Dia + 754

22 de desembre de 2014

JA SÓC GRAN. TINC 3 ANYS!!!

Sí, sí!! Avui faig 3 anys!!! I quins anys que he passat.... Però no hi pensem en això ara... Avui en faig 3 i estic molt bé!!! I per a celebrar-ho... Sabeu a on he anat avui? A l'hospital!!!
Però no us preocupeu. Estic bé.

He anat a veure un doctor que no coneixia i m'ha mirat totes aquelles pupes que m'han sortit a cames, braços, panxa, coll.... De fet, m'han mirat dos metges diferents. És que amb nens transplantats tot s'ho miren amb més ulls. Els dos han coincidit que és una simple reacció a la pell que encara no saben ben bé per què és. Segurament pel fred. Com que a mi mai a la vida m'havia tocat el fred... Però bé, el més important és que no és EICH ni cap complicació. Tornem a la cortisona, ara amb crema, i un munt de gels i cremes que valen un munt de diners!!!
Pel què fa a la punció medul·lar, encara esperem notícies. A veure si demà ens diuen alguna cosa...

Quan he arribat a casa, l'Àvia m'havia preparat un gran dinar i un pastís amb les meves tres espelmes d'aniversari.  A la tarda, he estat molt enfeinada amb el tió... que no para de menjar! Ara ja espero la festa d'aniversari de dissabte. Hi vindran avis, tiets i la Xènia!!

Una petarrufa,


Abril

Dia +750

18 de desembre de 2014

Avui no us explicaré coses tan xules com el dia anterior...el dia d'avui no m'ha agradat gens. Per començar els papes m'han hagut de despertar molt i molt d'hora. Tant que encara no havia sortit el sol solet. Sense deixar-me beure ni un glop de llet hem anat a l'hospital. Jo només deia que no volia vacunes!!! Els papes prou em deien que no, però es miraven amb una cara...
No, no. Vacunes no, però quan hem entrat a l'hospital de dia per a fer-me l'analítica jo ja he vist que la cosa no era com sempre. M'han estirat en un llit i m'han punxat a la mà per posar-me una via. Prou em queixava, prou... Però les infermeres no han parat fins que m'han deixat un braç....
I després d'una estona, m'han portat en una sala on m'han posat un xaropet que m'ha fet adormir una estoneta. Això sí, a braços de la mama.

Quan m'he despertat la mama no hi era però jo he cridat fins que l'han deixat entrar. Finalment tenia els papes amb mi.
I és que mentres dormia m'han fet dues punxades molt importants. Aquesta era aquella prova que els papesi les doctores en diuen punció, i que és per analitzar el líquid de la meva medul.la per a veure si hi ha quedat malaltia o continua neta.
Ara tocarà esperar uns dies per a saber els resultats. Seran uns dies de nervis però esperem poder celebrar-ho bé aquestes festes.

Després d'aquesta prova la meva doctora m'ha vingut a veure. Ostres... Em volia reduir la medicació perquè les meves analítiques continuaven igual de bé, però al veure que m'havien sortit altra vegada com una mena d'èczema molt exagerat a la pell... Doncs es volia curar amb salut i que em veiés un dermatòleg per a descartar possibles complicacions. Així doncs, a esperar resultats i la visita del dermatòleg.

Quan he arribat a casa m'esperava el meu tiet Albert per acabar el súper pessebre que hem fet. Quan
era petita i estava a cambres em va prometre que si tirava endavant cada any faríem el pessebre els dos junts. I així ha estat. És tan gran i xulo.... Gràcies tiet!!!

Una petarrufa,


Abril

Dia + 745

13 de desembre de 2014

FESTA DE POSA'T LA GORRA

Tal i com sempre dic jo.... Quina festa tan xula, xula, xula!!!

Cada any fèiem propaganda d'aquesta festa però mai hi havíem pogut anar perquè les meves doctores no em deixaven sortir de casa. Aquest any, però, ja ha estat diferent. En teníem tantes ganes... Ha estat un dia molt especial. Un dia ple d'emocions. A part de poder veure d'aprop tots aquells animals que sols els havia vist als contes, també ens vam retrobar amb una colla de nens i nenes que, igual que jo, hem lluitat contra una maleïda malaltia i allí estàvem, per demostrar al món sencer i als animalons que, per forts, nosaltres!!!!

Un dia tan especial el vam voler compartir amb els meus avis que, sense perdre mai l'esperança, al llarg d'aquests dos anys i mig m'han ensenyat que sempre havia de lluitar i tirar endavant. Ells tenien molt clar que me'n sortiria i, suposo, que la seva gran energia i esperança ha estat bàsic per a la meva recuperació. I la gran dosis de paciència que sempre han tingut amb mi?? Contes, jocs, cançons... Ai... Quins grans avis que tinc... I sense oblidar el meu GRAN avi que tinc al cel que, de ben segur, m'ha donat un bon cop de mà i ha parlat amb el qui sigui per tal que avui estigui aquí! GRÀCIES AVIS!!

I res més, animar a tothom perquè l'any que ve tothom participi en aquesta festa tan especial. Si més no per ajudar a l'AFANOC. L'associació de famílies de nens amb càncer que tant i tant m'han ajudat a mi i als papes.

Una petarrufa molt especial a tots els nens i nenes que l'any vinent podran disfrutar d'aquesta festa lluny de l'hospital.


Abril

Dia +731

29 de novembre de 2014

DOS ANYS del transplantament de medul·la!!!
DOS ANYS que tinc l'oportunitat de disfrutar, ara sí, a tope, de la meva gran família i de la vida!
DOS ANYS que em van regalar la meva segona oportunitat de viure!
DOS ANYS que el meu àngel de la guarda, de manera altruista, em va donar cèl.lules mare de la seva sang per poder viure.
DOS ANYS plens d'entrebancs, pors, però ara també alegries.

Gràcies a tota la meva gran família i amics. Junts no ens guanya ningú!

I ara encara em queda acabar el meu calendari de vacunes i, sobretot, la punció medul·lar del dia 18. La punció dels DOS ANYS del transplantament. Una prova important perquè ens diguin que continuo neta del tot i sense rastre de malaltia.

Una petarrufa,


Abril