7 de maig de 2016
Tot i que a simple vista m'assemblo més a en Caillou que a l'Elsa
de la Frozen, si em mireu bé, veureu la meva trena invisible de princesa. Cada
dia al matí dono unes gometes i pincetes a la mama perquè em faci una trena
invisible com l'Elsa. I així cada dia, fins que aquesta trena es faci, un dia,
del tot visible per a tothom.
Fa dies que no dic res i sé que a molts de vosaltres ho trobeu a
faltar. La veritat és que he estat molt ocupada tot i que justament aquesta
setmana només he hagut d'anar només a l'hospital per a fer
controls. Tenia descans de químio per a recuperar-me per tal de poder començar
una nova etapa de quinze dies seguits de més xaropets d'aquests. Havíem d'haver
començat divendres amb una tanda de nou hores de medicació. Però no va poder ser. Les meves analítiques
estan força bé tot i que les meves plaquetes estan molt justetes. Van pujant
però a pas de formiga. És per això que els doctors de bata blanca van decidir
esperar fins a dilluns per veure si aquestes s'han recuperat una miqueta.
D'altra banda he tingut visita amb la doctora dels ulls, que des
que no prenc cortisona em tornen a fer la guitza, i amb l'otorrino perquè els
concerts de trompeta nocturns sembla que van in crescendo. Tot i així
aquest doctor sembla que no li preocupa massa si només els faig de nit els
sorollets. Ara bé, tenint l'experiència que tenen de l'última vegada, els papes
no estan massa tranquils.
Aquesta setmana em va venir a veure l'Aina i la Gemma. Van venir amb les seves nenes petites i carregades
d'idees per a fer-me passar bones estones mentres aprenc un munt de coses. Ah!
I vam passar una bona estona inventant-nos endevinalles!! Per cert, que em van
prometre una sessió de ioga, que tan m'agrada, especialment per a mi al jardí
de casa!!!
Ah! I l'Ablai de la classe de les escaroles em van fer arribar uns
titelles de mà fets per ell dels animals més forts de la selva perquè em donin
tota la força que ells tenen per ajudar a superar la maleïda malaltia que ha
fet que, entre altres coses, no hagi pogut anar de colònies aquesta setmana.
I aquests dies a casa tampoc he parat. Fins i tot he ensenyat a
fer a l'Alba la meva especialitat pastissera. El meu "tamarissú" que
tant li agrada al meu papa!
I amb l'Alba... No he parat! Són tantes les coses que li he
d'ensenyar... I ella tantes les ganes d'aprendre-les de mi...
I la meva tieta de lluny la tinc ben a prop. Fins i tot a ella li
he fet veure i representar en teatre la pel.lícula de la Frozen.
I res més. A veure si amb aquestes pluges les meves plaquetes fan
una bona arrencada i podem començar de nou la tanda prevista de xaropets
fastigosos.
Una petarrufa,
Abril
