3 d'abril de 2016
Avui hi ha hagut canvis dins el meu camerot. Us informo que, ara sí, de nou sóc la grumet del meu vaixell. L'autèntica grumet.
Aquest matí hem tingut sessió de perruqueria. Feia dies que quan la mama em pentinava em queien un munt de cabells. Al final ha estat inevitable. Me'ls han hagut de tallar. Més ben dit, rapar.
Els papes els feia cosa, pobres, quina cara que hi posaven... Però jo m'ho he pres força bé!! Fixeu-vos que els feia broma dient que sort que aquests xaropets em feien caure els cabells i no les cames... Que els cabells tornaran a créixer i les cames no que ho farien...!! Ells han rigut, però em sembla que no els ha fet massa gràcia... És curiós que una cosa tan simple i externa com aquesta afecti tant als adults... N'han d'aprendre tant els grans dels nens...
De fet, quan hem acabat, li he demanat a la mama que em fes una trena invisible. Volia un pentinat com el de l'Elsa. Però invisible i molt més còmode. I li he dit que només me'l podrien veure els intel.ligents. I així hem passat el dia, rient. Quan entrava algun metge o infermera els preguntàvem si veien un pentinat i quin era. Quan marxaven, rèiem i dèiem si eren intel·ligents o tontorricos que dic jo.
De fet, ben pensat, aquest pentinat és ben còmode. Prou suavitzant, prou tirar cabells, prou pentinar... I fresquet!!! Ara que la meva tieta de lluny... M'ha comprat un parell de gorres que ja tinc ganes de veure-les!!
I parlant de la meva tieta de lluny! Avui ens hem vist!!! Feia tant que no ho fèiem...! Això sí, jo dins del meu camerot i ella a no sé quina part del món està ara. És que no para! Ens hem vist per l'ipad i ha pogut comprovar que sóc el monstre de la gana!!! Tot el dia estaria menjant per culpa d'aquest coi de xarop que m'infla tant i em fa venir tanta gana... Sort que d'aquí a quinze dies, si tot va bé, ja me'l treuran!
Pel que fa les meves analítiques, continuen igual. No hi ha manera que els neutros espavilin i agafin embranzida. Esperàvem poder anar a casa dilluns però crec que encara en tenim per uns dies. A veure si amb aquesta pelada s'espavilen una mica...!
Una petarrufa invisible,
Abril
Hola Abril!
ResponEliminaEstic totalment d'acord! N'hem d'aprendre un munt els adults de nens i nenes com tu...
AMUNT neutrons! L'Abril té molta feina a fer!
Ah! i amb aquest pentinat invisibles continues quedant guapíssima!
Una petarrufa gegant!
Lurdes Borrellas
Abril, et torno a enviar el comentari, perquè m'he llegit els dos darreres dies, i et volia escriure al més recent! NO passa res oi? És que els ordinadors de vegades fan males passades! ;)
ResponEliminaHola Abril, avui m'has fet riure amb el pentinat dels intel·ligents! Vols dir que en aquest vaixell no t'estàs fent gran de cop i molt eixerida??? I és ben cert, que els grans hem d'aprendre molt de vosaltres, de la vostra innocència, de la manca de prejudicis, de la sinceritat per damunt de tot! I tu n'ets una gran experta! I quina sort té l'Alba, amb una grumeta/germana tant forta i valenta que dirigeix el seu camarot amb tantes galetes i peixet, que estic segura que els bitxets marxaran, i els neutròfils es multiplicaran! Moltes gotetes d'optimisme pels pares i els hi dius, que sempre al seu costat per tot! Petonets princesa de la trena invisible!
Ai Abril... Ets la nena més especial del món mundial... Milions de gràcies per totes les lliçons que ens dónes cada dia... Tu amb quatre anyets ja ens ensenyes a tots nosaltres com viure de veritat.... Ets una petita formigueta taaaaaaan gran...!!!!
ResponEliminaLa tieta de lluny t'estima moltiiiiiiissim i des de cada racó de món on va t'envia tooootes les seves energies, mimos i petonets!!!!
Muuuuuaaaaaaaaa
La tieta de lluny
Xxx