dilluns, 20 d’octubre del 2014

Dia +690

19 d'octubre de 2014

Que bé que s'està quan et trobes bé... I quantes coses que es poden fer!!!
Faig tantes coses que podria escriure un llibre sencer i, al final, us avorriria i tot!! Estic descobrint tantes coses a la vegada, que cada dia és una sorpresa.
M'encanta anar a l'escola. He fet un munt d'amics i estic aprenent tantes coses... Cançons, contes, jocs, pintar, cantar, ioga... Tot m'agrada tant.... I m'hi he adaptat tan bé... Hi vaig només als matins perquè la meva doctora i els papes diuen que he d'anar a poc a poc. Massa coses noves de cop però, que no ho veuen que sóc tan feliç a l'escola!!! Ai els papes... Sempre amb la por al cos... Suposo que és inevitable.
Arribo tant cansada que molts dies ja m'adormo al cotxe i, els altres, estic tan excitada que no vull pas fer migdiada. Vull jugar i sortir a passejar tota la tarda!!! Això sí, els dies que no he fet migdiada, als vespres estic rebentada i la soneta em ve tan de pressa als meus ullets... I això és tan estrany amb mi...

I els caps de setmana tampoc paro a casa, no us penseu. Ja he estat prou temps tancada!! Que si música amb altres nens, al parc, a jugar amb la meva súper cosineta Xènia... I sabeu què? Vaig anar a Andorra amb els papes i vaig anar a dos concerts i part d'un assaig!! Sí, sí, i ho vaig aguantar súper bé!!!
Ah!! I amb els papes també he fet la meva primera gravació per una cançoneta per a la meva classe. La classe dels picapolls!!!
Però també us he de dir que els papes em diuen que estic fent un canvi... Que m'estic tornant un bitxo gros!!! Acostumats a tenir una nena tranquil.la i callada... Ara no paro!!! Però, com diuen els meus avis, això és molt bon senyal. No calen els resultats de les analítiques. Això ho diu tot!!!
Però els papes encara esperen ansiosos els resultats de les analítiques.

Per cert, potser que us expliqui què han dit els meus doctors de bata blanca, no?
Doncs vaig anar al meu otorrino i, aquesta vegada, em va agradar molt. Sabeu per què? Doncs perquè no va obrir el seu maleït maletí i no em va posar aquell tub fastigós al nas. Com que els papes li van dir que els sorollets a la nit havien baixat, doncs a esperar a la pròxima visita a veure què...
I la meva hematòloga va dir que, tot i tenir algun petit brot d'EICH que se'm manifesta amb cabells dèbils i crostetes al cap, estic molt bé. Aquesta vegada m'ha donat dos mesos fins al pròxim control!!! Aquest és el meu récord!!! Però a la següent visita em posaran una via perquè em donaran aquell xaropet que em fa dormir i em faran una punció medul.lar per a comprovar que la meva medul.la continua treballant bé i està sana del tot. Mira que m'ho han fet vegades, eh? Però la mama no pot pensar en aquest moment... I els papes ja estan nerviosos pels resultats.... Esperem celebrar-ho bé per les festes de Nadal!!!! És que aviat farà dos anys del meu transplantament!!!
Aquesta setmana va tocar tornar a posar vacunes. Aquesta vegada també van punxar als papes!!! Tocava vacuna de la grip!!

Ostres, feia dies que no us deia res i avui tela marinera!
Doncs res, me'n vaig a dormir perquè demà me'n vaig d'excursió amb els nens de la meva escola. Anem al bosc a buscar bolets!!!! Els papes m'han dit que hauré de caminar molt. Ostres, a veure com aguanto perquè després de tot el que he passat, només fa 9 mesos que camino! Però em fa tanta il.lusió anar d'excursió amb els meus amics....

Una petarrufa plena d'energia per l'Ivet, que necessita força per eliminar el maleït virus. I també una per a l'Aniol.

