Dia + 655

14 de setembre de 2014
                                          

Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada!

Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!

La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...

Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?

Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat.... 

Una petarrufa,

Abril

Dia +630

20 d'agost de 2014

Una imatge val més que mil paraules!!! Oi que avui no cal que us digui massa coses? Feia tant temps que els papes volien veure aquestes imatges....


És que això vol dir moltíssim. Vol dir que les meves analítiques van bé, que m'estic recuperant molt bé i que, de mica en mica, anem deixant enrere un malson que ha durat massa temps i que puc fer quasi tot allò que fan els nens de la meva edat.

Quanta paciència per arribar fins aquí.... Quantes hores d'hospital!!!, quantes punxades... Però ara no cal pensar-hi. Tot i que el camí encara no s'ha acabat, sóc aquí jugant amb nens. Quina emoció!!! Després de dos anys llargs he sabut què era jugar amb nens!!
Aquests dies els papes han hagut de deixar una mica les pors de banda i deixar-me acostar al món dels nens. Mare meva!! I com m'agrada! Això sí, primer me'ls miro de lluny, els observo, els toco... I fins i tot de vegades se m'escapa alguna abraçada i els dono la mà!!! Saben tantes coses els nens... Ja tinc ganes d'anar a escola i aprendre tot el que saben fer. I jo els ensenyaré les coses que sé fer jo.

Ens vam retrobar i jugar amb els nens que anàvem fins que em vaig posar malalta. Que grans i guapos
que s'han fet!! L'Arnau, l'Aina, l'Emma... Fins i tot vam jugar a fer de bastoners!!! També vaig jugar amb la Bruna, l'Arlet, el Pau i la Mel!!! Tobogans, gronxadors, pilotes...

I l'Aina i la Vinyet??? Ostres... Mentre els papes sopaven no vam parar de jugar. Al sorral, a fer els gatets... I fins i tot ens vam remullar els peus a la piscina!!! Quines merderes que estem fetes les tres juntes...


I també vaig anar d'excursió amb dos nens molt guapos. En Guim i
el Bernat. Ostres!! I amb ells no vam parar de ballar!! Com que porten la Patum a la sang, tots tres, amb les nostres maces, no vam parar de ballar totes les danses de la Patum!! Quin cansament!!! I és que ells sembla que no es cansin mai!! Porten una marxa....
Quants amics que tinc... Ja ho diuen els papes que tenir amics és molt important... Només espero trobar-me bé i jugar i jugar amb ells cada dia! Prefereixo jugar amb tots ells que no pas passar-me hores a l'hospital i veure'ns pel vidre del menjador de casa.

Avui vull enviar la meva petarrufa especial i plena d'energia a la petita gran Ivet i als seus papes que porten uns dies molt durs. Ànims Ivet!! Aviat també jugarem juntes!!! Ja ho espero!!

Abril

Dia +604

25 de juliol de 2014

Ostres!!! Us havia d'escriure ahir però he estat un parell de dies toveta i fins ara no he pogut fer-ho. No us espanteu, estic bé.
El que passa és que dijous vaig haver d'anar a l'hospital i, a part del control, em van posar més vacunes. Aquesta vegada m'han fet força reacció i he passat la nit molt enfebrada i amb nàusees. A més a més m'ha sortit una granisa per tot el cos. Esperem que tot sigui per les vacunes!! Tot i així, amb xaropet màgic i amb mimos dels papes, tot passa. Res a veure amb els efectes secundaris de la químio!!! No us preocupeu que estaré la mar de bé ben aviat.

La doctora em va dir que feia molt bona cara. Que havia crescut una miqueta i que les meves analítiques estan molt bé. I m'han donat un munt de dies de vacances!!! També m'ha dit que ja podia sortir més i fer una vida més "normal" de mica en mica. És que he estat tan bé aquests dies... I com m'agrada trobar-me bé!!! És genial!!! Quina sensació tan fantàstica!!! Sense mals de panxa, ni a les cames, ni a la pell.... Trobar-se bé... Simplement és genial!!! I com que em sento així de bé no paro al llarg de tot el dia.

