FESTA DE POSA'T LA GORRA
Tal i com sempre dic jo.... Quina festa tan xula, xula, xula!!!
Cada any fèiem propaganda d'aquesta festa però mai hi havíem pogut anar perquè les meves doctores no em deixaven sortir de casa. Aquest any, però, ja ha estat diferent. En teníem tantes ganes... Ha estat un dia molt especial. Un dia ple d'emocions. A part de poder veure d'aprop tots aquells animals que sols els havia vist als contes, també ens vam retrobar amb una colla de nens i nenes que, igual que jo, hem lluitat contra una maleïda malaltia i allí estàvem, per demostrar al món sencer i als animalons que, per forts, nosaltres!!!!
Un dia tan especial el vam voler compartir amb els meus avis que, sense perdre mai l'esperança, al llarg d'aquests dos anys i mig m'han ensenyat que sempre havia de lluitar i tirar endavant. Ells tenien molt clar que me'n sortiria i, suposo, que la seva gran energia i esperança ha estat bàsic per a la meva recuperació. I la gran dosis de paciència que sempre han tingut amb mi?? Contes, jocs, cançons... Ai... Quins grans avis que tinc... I sense oblidar el meu GRAN avi que tinc al cel que, de ben segur, m'ha donat un bon cop de mà i ha parlat amb el qui sigui per tal que avui estigui aquí! GRÀCIES AVIS!!
I res més, animar a tothom perquè l'any que ve tothom participi en aquesta festa tan especial. Si més no per ajudar a l'AFANOC. L'associació de famílies de nens amb càncer que tant i tant m'han ajudat a mi i als papes.
Una petarrufa molt especial a tots els nens i nenes que l'any vinent podran disfrutar d'aquesta festa lluny de l'hospital.
Abril
Cada any fèiem propaganda d'aquesta festa però mai hi havíem pogut anar perquè les meves doctores no em deixaven sortir de casa. Aquest any, però, ja ha estat diferent. En teníem tantes ganes... Ha estat un dia molt especial. Un dia ple d'emocions. A part de poder veure d'aprop tots aquells animals que sols els havia vist als contes, també ens vam retrobar amb una colla de nens i nenes que, igual que jo, hem lluitat contra una maleïda malaltia i allí estàvem, per demostrar al món sencer i als animalons que, per forts, nosaltres!!!!
Un dia tan especial el vam voler compartir amb els meus avis que, sense perdre mai l'esperança, al llarg d'aquests dos anys i mig m'han ensenyat que sempre havia de lluitar i tirar endavant. Ells tenien molt clar que me'n sortiria i, suposo, que la seva gran energia i esperança ha estat bàsic per a la meva recuperació. I la gran dosis de paciència que sempre han tingut amb mi?? Contes, jocs, cançons... Ai... Quins grans avis que tinc... I sense oblidar el meu GRAN avi que tinc al cel que, de ben segur, m'ha donat un bon cop de mà i ha parlat amb el qui sigui per tal que avui estigui aquí! GRÀCIES AVIS!!I res més, animar a tothom perquè l'any que ve tothom participi en aquesta festa tan especial. Si més no per ajudar a l'AFANOC. L'associació de famílies de nens amb càncer que tant i tant m'han ajudat a mi i als papes.
Una petarrufa molt especial a tots els nens i nenes que l'any vinent podran disfrutar d'aquesta festa lluny de l'hospital.
Abril