Abril

dimarts, 16 de setembre del 2014

Dia + 656

15 de setembre de 2014

Il.lusió, emoció, por, alegria, nerviosisme...
Quantes emocions juntes hem viscut avui jo i els papes... Al llarg d'aquests dos anys i mig hi ha hagut tants moments que ens pensàvem que aquest dia no arribaria o, si arribava, seria tan endavant...

I el dia ha arribat. I més aviat del que ens pensàvem! Avui, amb unes ganes enormes, he anat a l'escola i no he plorat gens ni mica. Era tanta la il.lusió que tenia per estar envoltada de tants nens... Ara bé, d'aquí a uns dies ja ho veurem.

Avui també hem pensat molt en tots aquells nens que, per culpa d'aquesta maleïda malaltia o de tantes altres, no han pogut anar a l'escola i s'han hagut de quedar lligats en aquelles màquines dels hospitals. I també en totes aquelles estrelletes que des del cel brillen i brillen amb força perquè no ens oblidem que ells van lluitar d'allò més. 

A tots ells la meva petarrufa especial.


Abril

diumenge, 14 de setembre del 2014

Dia + 655

14 de setembre de 2014
                                          


Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada!

Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!

La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...

Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?

Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat.... 


Una petarrufa,

Abril

dimecres, 20 d’agost del 2014

Dia +630

20 d'agost de 2014


Una imatge val més que mil paraules!!! Oi que avui no cal que us digui massa coses? Feia tant temps que els papes volien veure aquestes imatges....


És que això vol dir moltíssim. Vol dir que les meves analítiques van bé, que m'estic recuperant molt bé i que, de mica en mica, anem deixant enrere un malson que ha durat massa temps i que puc fer quasi tot allò que fan els nens de la meva edat.

Quanta paciència per arribar fins aquí.... Quantes hores d'hospital!!!, quantes punxades... Però ara no cal pensar-hi. Tot i que el camí encara no s'ha acabat, sóc aquí jugant amb nens. Quina emoció!!! Després de dos anys llargs he sabut què era jugar amb nens!!
Aquests dies els papes han hagut de deixar una mica les pors de banda i deixar-me acostar al món dels nens. Mare meva!! I com m'agrada! Això sí, primer me'ls miro de lluny, els observo, els toco... I fins i tot de vegades se m'escapa alguna abraçada i els dono la mà!!! Saben tantes coses els nens... Ja tinc ganes d'anar a escola i aprendre tot el que saben fer. I jo els ensenyaré les coses que sé fer jo.

Ens vam retrobar i jugar amb els nens que anàvem fins que em vaig posar malalta. Que grans i guapos
que s'han fet!! L'Arnau, l'Aina, l'Emma... Fins i tot vam jugar a fer de bastoners!!! També vaig jugar amb la Bruna, l'Arlet, el Pau i la Mel!!! Tobogans, gronxadors, pilotes...

I l'Aina i la Vinyet??? Ostres... Mentre els papes sopaven no vam parar de jugar. Al sorral, a fer els gatets... I fins i tot ens vam remullar els peus a la piscina!!! Quines merderes que estem fetes les tres juntes...


I també vaig anar d'excursió amb dos nens molt guapos. En Guim i
el Bernat. Ostres!! I amb ells no vam parar de ballar!! Com que porten la Patum a la sang, tots tres, amb les nostres maces, no vam parar de ballar totes les danses de la Patum!! Quin cansament!!! I és que ells sembla que no es cansin mai!! Porten una marxa....
Quants amics que tinc... Ja ho diuen els papes que tenir amics és molt important... Només espero trobar-me bé i jugar i jugar amb ells cada dia! Prefereixo jugar amb tots ells que no pas passar-me hores a l'hospital i veure'ns pel vidre del menjador de casa.

Avui vull enviar la meva petarrufa especial i plena d'energia a la petita gran Ivet i als seus papes que porten uns dies molt durs. Ànims Ivet!! Aviat també jugarem juntes!!! Ja ho espero!!

Abril