4 d'abril de 2016
Quin matí el d'avui... Sort que el dia l'hem acabat millor!!
No és que m'hagin fet res de l'altre món, però m'han enredat força i jo m'he fet sentir. Segur que, com a mínim, m'han sentit tots els nens de l'hospital. Pobres infermeres.... Les dec haver deixat ben sordes. És que avui tocava canvi d'agulla. Despunxar-me i tornar-me a punxar el port-a-cath. Prou els cridava que em deixessin en pau, però de res ha servit. Ara bé, m'he quedat tan a gust quan els he tret la llengua...
Aquesta mala lluna m'ha passat quan m'han portat el dinar. És que tinc tanta gana... Se m'escapa la gana!!! Aixxx aquesta cortisona.... A part de sommiar amb el menjar ja m'està deformant aquella carona que jo tenia. M'estic transformant. Tota jo m'estic inflant. Sobretot la cara. Entre aquesta inflor i el new look dels cabells semblo una altre. Els papes em miren amb una carona... Però sabem que això, ara mateix, és el que menys importa. Tirar endavant és el que compta. I perquè això passi primer m'ha de passar tot això. Quan d'aquí a quinze dies deixi la cortisona esperem que, poc a poc, vagi tornant a la meva carona.
Però avui sí que m'ho he passat bé. Quan ha sortit la mama a dinar i ha entrat l'àvia, sabeu a on hem anat? De mentida, eh? Doncs al Pedraforca. És que d'imaginació no me'n falta pas. Al contrari. Doncs sí, hem fet el teiatre que tant m'agrada. Avui tocava excursió al Pedraforca! Com que a l'Àvia li agrada tant la muntanya... I mira que ens n'han passat de coses!!! Se'ns han rebentat les rodes del cotxe, quan érem dalt ens hem deixat el dinar, hem hagut de tornar a baixar... I ben carregats!!! I feia un sol... Que és clar, jo amb la meva closca al descobert... He hagut d'improvisar una gorra i una crema solar amb les poques coses que em deixen tenir aquí al camerot. I tot això ho hem fet mentres m'estava passant una bossa de sang! Per això tenia tanta energia per pujar i baixar el Pedraforca...
Tiet Albert i tieta Carme, prepareu-vos que vaig forta! Per cert, moltes gràcies per estar tan aprop meu avui. No ens hem vist però us he sentit tan a prop... I tieta... Gràcies per les kitties que tan poc t'agraden...
I després de dinar hem fet el cine de cada dia amb la mama. Frozen on fire!! Quan vulgueu us canto les cançons!!!
I com que aquella sang m'ha donat tanta energia, no he parat de fer feines. Retallar, pintar, enganxar gomets... Fins i tot quan han arribat els avis. Treballava fent teiatre!!!
Per cert, avui el meu pentinat invisible era el de l'Elsa amb una goma de la Kittie.
Però ara al que toca. Avui els meus neutròfils s'han ben desorientat. En comptes de pujar han baixat. La meva doctora ha decidit que dimecres em farien una punció per veure què és el que passa. Si no pugen per efecte de la químio em posaran unes injeccions perquè aquests espavilin.
Si no pugen perquè s'esvera la malaltia... Doncs més tractament amb químio. Aixxx esperem que no sigui això....ja n'hi ha prou!!!
Tot i així, igualment em posaran químio intratecal aprofitant que m'han d'adormir.
Nosaltres que teníem l'esperança de dormir a casa a principis de setmana... Em moro de ganes de veure l'Alba. Ja tinc una foto seva al meu camerot... Però tinc ganes que m'enredi!!!
A veure si la pluja que ha de venir fan sortir els neutros d'una punyetera vegada.
Una petarrufa
Abril
Bon dia petita Abril,
ResponEliminaSaps que jo la conec molt la muntanya del Pedraforca?? Sí, perquè la meva classe es diu així... si vols, quan siguem una mica més grans hi podem anar a veure-la. Veuràs que bonica que és quan ets a prop d'ella...
Saps què Abril? No paro d'explicar als meus amics, als meus papes, als avis, als tiets i fins i tot a la meva mestra tot el que t'està passant... amb la mama en parlem molt i llavors jo ho explico, ara ja entenc molt les coses... Ets una nena molt valenta, n'estic aprenent moltes coses de tu. Gràcies Abril, per agafar-te la vida amb aquest "humor".
Saps que a mi també m'encanta la Frozen? I menjar crispetes dolces quan la miro... i cantar molt fort "let it gooooooo". Jo crec ben bé que la història s'assembla tan a la vostra... Tu, la germana gran, ets com l'Elsa i l'Alba com l'Anna, la germana petita que tantes coses està aprenent al teu costat. El final de la pel·lícula és molt maco, a la mama sempre li cau la llagrimeta (fa veure que li piquen els ulls...), veuràs que el final de la vostra "pel·lícula" acabarà abans igual, amb una abraçada entre germanes que us farà oblidar de tots els moments difícils que heu hagut de passar.
Abril, continua així de valenta, ho estàs fent molt bé. Jo t'aniré seguint de prop i continuaré demanant als meus angelets que et facin costat sempre.
T'estimem molt petitona.
Petita gran formigueta!!!!!!!!
ResponEliminaQuin pentinat invisible més xulo que portes!!!!! Estàs guapíssima!!!! Avui va de coses invisibles, ja ho veig... Fent passets invisibles amb els neutròfils (ja saps que les formiguetes no en fan de passets endarrere... Els que ho semblen en realitat és perquè són invisibles, com avui amb els Neutròfils...), fent pentinats invisibles... Genial!
La tieta sempre ha cregut que les coses invisibles són especials, que tenen més força que cap altra. Perquè nosaltres anem fent creguts que no existeixen i de cop, quan decideixen aparèixer... Paaaaammm! Ho fan amb tantíssima força que ens omplen d'alegria i fa que ho valorem i disfrutem mil vegades més!!! Per això hem de confiar tant en les coses invisibles en comptes de desanimar-nos.... I és que, saps que a vegades són aquestes les que ens fan fer un saltiró cap endavant? Com més temps porten sent invisibles més gran és el passet que fan quan es deixen veure. I a vegades aquest és taaaaan i taaaaan gran que acaba sent un saltiró!!! Em sembla que és això el que estan fent els teus Neutròfils... No creus?
Un petonet enoooooorme i molts més per aquests Neutròfils que segur començaran a pujar ben aviat!!!
MmMmmmuuUuUuuUuuuaaAAAaaAaA!!!!
La tieta de lluny
Xxx