dissabte, 1 de novembre del 2014
dilluns, 20 d’octubre del 2014
Dia +690
19 d'octubre de 2014
Que bé que s'està quan et trobes bé... I quantes coses que es poden fer!!!
Faig tantes coses que podria escriure un llibre sencer i, al final, us avorriria i tot!! Estic descobrint tantes coses a la vegada, que cada dia és una sorpresa.
M'encanta anar a l'escola. He fet un munt d'amics i estic aprenent tantes coses... Cançons, contes, jocs, pintar, cantar, ioga... Tot m'agrada tant.... I m'hi he adaptat tan bé... Hi vaig només als matins perquè la meva doctora i els papes diuen que he d'anar a poc a poc. Massa coses noves de cop però, que no ho veuen que sóc tan feliç a l'escola!!! Ai els papes... Sempre amb la por al cos... Suposo que és inevitable.
Arribo tant cansada que molts dies ja m'adormo al cotxe i, els altres, estic tan excitada que no vull pas fer migdiada. Vull jugar i sortir a passejar tota la tarda!!! Això sí, els dies que no he fet migdiada, als vespres estic rebentada i la soneta em ve tan de pressa als meus ullets... I això és tan estrany amb mi...
I els caps de setmana tampoc paro a casa, no us penseu. Ja he estat prou temps tancada!! Que si música amb altres nens, al parc, a jugar amb la meva súper cosineta Xènia... I sabeu què? Vaig anar a Andorra amb els papes i vaig anar a dos concerts i part d'un assaig!! Sí, sí, i ho vaig aguantar súper bé!!!
Ah!! I amb els papes també he fet la meva primera gravació per una cançoneta per a la meva classe. La classe dels picapolls!!!
Però també us he de dir que els papes em diuen que estic fent un canvi... Que m'estic tornant un bitxo gros!!! Acostumats a tenir una nena tranquil.la i callada... Ara no paro!!! Però, com diuen els meus avis, això és molt bon senyal. No calen els resultats de les analítiques. Això ho diu tot!!!
Però els papes encara esperen ansiosos els resultats de les analítiques.
Per cert, potser que us expliqui què han dit els meus doctors de bata blanca, no?
Doncs vaig anar al meu otorrino i, aquesta vegada, em va agradar molt. Sabeu per què? Doncs perquè no va obrir el seu maleït maletí i no em va posar aquell tub fastigós al nas. Com que els papes li van dir que els sorollets a la nit havien baixat, doncs a esperar a la pròxima visita a veure què...
I la meva hematòloga va dir que, tot i tenir algun petit brot d'EICH que se'm manifesta amb cabells dèbils i crostetes al cap, estic molt bé. Aquesta vegada m'ha donat dos mesos fins al pròxim control!!! Aquest és el meu récord!!! Però a la següent visita em posaran una via perquè em donaran aquell xaropet que em fa dormir i em faran una punció medul.lar per a comprovar que la meva medul.la continua treballant bé i està sana del tot. Mira que m'ho han fet vegades, eh? Però la mama no pot pensar en aquest moment... I els papes ja estan nerviosos pels resultats.... Esperem celebrar-ho bé per les festes de Nadal!!!! És que aviat farà dos anys del meu transplantament!!!
Aquesta setmana va tocar tornar a posar vacunes. Aquesta vegada també van punxar als papes!!! Tocava vacuna de la grip!!
Ostres, feia dies que no us deia res i avui tela marinera!
Doncs res, me'n vaig a dormir perquè demà me'n vaig d'excursió amb els nens de la meva escola. Anem al bosc a buscar bolets!!!! Els papes m'han dit que hauré de caminar molt. Ostres, a veure com aguanto perquè després de tot el que he passat, només fa 9 mesos que camino! Però em fa tanta il.lusió anar d'excursió amb els meus amics....
Una petarrufa plena d'energia per l'Ivet, que necessita força per eliminar el maleït virus. I també una per a l'Aniol.
Abril
Faig tantes coses que podria escriure un llibre sencer i, al final, us avorriria i tot!! Estic descobrint tantes coses a la vegada, que cada dia és una sorpresa.
M'encanta anar a l'escola. He fet un munt d'amics i estic aprenent tantes coses... Cançons, contes, jocs, pintar, cantar, ioga... Tot m'agrada tant.... I m'hi he adaptat tan bé... Hi vaig només als matins perquè la meva doctora i els papes diuen que he d'anar a poc a poc. Massa coses noves de cop però, que no ho veuen que sóc tan feliç a l'escola!!! Ai els papes... Sempre amb la por al cos... Suposo que és inevitable.
Arribo tant cansada que molts dies ja m'adormo al cotxe i, els altres, estic tan excitada que no vull pas fer migdiada. Vull jugar i sortir a passejar tota la tarda!!! Això sí, els dies que no he fet migdiada, als vespres estic rebentada i la soneta em ve tan de pressa als meus ullets... I això és tan estrany amb mi...
