Dia +27 Dia de Sant Esteve

26 de desembre de 2012


Ostres… em sembla que el tió em va cagar tants leucos a la nit de Nadal que, pobret, ahir només me’n va cagar 100… i és que estava molt ben acostumada jo… però ara ja en tenim 3000!! I la doctora que ha passat avui ha dit que la majoria són defenses o sigui que, cada dia és més difícil que agafi infeccions. Tot i així continuem amb els xaropets i xaropets….

Aquest matí he tingut una visita que m’ha posat de molt bon humor tot el dia. Ha vingut a veure’m la tieta Margaret i els cosinets Roger i Eva amb les seves nenes. La Berta i l’Anna!!!

La tieta Margaret feia molts i molts dies que tenia ganes de venir-me a veure i avui ha pogut venir. Que bé!! M’ha agradat molt veure-la!

I sabeu què? La Berta i l’Anna, m’han fet uns titelles del MIC! Cada vegada que mirava per la finestra del camerot apareixien diferents personatges: el MIC, el Cinc segons, el cargol… que bé que m’ho han fet passar… I m’han portat dos llibres!! Un del MIC i un del mar!!! Gràcies Berta i Anna!! Tinc unes ganes d’empaitar-vos pel jardí de casa… però em sembla que haurem d’esperar força encara…

Ah!! I la Berta m’ha fet un regalet tan bonic… amb la seva preciosa i dolça veu m’ha cantat una cançó de bressol que m’ha fet adormir a braços del papa. He dormit una hora!! Berta, no saps pas quins somnis tan dolços que m’has fet tenir…

Avui els papes han tingut un regalet de Sant Esteve. Han pogut tornar a estar una bona estona junts. Però jo m’ho he passat molt bé sense ells, eh? Sabeu qui ha vingut al camerot a jugar amb mi? Doncs avui la iaia Dolors. Hem rigut tant... hem cantat, explicat contes… i el pobre avi a fora!!! Pobret… un altre dia entrarà ell i m’explicarà contes que m’ha dit la mama que en sap un munt!!

M’he cansat tant que me’n vaig a dormir ben d’hora avui. A veure si demà els leucos van a +!!!

Una petarrufa MIC MIC!

Abril

Dia +26 El dia de Nadal

25 de desembre de 2012

Avui els papes m'han explicat que fa justament un any van arribar a casa com els papes més feliços del món. Ho feien per primera vegada amb mi. La mama encara recorda cada minut d'aquella arribada on van recórrer tota la casa amb mi en braços i amb una felicitat immensa.
Aquell dinar de Nadal i aquelles festes van ser, de bon tros, les millors festes de Nadal que han passat mai.

Les festes d'aquest any són molt diferents. Ni a casa, ni els tres junts... Però també m'han dit que ara fa 7 mesos ja hi haguéssin firmat passar-les així!!
Tal i com li va dir una amiga a la mama, potser estarem sols físicament aquestes festes, però de pensament serem presents a més d'una casa i els desitjos d'any nou segur que molts també van per a mi. Perquè tinc molta sort. Perquè tinc uns papes que m'estimen molt i sense ells no estaria tan bé, perquè tinc uns avis que es desviuen per mi, uns tiets i una família que és fantàstica. Perquè tinc uns amics que quan em coneguin bé.... Perquè els papes tenen uns amics i companys de feina que els han fet costat en tot moment.
Quina sort que tinc!!!!

La mama tenia raó!!! El tió és màgic!!! I és que a moltes de les vostres llars que aquesta nit ha cagat el tió, entre turrons i turrons hi havia un munt de leucos per a mi!!! Aquesta nit de Nadal 800 leucos!!! Ja en tenim 2900!!!! I espereu! Quan la tripulacio titular de bata blanca arribi dijous d'aquestes festes no s'ho creuran!!! A veure si els tions que han cagat avui també són tan generosos amb mi...

Aquest matí, mentre la mama m'explicava un conte, sabeu qui m'ha vingut a veure a la finestra del camerot? Un home vell, amb una barba blanca i un vestit vermell. Sí, sí, era l'home del sac. Bé la mama m'ha dit que molts nens li diuen el Pare Nadal però que a casa n'hi diem l'home del sac!! I m'ha portat un regalet per a mi. Moltes gràcies !!! Però... jo prefereixo el tió i aquells reis que vénen de tan lluny i que, per cert, aviat hem de fer la carta!!!