M'encanta jugar al parc i veure als nens jugar, encara que sigui amb una mica de distància i fent aquelles aterrissades que et peles el nas i els genolls.
M'encanta passejar amb el meu súper tricicle que em va regalar el meu cosinet Ferran.
M'encanta fer petites excursions amb els papes.
M'encanta sortir a passejar amb els avis i veure els nens que hi ha al carrer.
M'encanta tenir la tieta de lluny ben a prop.
M'encanta fer concerts als papes i avis.
M'encanta dirigir una orquestra.
M'encanta anar a sopar a casa els tiets.
M'encanta banyar-me a la meva piscineta.
M'encanta fer una sessió de fotos amb la meva tieta Carme i tiet Albert.
M'encanta tenir el papa a casa i jugar amb ell.
M'encanta la visita de la Marta i el Gerard amb tooots els cosins!!!
M'encanten les celebracions familiars.
...
M'encanta trobar-me bé!!!

Una petarrufa,
Abril

Dia + 600

21 de juliol de 2014


Sí, sí! Ho heu vist bé!! Ja porto 600 dies amb la meva nova medul.la!!! Si mirem enrere... He fet molt i molt camí. Tot i així, tot i que cada dia puc fer més coses, encara cal anar amb molt de compte ja que queda molt camí a fer. Fa molts dies que no teníeu notícies meves, oi? Doncs això és molt bona senyal. Fa tants dies que no vaig a l'hospital ... Però avui no us vull parlar ni d'hospitals, ni d'eich, ni de leucos, ni de punxades...

Avui us vull explicar dos dies fantàstics que vaig passar amb els papes. La meva primera SORTIDA. Dos dies a Andorra. Dos dies fora de casa. Una nit lluny del meu llitet però res de llits d'hospital!
Tot i que el papa hi va anar a treballar, els tres vam disfrutar molt. Jo descobrint moltíssimes coses i els papes veient com disfrutava de la VIDA. Per uns moments es van sentir uns pares "normals". I en alguns moments fins i tot diria que es van oblidar de la maleïda malaltia. Tot i així us he d'explicar que quan vaig entrar a l'ascensor de l'hotel no ho veia gaire clar. Vaig agafar-me fort al coll del papa i fins i tot em vaig posar a tremolar. Fins que no vam entrar a l'habitació i vaig veure que no hi havia aquells llits de baranes, ni bombes de medicació.... No em vaig relaxar. Després ja em va passar. Vaig entendre que allà no hi havia bates blanques. Érem els tres junts a punt de passar dos dies inoblidables.

I així va ser. M'ho vaig passar tan bé... Després d'una llarga migdiada vam anar a escoltar el concert de l'Orquestra de Cambra d'Andorra, l'Orquestra que toca el papa i que tantes vegades la mama m'havia dit que aniríem a escoltar. La mama no tenia clar si aguantaria el concert però com que era a l'aire lliure...podíem marxar en qualsevol moment. Però... I per què no l'havia d'aguantar? Em vaig quedar embobada escoltant aquella magnífica música que sortia dels instruments de corda . Quina meravella!! I el meu papa era allà... Jo no el parava de mirar. Fins i tot em vaig posar a ballar suaument en alguna d'aquelles músiques. Ah! I a més sabeu a qui vaig veure? El Pep dels Minairons!!! Que bonic... I per si no n'hi hagués prou, el Gerard, en nom de l'orquestra, em van dedicar el bis. Fa dos anys ja me'l van dedicar però jo estava molt malaltona ingressada a l'hospital. Aquesta vegada sí. Jo era allà, disfrutant de la música de l'orquestra.

Però això no és tot. L'endemà al migdia, en una altra plaça d'Andorra, l'orquestra va fer una
"performance" i la gent que passava per allà podia dirigir-la. Doncs quan la Teresa de l'orquestra em va dir si volia sortir a dirigir l'Orquestra del papa, jo no m'hi vaig pensar dues vegades. I tant que sí! I tota decidida vaig agafar la batuta i em vaig posar a dirigir un fragment de la petita Serenata nocturna de Mozart. Quasi res!!! Els papes no s'ho podien creure veure'm a dirigir allà a davant de tothom. Sense vergonya. Com si ho hagués fet tota la vida !! Però és que un dia que sortim.... Ho he d'aprofitar al màxim! Mireu si ho vaig fer bé que, un cop acabada la música, vaig aplaudir als músics i vaig saludar. Llavors la gent es va posar a riure. Encara no sé per què! Els papes sempre diuen que si t'aplaudeixen has de saludar. Doncs això és el que vaig fer. Saludar.

Ara a esperar a dijous que tinc una altra sortida. Aquesta vegada, però, a l'hospital. I tocarà altra vegada punxades!! Però ara no cal pensar-hi. Encara em queden uns dies per anar a passejar, banyar-me a la piscineta de casa...

Una petarrufa,


Abril