I els caps de setmana tampoc paro a casa, no us penseu. Ja he estat prou temps tancada!! Que si música amb altres nens, al parc, a jugar amb la meva súper cosineta Xènia... I sabeu què? Vaig anar a Andorra amb els papes i vaig anar a dos concerts i part d'un assaig!! Sí, sí, i ho vaig aguantar súper bé!!!Ah!! I amb els papes també he fet la meva primera gravació per una cançoneta per a la meva classe. La classe dels picapolls!!!
Però també us he de dir que els papes em diuen que estic fent un canvi... Que m'estic tornant un bitxo gros!!! Acostumats a tenir una nena tranquil.la i callada... Ara no paro!!! Però, com diuen els meus avis, això és molt bon senyal. No calen els resultats de les analítiques. Això ho diu tot!!!
Però els papes encara esperen ansiosos els resultats de les analítiques.
Doncs vaig anar al meu otorrino i, aquesta vegada, em va agradar molt. Sabeu per què? Doncs perquè no va obrir el seu maleït maletí i no em va posar aquell tub fastigós al nas. Com que els papes li van dir que els sorollets a la nit havien baixat, doncs a esperar a la pròxima visita a veure què...
I la meva hematòloga va dir que, tot i tenir algun petit brot d'EICH que se'm manifesta amb cabells dèbils i crostetes al cap, estic molt bé. Aquesta vegada m'ha donat dos mesos fins al pròxim control!!! Aquest és el meu récord!!! Però a la següent visita em posaran una via perquè em donaran aquell xaropet que em fa dormir i em faran una punció medul.lar per a comprovar que la meva medul.la continua treballant bé i està sana del tot. Mira que m'ho han fet vegades, eh? Però la mama no pot pensar en aquest moment... I els papes ja estan nerviosos pels resultats.... Esperem celebrar-ho bé per les festes de Nadal!!!! És que aviat farà dos anys del meu transplantament!!!
Aquesta setmana va tocar tornar a posar vacunes. Aquesta vegada també van punxar als papes!!! Tocava vacuna de la grip!!
Ostres, feia dies que no us deia res i avui tela marinera!
Doncs res, me'n vaig a dormir perquè demà me'n vaig d'excursió amb els nens de la meva escola. Anem al bosc a buscar bolets!!!! Els papes m'han dit que hauré de caminar molt. Ostres, a veure com aguanto perquè després de tot el que he passat, només fa 9 mesos que camino! Però em fa tanta il.lusió anar d'excursió amb els meus amics....
Una petarrufa plena d'energia per l'Ivet, que necessita força per eliminar el maleït virus. I també una per a l'Aniol.
Abril
dimarts, 16 de setembre del 2014
Dia + 656
15 de setembre de 2014
Il.lusió, emoció, por, alegria, nerviosisme...
Quantes emocions juntes hem viscut avui jo i els papes... Al llarg d'aquests dos anys i mig hi ha hagut tants moments que ens pensàvem que aquest dia no arribaria o, si arribava, seria tan endavant...
I el dia ha arribat. I més aviat del que ens pensàvem! Avui, amb unes ganes enormes, he anat a l'escola i no he plorat gens ni mica. Era tanta la il.lusió que tenia per estar envoltada de tants nens... Ara bé, d'aquí a uns dies ja ho veurem.
Avui també hem pensat molt en tots aquells nens que, per culpa d'aquesta maleïda malaltia o de tantes altres, no han pogut anar a l'escola i s'han hagut de quedar lligats en aquelles màquines dels hospitals. I també en totes aquelles estrelletes que des del cel brillen i brillen amb força perquè no ens oblidem que ells van lluitar d'allò més.
Quantes emocions juntes hem viscut avui jo i els papes... Al llarg d'aquests dos anys i mig hi ha hagut tants moments que ens pensàvem que aquest dia no arribaria o, si arribava, seria tan endavant...
I el dia ha arribat. I més aviat del que ens pensàvem! Avui, amb unes ganes enormes, he anat a l'escola i no he plorat gens ni mica. Era tanta la il.lusió que tenia per estar envoltada de tants nens... Ara bé, d'aquí a uns dies ja ho veurem.
Avui també hem pensat molt en tots aquells nens que, per culpa d'aquesta maleïda malaltia o de tantes altres, no han pogut anar a l'escola i s'han hagut de quedar lligats en aquelles màquines dels hospitals. I també en totes aquelles estrelletes que des del cel brillen i brillen amb força perquè no ens oblidem que ells van lluitar d'allò més.
A tots ells la meva petarrufa especial.
Abril
Abril
diumenge, 14 de setembre del 2014
Dia + 655
14 de setembre de 2014
Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada!
Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!
La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...
Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?
Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat....
Una petarrufa,
Abril
Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada! Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!
La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...
Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?
Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat....
Una petarrufa,
Abril
Subscriure's a:
Missatges (Atom)