Al final el dia de Nadal els papes sols, sols tampoc hi han estat. Ells també han tingut un gran regal. Les infermeres de la tripulació ens han dit que, com que era Nadal, aquesta tarda ens deixaven estar una estona tots tres junts al camerot. El papa, la mama i jo!!!! I com m'ha agradat...

I sabeu què? També han pogut estar una bona estona solets. Feia quasi un mes i mig que no ho podien fer. Avui han dinat junts!!! I és que com que ja estic una mica més bé, la iaia Rosa ha entrat al camerot a jugar amb mi una bona estona, així els papes han pogut parlar i dinar junts. Que bé.... Estic contenta per ells. Ja s'ho mereixien...

I a la tarda ha vingut l'avi Xavier i la iaia Dolors, el tiet Albert i la tieta Carme, el tiet David i la tieta i el tiet de lluny des de l'skipe!!!! I és que no es volen perdre un Nadal sense mi...
Per cert, un dia us explicaré un secret d'aquesta tieta de lluny. Shht! Oi que no li direu que us ho he dit?
Sabeu què? allà on viu la tieta de lluny, a Birmingham, el tió avui també hi ha cagat. I un regal per a mi!!! Unes campanetes que sonen tan bé... I és perquè els papes em comencin a ensenyar música!!! Els tiets i avis han fet un concert a fora del camerot que em sembla que s'ho han passat molt bé, sobretot l'avi!!!
El que no entenc és com ha arribat aquí el tió de Birmingham....

Apa, vaig a fer nonetes que he d'agafar forces pels leucos de demà!! Vinga, vinga tions! A cagar fort!!!

Una petarrufa,

Abril

Dia +25 Bon Nadal

24 de desembre de 2012

Amunt, amunt... Van els meus leucos!! Sabeu quants en porto ja? Doncs 2100!!! I 1000 són de defenses!!! I com van pujant....
La doctora de la tripulació ha dit que dijous em faran una prova que es diu quimera. És per a saber si aquests leucos són dels bons, de la meva nova medul.la que treballa bé. A veure, a veure...
Ah!! I sabeu què? Una cosa molt important! Ja m'han tret alguns antibiòtics. Me n'han deixat un perquè no agafi fongs i un altre perquè no agafi virus perquè es veu que això podria ser molt dolent per a mi...
I... Sabeu aquella mena de menjar que em passen per un tubet i que no té gust de res ni s'ha de mastegar? Doncs ja m'han baixat les calories… i a veure si aviat m'abaixen la quantitat i fins i tot me'l treuen...Això vol dir que cada dia estic més aprop d'estar bé. I que ja començo a menjar més!!!

Aquest matí han passat uns amics dels papes i m'han deixat un dibuix molt bonic d'un pastís amb una espelma!!! I un altre de preciós pels papes. Llàstima que jo no els he pogut donar les gràcies i llençar-los petonets dels meus perquè estava endormiscada als braços dels papes...
Ah! I a la tarda també ha passat el meu tiet David a desitjar-me un bon Nadal. Sort que quan ha vingut ja m'havia menjat les galetes del berenar perquè si no.... Amb ell ens hem fet un fart de jugar a cuit i amagar amb el tió independentista que em va regalar. Com hem rigut…

Voleu saber una cosa? Shhhht! No ho digueu a ningú, eh? Si un dia em veniu a veure i em pregunteu :
- Abril, fins a on n’estàs de les infermeres?
Sabeu què faig jo? Doncs em poso les dues mans al cap! I és que n’estic fins al gorro!! Sempre molestant-me quan estic jugant o dormint….

Avui us vull desitjar a tots els que esteu molt a prop meu i dels papes que tingueu un molt Bon Nadal. Avui o demà segur que fareu cagar el tió. Entre tots els turrons espero que cada tió també cagui uns quants leucos dels bons per a mi. La mama diu que el tió és un tronc màgic... Doncs que m'ho demostri!!
Els papes m'han dit que quan jo arribi a caseta també faré cagar el tió. Els avis diuen que ja fa dies que el tenen ben tapadet perquè no agafi fred i que ja li comencen a donar menjar.

