Albirant terra ferma

17 d'octubre de 2016

Els bons mariners són aquells que, amb paciència, prudència i constància vèncen les adversitats del mar. Això és el que porto fent jo des del 25 de febrer. Dia que em van diagnosticar la recaiguda a la leucèmia i l'inici d'un altre llarg i desconegut viatge. Com sempre he dit, aquest viatge no l'he fet mai sola. Capitanejat per la meva Doctora i amb un bon grapat de tripulació: infermeres, papes, avis, tiets, companys d'escola, amics... ah! I amb la meva companya grumet, l'Alba, que sort n'he tingut d'ella...

Cada analítica, cada punció és una parada en el viatge, un estat de nervis a l'imprevist, una agafada d'aire, d'energia... per a poder reemprendre'l de nou i agafar forces per a navegar un tram més.

Des de que em van posar les meves cèl.lules màgiques dins meu ja fa quatre mesos. Com diu la meva tieta Marta 4-0!! Quatre mesos que, tot i la meva baixada d'analítica i la por a perdre els CARTS, són quatre mesos de victòria! Poquet a poquet, com sempre, però sempre endavant!!

Doncs sí, avui he tingut nova revisió i ens han donat part dels resultats del recompte dels CARTS, de l'última punció, que fan a Philadelphia. Sembla ser que els CARTS en sang perifèrica han pujat una mica, mica. Ara falta saber el recompte en medul.la...

I l'analítica d'avui torna a estar súper bé. I el més important, ni rastre de limfòcits B!! Un passet més endavant i un respir més per als papes, perquè de patir se'n fan un fart!

Mica en mica ja puc anar normalitzant la meva vida i la dels papes i l'Alba. Ja són vuit mesos de limitacions... amb paciència això ja s'acaba i, ben aviat, a la classe de p5A hi haurà una farigola més!! No sabeu pas les ganes que en tinc... és que a casa ja faig feina d'escola, ja.... i molta! Però què voleu que us digui, prefereixo fer-la a escola!!

I ara a esperar nous resultats al més cinc. A veure si podem sumar-ne un altre. Mica en mica hem d'anar sumant mesos i mesos amb els CARTS dins meu i que aquests eliminin del tot tots els limfòcits B per tal que la maleïda malaltia no pugui ni treure el nas.

Una petarrufa, i a seguir navegant!

Abril

Festa AECC al circuit de Catalunya

8 d'octubre de 2016

GRÀCIES AECC! (Associació Espanyola Contra el Càncer)

Gràcies AECC per a fer-nos-ho passar tan i tan bé en totes les activitats que vau muntar a Montmeló pels nens i nenes, adults i famílies afectats de càncer!!

Segur que amb l'adrenalina que vam deixar anar ens vam carregar d'energia per a continuar lluitant una bona temporada!

Dies així ens fan esborrar una miqueta els dies dolents que hem passat.

Segur que l'any vinent repetirem!!!

Felicitats per a la iniciativa.

Una petarrufa,

Abril

Mes 4. I anem sumant!

5 d'octubre de 2016

Primer de tot us explicaré una cosa que a mi m'entusiasma i a molts de vosaltres us té ben intrigats perquè ho heu demanat als papes.

La sorpresa que els papes tenien per mi. Ni una joguina, ni una excursió ni res de tot això. Una de les coses que més desitjava feta realitat: ja sóc una ballarina!!

Sí, sí. Com ho sentiu. Tinc el meu tutú, les meves sabatilles... I la meva professora de ballet! Era tanta la il·lusió que tenia per a fer ballet clàssic que, tot i no poder estar amb nens, els papes, que tenen solucions per tot, n'han trobat una de genial. M'han trobat una professora i una escola de ballet per a mi soleta! I jo... Emocionadíssima podent fer una cosa diferent. A fora de casa. Primera posició, Pliée... Desitjo que arribi els dimecres per a ballar amb la Raquel! 

Ja ho veieu, una cosa com fer una extraescolar, que tot nen fa, per a mi es converteix en un gran REGAL. Amb tot això que estic passant... Les petites coses es converteixen en GRANS. 

Però ara anem al gra! Avui dia llarg. Molt llarg. Després de passar una mala nit per uns simples vòmits, l'acabem molt bé i amb bones notícies.

Encara era fosc i ja anàvem camí a l'hospital. Analítica i espera't tres hores llargues per a la punció. I jo amb estómac buit des de no sé quantes hores perquè amb el vòmit no em quedava res del que havia menjat el dia anterior! I ja us podeu imaginar el malhumor que portava jo... Sort que ha vingut l'avi quan el papa ha hagut de marxar i l'he fet cansar una mica llegint, jugant a cuinetes... Perquè em sembla que els avis els esgoto una mica massa... Però bé, és el que toca. I ells contents. 

I la doctora contenta de saber els bons resultats. I no diguem els papes!!! Em sembla que els ha marxat de cop el nus que tenien a l'estómac...Les meves analítiques han sortit perfectes. I de limfos B en sang... Ni rastre!!!! Crec que l'energia que poso en el ballet clàssic les ha fet disparar i ara no hi haurà qui les pari!! 

I sabeu què vol dir això? La doctora ho té clar. Els papes no tant perquè són una mica porucs. Vol dir que si les analítiques continuen així... Ben aviat podré anar a l'escola. Farigoles, que vinc!!!! 

Però no cridem victòria abans d'hora. Encara ens falta els resultats de la medul.la i pregar, desitjar... Que els CARTS continuïn dins meu i no s'escapin per molt i molt temps. D'aquí 15 dies sabrem el que diuen els de Philadelphia....

De moment som al mes 4. I anem sumant. 

Una gran petarrufa plena d'energia, 

Abril

Passets importants

20 de setembre de 2016

Ahir tocava control. La mama feia dies que em deia que tenia un bon pressentiment pel que fan a les meves analítiques. No sabia el per què, però creia que alguna cosa hauria fet despertar les meves plaquetes i neutròfils (defenses). I així va ser, després de l'analítica i un munt d'estona jugant a pirates amb els nous jocs de davant l'hospital, la doctora ens va donar els resultats. La meva analítica havia pujat considerablement els últims quinze dies. Ai les mames... Sempre tenen un no sé què que hi veuen més enllà. Per què serà?

A més a més ens van donar els resultats del recompte dels CARTS de la punció de feia quinze dies. Els meus CARTS en medul.la es veu que encara han baixat una miqueta més, però en sang perifèrica han augmentat una mica. Es veu que aquests poden anar oscil.lant. Segons diuen els experts de Philadelphia, mentres no ha hagi limfos B tot va bé. Això sí, com menys CARTS, més nervis, angoixa i patiment perquè no es perdin. És per això que em miraran molt més d'aprop. Més analítiques i, de moment, una punció al mes.

Ara només ens falta saber si en l'analítica d'ahir continuo sense rastre de limfos B.

I ara a dormir de pressa perquè demà serà un dia especial per a mi. Un regal del papa i la mama que no m'esperava. Un petit somni. Ja us ho explicaré en un altre moment perquè he d'estar molt descansada demà.

Una petarrufa,

Abril