5 de juny de 2016
Divendres vaig acabar els maleïts xaropets que tan necessaris són
però que tants vòmits em donen i que em fan marxar la gana. Ara sí que els he
acabat i, tant de bo, mai més els hagi de tornar a prendre!!!
Aquesta vegada me'ls han donat per fer lloc per a les meves
cèl.lules màgiques. Perquè tinguin prou lloc per a multiplicar-se i atrapar a
les maleïdes cèl.lules dolentes si és que encara en queda alguna que està
amagada perquè vol jugar a cuit amagar. Aquesta vegada, amb la força d'aquesta
sang, segur que venceré jo!!
De fet, us he de dir que els nens estem fets d'una altra pasta. En
quatre dies m'han passat sis químios. I, a part d'algun vòmit i de menjar poc,
estic súper enèrgica. De fet tinc més energia jo que els papes junts. Fins i
tot la mama va demanar a la doctora si aquest tractament excitava perquè més
que químio semblava que m'haguessin passat red bull!!
Aquest cap de setmana m'ha servit per omplir-me sacs i sacs
d'energia. Ha estat un cap de setmana genial. A casa, evidentment, però m'ho he
passat súper bé. Un cap de setmana ple de sorpreses. La més gran la vaig tenir
dissabte a la tarda quan em va venir a veure l'Emma!! La meva amiga!!! Tot i
que no va poder entrar a casa i que jo havia de portar mascareta perquè cap
bitxet dolent em pogués entrar, vam poder veure'ns després de molts i molts
dies. Des del dia que els papes em van venir a buscar a la muntanya de Cardona
on era d'excursió i em van dur a l'hospital!!! Només veure-la vaig voler
donar-li la mà i jugar.
Espinacs, l'Emma ja ho va veure, estic plena d'energia i ganes
boges de jugar amb vosaltres. No us puc fallar. JO TAMBÉ VULL JUGAR AMB
VOSALTRES!!.
Així doncs, ja ho veieu. Marxo amb la maleta ben plena d'energia i
bons desitjos. Així res pot anar malament. M'esperen uns dies llargs i segurament
alguns de força difícils. Però com sempre junts els superarem. Toca anar-me'n
de viatge a la muntanya del nord. Igual que l'Elsa de la Frozen. Toca
separar-me del que més m'estimo d'aquest món, L'Alba. Per retrobar-nos aviat
carregada de força i, aquesta vegada, per estar juntes per sempre més.
De moment demà cap a les 12 del migdia començo a pujar la muntanya
del nord. La meva muntanya. fer el cim, els senders difícils s'obliden
fàcilment i valores molt més el que has fet.Pujar-la tindrà molts alts i baixos. Tal i com molt bé sap el meu tiet Albert, quan fas un cim important, hi ha moments molt durs, d'altres de més planers... Però si aconsegueixes
A mi m'ha tocat pujar un cim molt difícil. Segurament el més
difícil. El cim de la VIDA. I ja no és la primera vegada que el faig. Aquesta
vegada ho provaré des d'una altra banda. Esperem aconseguir-ho i que ja no
calgui pujar-la més. Amb quatre anys que tinc ja he pujat prou, no creieu?
Una forta petarrufa i, en especial, a l'Emma i a cadascún dels espinacs
de la classe. Gràcies. Us estimo molt.
Abril
Amunt!!!!! Demà pensarem molt amb tu! Ets una gran valenta! Artibaràs al cim! ������
ResponEliminaAbril bonica, molta però que molta força i energia, tota la del món mundial.
ResponEliminaAquest equip que tens és invencible!
Esperarem atents les vostres notícies.
Petita gran formigueta!!!
ResponEliminaAra sí que ja hi som. Demà serà un gran dia, i tots els que seguiran també!!!! O i tant que faràs aquest cim, per difícil que sigui. I aquesta serà la definitiva. Segur, seguríssim!!! Ja tens la bareta màgica a punt? Aquella que et farà transformar les pors en emoció i els entrebancs en oportunitats... I aquella maletota taaaaaaaaaan plena d'energies i amor que mig cel i mig món t'envia?!?! I en Banyetes? I l'objecte que més agrada a l'Alba perquè et faci companyia fins que hagis fet el cim??? Preciosa, el món és dels valents i, per tant, aquest món te'l menges tu amb la teva energia i vitalitat segur!!!!
