que les tinc una mica pujadetes. Transaminasses es diuen. Aquestes les hem de posar a ratlla si volem continuar en aquest incert viatge. Per tant, la capitana del meu vaixell, la meva doctora, ha decidit canviar-me un dels xaropets per tal que aquestes es posin una mica a to. A veure si hi ha sort....

Per a continuar navegant també ens cal que uns tripulants de bata blanca americans ens continuïn  donant permís per anar avançant. Aquests posen unes condicions i proves que, de moment, vaig passant. Demà me'n toquen unes altres: punció lumbar, punció medular i biòpsia moll d'os perquè vegin com estan els meus bitxets a la sang. Aprofitaran que em donaran aquell xaropet que em fa venir tanta son per a treure'm el catéter i punxar-me de nou el port-a-cath. Ah!! I posar-me aquell insecticida tan fort que mata tants bitxets, ja siguin bons o dolents!!

Aix... Ara que tornava a menjar una miqueta i m'havien desaparegut els vòmits.... Ja tremolo!!!!

Ja ho veieu, demà al matí no el tinc tan calmat com el dia d'avui.... Esperem que almenys també passi aquestes proves amb nota!! I bona!!!

Després de tot això ja em començaran a fer un tractament perquè els bitxets no s'escampin. Primer cortisona. CORTISONA!!!! Aquella medicació que tan odiava... Aquella que em feia venir tan mal caràcter! Que no em deixava dormir! Que m'imflava fins a deformar-me!!! Amb el que em va costar tenir la cara que tinc ara.... I també em donaran QUIMIOTERÀPIA ! Això ho relaciono amb vòmits, llagues, febre, pèrdua de gana i molt molt mal a tot arreu.... Però ho he de fer. Estic mentalitzada. Seran tres mesos llargs i durs. Però si ho vaig fer amb cinc mesos també ho puc fer ara! I ho faré, perquè aquesta partida la penso guanyar jo amb l'ajuda dels papes, avis, tiets, amics, espinacs....

Els espinacs tenen moltes ganes de Veure'm. I jo a ells! Doncs lluitaré fins arribar a port!!

Sort que el dia d'avui m'he trobat bé i amb ganes de fer coses!!! Al matí li he demanat a la mama quin dia era. Quan m'ha dit dimecres, el primer que li he dit a la mama ha estat que els espinacs els tocava música avui. Doncs sabeu què? Al cap de res han entrat a la meva habitació unes noies que fan Musicoteràpia als nens ingressats a l'hospital. Ostres! Hem cantat i tocat instruments!!! Que bé que m'ho he passat....

També no he parat d'escriure i dibuixar en tot el matí. Feia molts dies que no tenia forces i, avui, he aprofitat!

Ah! I també m'ha vingut a veure en Willy!! No us n'he parlat? Ja va venir l'altre dia!

En Willy és un dinosaure amic de tots els nens de la vuitena planta, on visc jo aquests dies. Va entrant a les habitacions dels nens i nenes i busca companyia i que li donem menjar. Al començament no em feia massa gràcia, però ara em fa passar alguna bona estoneta. És que aquí passen tan lentes les hores.... Ja els ho dic jo als papes que estar a l'hospital no m'agrada gens i que és un rotllo!! Que vull anar a l'escola!! Vull veure els meus amics!!! Vull anar al parc!!! Vull anar a casa i estar amb l'alba!!! L'ALBA.... Pobre Alba.... Hi penso tant en ella...

Bé, potser que dormi jo. Que demà m'espera un dia que ja veurem com em desperto i com em trobo després.

Una petarrufa ,

Abril