La ràbia envaeix el camerot

6 d'abril de 2016

Avui no ha estat un d'aquells dies que en podem dir bons, bons. Al matí tenia una gana que em moria tot i les galetes que m'he menjat a les dues de la matinada. M'han deixat en dejú perquè a les deu em venien a buscar per adormir-me i punxar-me a l'esquena. M'havien de fer extracció de moll d'òs per veure el perquè em costa tant recuperar-me i, aprofitant que estava adormideta, posar-me químio intratecal, és a dir a la medul.la espinal.

Tot i que m'han adormit al costat de la mama i amb els Pallapupes allà al meu costat desafinant com una mala cosa, jo estava de molt mal rotllo. Déu meu el monstre de la ràbia treia el cap i es deixava sentir d'allò més! El despertar ha estat terrorífic i quan m'han pujat a l'habitació el monstre vermell ha pintat totes les parets d'un vermell intens. No s'ha començat a esvair fins que m'han portat el meu esmorzar. Un bikini, una natilla i un iogurt. Ni us podeu imaginar amb quin gust m'ho he menjat!

Després el monstre vermell ha deixat pas al verd, el de la calma. M'he anat relaxant fins que fins i tot m'he volgut posar una gorra xulíssima que m'ha regalat la meva tieta de lluny!

Tot i fer aquest esmorzar al migdia... No us penseu que no he dinat...

Ah! I un cop calmada, la mama m'ha donat un bonic conte que m'ha fet arribar la Bruna, l'Arlet i els seus pares. Va de pessigolles!! Que bé que m'anirà aprendre de les pessigolles!! Que bé que ens aniran a tots...

De tot el dia d'avui només n'hem tret tres coses bones: el menjar, que he pogut veure l'Alba al passadís quan em portaven a quiròfan i els resultats.

El menjar: avui he enllaçat l'esmorzar, el dinar i el berenar.

L'Alba: després de molts i molts dies, massa, he vist l'Alba. Encara que només hagi estat un momentet. Ha estat molt màgic. Em mirava tota l'estona a mi. Només tenia ulls per a mi tot i haver-hi la mama que des del dia abans no l'havia vist. Jo anava amb mascareta però crec que m'ha conegut. El que hi ha entre germanes és molt fort. I crec que això que ens està passant ens unirà molt. Entre les dues hi haurà la força de l'amor que ningú ens podrà trencar. Com l'Elsa i l'Anna de la Frozen.

Els resultats: sembla ser que no acabo de remuntar per la químio que m'ha deixat a zero. En principi no és per infiltració de malaltia. Això són bones notícies. Així que m'han posat una medicació perquè m'ajudi a acabar d'arrencar. I si és així, la capitana del meu petit vaixell m'ha dit que dormiríem uns dies a port potser... Enlloc es dorm tan bé com a casa. A veure si és veritat!

Doncs res, a dormir i a descansar. I com molt bé diu l'Aina... Vaig a posar a dormir el monstre vermell que porto a dins per veure si demà es lleva verd o groc!

Una petarrufa,

Abril