Avui la tieta et vol regalar una cançó de bressol molt bonica. Parla de l'angelet de la guarda que tots tenim, com ens cuida, com ens mima, com ens protegeix, com ens omple d'il·lusió i de somnis... I com mai mai mai ens abandona... Com que demà tu rebràs milers d'angelets màgics que faran de guardians dins la teva sang, he pensat que els hi pots cantar aquesta cançó perquè així se sentin ja com a casa de seguida, arrelin amb força i facin fora toooots els bitxets del tot i per sempre!!!! Quina emoció preciosa.... Quina graaaaaan oportunitat.... Segur, seguríssim que aquesta és la teva!! La nostra... La de tots aquells que taaaaant t'estimem!!!!!!
https://youtu.be/dcnd55tLCv8
Milions de petonets per a tu i toooots els angelets màgics que rebràs demà!!!!
La tieta de lluny
Hola Amiga Meva!!!! A mi també em va agradar moltíssim venir-te a veure, va ser tan xulooooo tornar-nos a trobar!!! Quina emoció i quines ganes immenses de jugar i jugar!!! Es que et trobem tan i tan a faltar, tots el Espinacs. Però saps què? Estem contents perquè ja falta menys perquè et posis bona i tornis amb nosaltres a jugar, a compartir, a treballar, a manar i a fer-nos riure! Aquesta nit, quan estava al llit repassant el cap de setmana amb la mama, m’ha explicat que vénen dies difícils per tu. M’he posat trista perquè no vull que et trobis malament, però la mama m’ha explicat que, és a partir de demà, que de veritat comences a posar-te bona, que a partir de demà, cada dia que passi, tindràs menys bitxets dolents a la teva sang, estaràs més forta i tindràs més energia i que aviat, molt aviat tornarem a veure’ns! Saps que li he dit a la mama, que t’enviaré vídeos, dibuixos, fotos, manualitats, i tot el que se’m passi pel cap cada dia, CADA DIA EEEHHH!!!!. Tots els Espinacs et volem acompanyar en aquest teu viatge a la muntanya del nord. Així que ja ho saps Abril, a pujar el cim cap a la VIDA que fora de l’hospital t’esperem TOTS amb unes ganes immenses de JUGAR AMB TU!!!!
ResponEliminaFa una colla de dies, mesos o anys el tiet Albert et va explicar com es feia per pujar una d'aquelles muntanyes que a ell i a la tieta Carme tant els agrada pujar.
ResponEliminaT'explicava que el camí a fer per poder veure totes les vistes que el cim tenia preparades i les sensacions que aquest també et donava no era mai fàcil.
Ja has aconseguit un cim que t'ha tornat a la vida, ara toca fer-ne un altra que et farà viure la vida molt més fàcil. Ja ho has fet uns vegada i saps com fer-ho.
Ningú ha dit que el camí sigui fàcil però el resultat final s'ho val.
D'aqui unes horetes comença l'ascenció al teu cim particular, el cim més important que hi pugui haver, és el cim de la teva vida.
Molta força, estem sempre al teu costat.
T'estimem, tieta Carme i tiet Albert.
Avui és un dia molte especial
ResponEliminaSom-hi valenta (valents tota la família)!!!
Aquí estarem en segon pla enviant-vos molta energia i esperant-vos a terra ferma.
Demostra una vegada més de quina pasta estas feta��
Abrileta!!!
ResponEliminaAhir vem pujar una petita muntanya (El garrofí) perquè sabiem que tu avui n'has pujat una de molt gran i alta. encara que trobis pedres difícils de saltar i trossos de molta pujada, estem segurs que arribaràs al cim. A dalt t'esperaran papallones de colors,flors que fan olor, ocells dalt d'arbres amb ombres i molt bones vistes de tot el que t'espera per fer. Des de molt amunt vem pensar molt en tu. I sobretot gaudeix de la baixada i de la tornada a casa.
T'ESTIMEM!
Les "tietes postisses"
Narcís, Aloma, Bruna, Pirta, Genís, Ènia, Aina i Gemma.