15 de desembre de 2012
Els papes m'han dit que avui és un dia molt important. És el dia de la festa dels nens i nenes que tenim càncer. Avui totes les famílies que vulguin ajudar als nens malalts de càncer i als seus papes compren una gorra i van al zoo de Barcelona. Allà estarà ple de nens curats i altres de malalts, els seus papes, amics... I molta gent que els fa costat. Pallassos, actors... I tots els animals del zoo!!
Els diners que es facin serviran entre altres coses, per ajudar a pagar el manteniment de la casa dels Xuklis. Sí, una casa molt gran i xula que serveix d'acollida pels nens que s’estan recuperant d’un càncer i també per a les seves famílies que són de lluny. Els meus papes també hi van en aquesta casa i sort en tenen!!! Així poden descansar i estan molt a prop meu.
Jo, si estic bona, l'any que ve també em posaré la gorra i anirem al zoo a veure les girafes que tant m'agraden!! M'hi voldreu acompanyar? Com més serem a més nens podrem ajudar!!!
Sabeu què? Ja en tenim 200 més!!! Un total de 500!! I sembla ser que la febreta d’ahir era de la bona!! Sí, sí. A més a més, avui una de les doctores de la tripulació ja ho ha dit convençuda. Les meves noves llavors ja s’estan implantant!!! Aviat em sortiran aquelles ales que em deia la tieta Marta?
També m’ha dit que estaria cansadeta i… uix… he fet una dormida als braços del papa aquesta tarda… i mira que jo no sóc de fer nonetes, eh? El papa m'ha dit que mentrestant jo dormia m'han donat una altra bossa d'aquelles plena de sang.
La doctora també ha dit que és molt millor que els leucòcits vagin pujant a poc a poc, i que de vegades pugen i després baixen… però que és normal. Doncs… que vagin pujant però que no s’adormin, eh? La mama diu que encara que el viatge sigui més llarg, millor anar a poquet a poquet. Doncs… a esperar!!
Avui les infermeres de la tripulació m'han fet un mal ... I jo, com que tinc molt caràcter, m'he fet un fart de plorar per veure si les deixava ben sordes!!! I és que me n’han fet molt de mal. I és que em van posar al coll un catéter que és per allà om em posen totes aquelles xeringues plenes de medicaments, i cada quinze dies m'han de canviar les gases i els esparadraps. Em tiben la pell i com que la tinc tan fineta i la pell ara no se'm regenera... doncs que em fan unes pupes... Fins i tot m’han fet sang i m'hi ha posat una cosa vermella perquè no s'infecti... Ostres... Ja n'estic farta! Quan al camerot entren dues tripulants o més de bata blanca.... Tremola! Alguna cosa no gaire maca em vénen a fer!
Vaig a dormir i a carregar energia!
Una petarrufa,
Abril
