25 de juny de 2013
Santa paciència!!!
Diumenge els papes estaven molt il.lusionats preparant la
revetlla de Sant Joan. La meva primera revetlla! Perquè la de l’any passat… la
vam passar a l’hospital! I sabeu on vam anar de festa al vespre amb els papes?
Doncs a l’hospital!! Apa!! Com si no hi anéssim prou…
I és que quan la mama em va treure la roba per banyar-me, va veure que a la meva panxulina hi havia força
petèquies (puntets de sang). Això volia dir que hi havia una hemorràgia lleu,
símptoma de plaquetes baixes. Com que el dijous ja estava força baixa… doncs
vam baixar a urgències per quedar-nos més tranquils. I mira, jo a les 12 de la
nit fent la tronera a l’hospital, morta de son, passant-me plaquetes…. Ah! i
jugant amb la cuineta i fent menjar a tothom!!! Ah! Però abans de marxar les
infermeres em van penjar una medalla de súper valenta!!!
Ah! Però no us penseu, l’endemà vam celebrar el Sant Joan
com cal!! Fins i tot vaig aprendre a fer all i oli com fan els bons catalans!!
Avui hem tornat anar a l’hospital. Les analítiques no eren
del tot reals perquè com que el diumenge em van passar plaquetes… ara bé, els
leucos tornen a estar baixos i, per això, m’han tornat a donar una injecció de
factor per tal que els leucos s’espavilin una mica. Avui també estava d’allò més vermella i, junt amb les pupes
de la boqueta, la poca gana que tinc, el mal de panxa quan menjo i el color
groc de les meves caques… doncs les doctores de la bata blanca m’han dit que
tot això és un brot d’EICH. Que de moment no apujaran cortisona perquè ja en
porto molta. Que si aquest EICH es pot controlar posant passant
plaquetes quan estigui baixeta de
plaquetes i posant factor quan estigui baixeta de leucos doncs anirem
aguantant com podem. Això sí, controlant que no hi hagi vòmits, diarrea…
llavors m’ingressarien i pujarien la dosi de cortisona…La doctora avui ha dit que aquest brot era com un bloc més
de químio però “natural”. O sigui que ja ens va bé per la malaltia. Però que no
es descontroli, eh? Que jo vull dormir i
menjar a casa!!!!
Per cert, aquests dies casa meva semblava un restaurant. Sí,
sí! És que he tingut un munt de visites i a totes elles, des de darrera el finestral del
menjador, els he preparat menjar, cafès… Quina feinada… Em va venir a veure les meves cosinetes Berta i Anna i la seva
mama que em van portar un joc de construccions molt xulo! Amb elles vaig passar
una molt bona estona. Tenim unes ganes de poder jugar juntes…. També va venir
la meva tieta Lourdes, el tiet Josep Maria i la cosineta Núria!!! Ah! I també
la meva besàvia Annita i una tieta de la iaia Dolors! Llàstima que l’avi Miquel
no pugui venir-me a veure… és tan vellet… ui! Com jugaria amb el seu bastó…
Una petarrufa,
Abril
