La muntanya russa

7 de març de 2016

Aquesta nit passada he dormit força bé.

Al costat de la mama...

Qui no hi dorm bé? Quan m'he despertat i hem aixecat la persiana perquè entrés els rajos de llum, hem vist que des de la finestra puc veure el Tibidabo. El Tibidabo!!! Quins records... Un dia hi vam anar amb els papes i l'Alba per a celebrar que ja havíem acabat les vacunes!!! Aix... I mireu-me ara... Un altre cop a baix de tot. Un altre cop preparant aquest llarg viatge....

Avui ha estat un dia força extrany. Amb molts alts i baixos molt exagerats. Sí, sí, com aquella muntanya russa del Tibidabo.

Al matí semblava que estava força bé. Fins i tot he menjat una miqueta per esmorzar i, la novetat, és que se m'ha quedat a dins!!!

Els papes ja estaven molt contents però, cap al migdia, m'ha vingut el gran baixon. He començat amb mareig i he acabat estirada sense esma de fer res. Altre cop dormir i dormir. Ni mirar ipad, ni jugar a cap joc, ni dibuixar... Res de res.

Les cares dels papes altra vegada eren de gran preocupació. Després de donar-me el xaropet pels marejos, passar-me una plaquetes i una bossa de sang.... M'ha vingut un subidón que... Qui em veia i qui em veu!!! Llavors ja no he parat. A més a més amb la meva àvia i les bestieses dels meus tiets i avis... Doncs que no he parat. La meva habitació s'ha convertit en una habitació de tatuatges o "tatoos" que en diem els espinacs de l'escola. Vaja, sort que les doctores han passat al matí perquè si no haguessin sortit amb el tatuatge de l'alba a les mans!!!

Tothom qui m'ha vingut a veure li he deixat les mans ben guarnides!

I al vespre, quan jo i la mama ens hem quedat soletes ens hem posat a jugar al joc d'estendre roba que tan m'agrada i, com no, amb l'energia que portava, l'he guanyada tres cops!!! Ah! I no parava de cantar una de les cançons que a l'hora del pati sempre cantàvem amb els espinacs de la classe: oehhhh oahhhh patata de puré!!!! I també... Aranya, peluda, el cul a la bassura!!!

El què pot fer una bossa de sang... Encara no entenc per què hi ha gent que no vol donar sang ... Als hospitals se'n necessita tanta... Si no hi hagués gent que en donés ara mateix jo no estaria aquí amb vosaltres....

Ah! I avui he menjat poquet, però he menjat!!!

Però bé, anem al més important però a la vegada més avorrit per a mi. Les meves doctores de bates blanques m'han dit que estava força estable analíticament però que estava anèmica. Per això m'han passat sang. I ambé plaquetes perquè estaven justetes.

També han fet un recompte dels meus limfòcits T que tan ens interessen ara que estiguin forts i han dit que sembla que, justets, però n'hi ha prous. De totes maneres creuem els dits i tothom a enviar-me energia per demà.

Sí, sí. Demà comença el primer tram d'aquest viatge. Demà em faran l'afèresis. Això vol dir que amb una màquina em treuran sang i caçaran tots els limfòcits T. La resta me la tornaran a posar a dins meu. Aquests limfòcits T els congelaran i els enviaran a EEUU i allà els alliçonaran bé del què han de fer. Però pas a pas.  Primer de tot cal que la meva analítica demà estigui estable i que em puguin treure prous limfòcits. O sigui que per demà necessito un munt d'energia, petons, pessigolles... Per tal que tot m'arribi transformat en bona energia. Necessitem que aquest primer pas vagi bé.

Doncs ara a dormir que necessito estar a tope demà.

Una petarrufa

Abril