Amigues 2.0

17 de juny de 2016

Tot segueix igual. Vaig pujant la muntanya amb la motxilla carregada d'energia de cents de persones. I això es nota. Ho porto d'allò més bé. Vaig força lleugera. Tots esperem una mica de febreta per la reacció però aquesta no apareix de moment. És una mica com el mal de muntanya. Hi ha qui el pateix i hi ha qui, perquè està molt ben entrenat, no li surt. En la pujada a la muntanya del Nord de moment el mal de muntanya no ha sortit. Tot s'ha de dir que si no hi ha molta malaltia i, a més a més, les meves analítiques encara són molt pobres per l'última químio, aquest triga a sortir. Com diu la meva doctora, encara és una mica d'hora. A veure la setmana vinent... O potser ni tan sols surt! I això esperem no voldrà pas dir que el tractament no hagi funcionat. D'aquí a un mes ho sabrem.

De moment jo segueixo pujant. Fent els meus passets dia a dia.

Em trobo bé i no paro en tot el dia. Ara ve la mestra, ara la físio, ara la mama em fa escriure i llegir, ara jugo amb l'àvia a pujar el Pedraforca, ara fem cine, ara vénen els Pallapupes, ara faig teiatre amb els avis, ara la tieta Carme em fa un pentinat xulíssim amb la meva melena invisible i m'explica i m'ensenya fotos dels cims que està fent el tiet Albert amb el meu osset petitó, ara la tieta Marta m'ensenya a pintar bé i m'explica un conte preciós, ara el tiet David em fa riure tot fent-me la punyeta, al vespre el papa no para de fer-me bestieses i jo li pago amb milions de mimos, petons i paraules boniques...

Uff... I això no és tot!! Hi ha hagut dos dies a la tarda que m'ho he passat genial! La meva petita habitació s'ha convertit en una disco!! Hem fet una vídeoconferència amb la meva amiga Emma!! I fins i tot hem ballat. Ella a casa seva i jo a l'habitació. I avui m'han fet una sorpresa! La Maria també s'ha volgut afegir a la festa. Quina ballaruga que portàvem... Txarango sonava una i una altra vegada. I nosaltres ballant. Quina suada!! I després hem berenat juntes. Això sí, separades per la pantalla de l'Ipad! I després hem jugat al Veig, veig. Quina tarda tan animada... Tinc tantes ganes de curar-me i jugar amb tots vosaltres en directe... Gràcies per ajudar-me a passar una molt bona tarda. Segur que la recordarem molt i molt temps. Almenys jo!

Per cert, amb tanta emoció explicant-vos tot el que he fer no us he dit els resultats d'aquell mal que m'havia sortit al canell i que, per això, ens van aïllar. Es pensaven que era un herpes. Doncs... negatiu! Tot segueix bé. O sigui que, a esperar els següents dies a veure què em trobo pel camí de pujada!

Una petarrufa per al meu tiet Albert que està fent cims molt i molt lluny i un de molt especial al Nil que avui ha fet 5 anys. FELICITATS! Avui també he pensat amb tu! Quan ens tornem a veure ja et faré un petonet.

Abril