Una dolça petarrufa,

Abril

Dia + 24 L'energia d'ahir amb els leucos!!!

23 de desembre de 2012

Uff! Quin dia el d'ahir... Em sembla que el portaré al cor sempre més. Que maco va ser tenir-vos tots aquí! I els que no van poder venir, els papes m'han dit que d'alguna manera també hi eren perquè tots van pensar en mi i em van fer arribar les seves felicitacions. Gràcies a tots per estimar-me tant!

Porto unes nits tan dolentes... No puc dormir tranquil.leta. No sé què em passa. I com que no puc parlar... Els papes estan ben amoinats perquè no descanso prou. Em costa molt adormir-me, dormo a estonetes curtes. Em moc moltíssim, em poso a plorar de sobte... estan ben preocupats! No saben si és per la cortisona que em donen al vespre, si és la meva panxulina que em fa la punyeta, les dents i queixals que m'estan sortint, malsons, el síndrome d'hospital que en deien a Sant Joan de Déu... La qüestió és que porto quatre nits dormint malament i cansant molt als papes.
I durant el dia… estic molt animada, amb molta energia i amb moltes ganes de jugar i aprendre coses perquè, sabeu? Ahir em van regalar uns llibres que m'agraden molt i que estic aprenent un munt de coses!!! Els papes m'ho expliquen tan bé i jo els escolto tant...
Però avui els papes diuen que he anat com una moto tot el dia. No sé pas què volen dir amb això… Es veu que he estat molt nerviosa, em cansava de tot, plorava per res, ara dreta, ara braços, ara volia gatejar, ara un joc, ara no volia res, … fins i tot el papa m’ha posat les sabates i m’ha fet caminar per terra a veure si em cansava una mica. Què va!! Els papes he esgotat!!!
Les infermeres diuen que segurament aquest neguit me’l dóna la cortisona. Bufff! I jo penso també que una mica és perquè ja estic cansada d’estar aquí tancada i tan lligada!! Si això dura gaire no sé pas com acabarem!!

Però sabeu què? Ja començo a tenir més gana. Per berenar m’he menjat dues compotes de fruita!! Quan el papa li ha dit a la mama ella no s’ho creia!!!

Ah!! Avui la mama ha demanat si podia entrar al camerot un regal que ahir em va fer la iaia Rosa. La mama ahir ja el va ben rentar i avui l'han desinfectat. El meu amic MIC!!! He posat una cara d'alegria quan l'he vist... No l'he deixat en tot el dia i fins i tot ha fet la MICdiada amb mi!!!

Avui és diumenge i només ha passat una doctora de la tripulació. Ha dit que tot segueix igual i ens ha donat una molt bona notícia!!! Aquesta nit els meus leucos han pujat, pujat... Fins arribar a 1700!!! Ja us vaig dir que si ahir vaig anar enrere era per agafar una forta embranzida. I mireu!!! Ah! I segur que cada felicitació que ahir vaig rebre anava acompanyada d'un bon grapat de leucos.

Aquest matí sabeu qui m'ha vingut a veure? Un nen guapíssim acompanyat dels seus pares. Es diu Cassià i viu en un poblet molt a prop de casa nostra, a Callús. Ell sí que és un nen valent, valent... Quan era petitet com jo també estava molt malalt i també va haver de fer un viatge molt i molt llarg en un vaixell com el meu. Ho va fer tan bé... que ara el trobo el nen més maco del món. I m'ha regalat un joc molt bonic per dins el vaixell que ja hi he jugat tota la tarda amb el papa. El Cassià m'ha explicat que quan ell va fer el seu viatge també el tenia i s'hi va distreure un munt d'hores. Ha pensat que potser a mi també m'aniria bé i per això ha volgut regalar-me'l. Ah!! i també m’ha regalat un dibuix súper xulo fet amb aquarel.les!!! Ostres... En sap tant de dibuixar... És que ja té 4 anys!!!! Que gran que és!!! Jo encara no sé fer 4 amb els ditets... És molt difícil!!! Gràcies Cassià pel regal i el dibuix. El penjarem al meu camerot. I gràcies papes per fer costat als meus papes. Han estat molt contents.

A veure si avui que dormo acompanyada del MIC estic més tranquil.leta, descanso més i els leucos no paren d'anar a +!!!

Una petarrufa MIC MIC,

Abril