Es veu que demà encara no em posaran aquells medicaments tan forts que es diu quimioteràpia. Es veu que encara han d’arribar els resultats d’una prova del meu àngel de la guarda.Sabeu qui és el meu àngel de la guarda? Doncs ara ja sabem que és una senyora molt generosa de l’oest dels Estats Units. Una senyora que, sense res a canvi, entrarà a l’hospital el dia 27 i em donarà unes cèl.lules mare que ajudaran a treballar bé la meva medul.la. La mama diu que això sí que és ser bona persona… i que jo he de ser molt bona nena perquè aquesta senyora, que a partir d’ara li diré el meu àngel de la guarda, m’ha donat una segona oportunitat de viure. El papa i la mama la primera i el meu àngel de la guarda la segona. Per cert, si és americà… voldrà dir que portarà l’aglès incorporat????
Aquesta tarda amb la mama hem cantat i rigut molt. Fins i tot ha vingut una infermera a veure què féiem. Quan la infermera li ha dit que ens sentien des del passadís la mama s’ha posat vermella i s’ha disculpat. Però la infermera ha dit que no paréssim. Que els agrada molt sentir-nos i que no estan acostumades a sentir cançons, música i alegria a les cambres. Em sembla, però, que la mama i el papa fan esforços per fer-me riure i fer que l’estona em passi de la millor manera possible.
A més a més m’han vingut a veure els avis!! I com m’agrada veure’ls encara que sigui darrere una finestra… han rigut molt quan m’han vist amb un pijama que m’anava enorme i amb un llacet blau al cap que m’han posat les infermeres… Es veu que no tenen pijames més petits i com que no em deixen posar els meus… doncs que em sobra roba per tot arreu!!!
Bé, ara que m’he pres un biberó ben gros, me’n vaig a dormir perquè els papes em diuen que és molt important descansar per estar ben valenta.
Una petarrufa a tots els que penseu en mi.
Abril
Abril, quin blog tan bonic que estàs fent! I que moderna que ets...!! Moltíssimes gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres. Segur que entre tots farem que passi moooolt millor :-)
ResponEliminaEscolta, si a les infermeres els agraden tant les cançons i la gresca... ja els hi has fet un concert amb els teus instruments? Te'ls han deixat entrar al vaixell? Tant de bo que sí. Ja veuràs com riuran... si més no al principi, després potser comencen a dir que fas una mica de soroll... ji ji
Ah, i per les visites no has de patir. Pensa que tens una llarga col·lecció de tiets que de fer el burro prou en saben i que estaran encantats de venir a treure el nas i fer bestieses de les seves a través de la finestra! I els avis deixa'ls anar també... Així que no pateixis que distreta n'estaràs. A la tieta de lluny li serà més difícil venir... mira que li agradaria, eh? Però també ho farà, també. De tant en tant agafarà un avió i es plantarà de pet a aquesta finestra. Però com que això encara haurà d'esperar una mica i la tieta sempre ha de tornar a marxar, les seves cartetes i ara aquest blog faran de finestra també. Què et sembla? :-)
Que tinguis un molt bon dia preciosa!!!!
Milions de petonets de la tieta de lluny!! xxx
Hola Abril, avui ens hem vist eh!!
ResponEliminaEstas molt guapa amb aquesta barretina que t'han posat i amv les petarrufes que fas.
Ara estem amb la mama dinant i de seguida estara amb tu. Un peto ben fort i i fins ben aviat.
Una abraçada.
QUINA IL.LUSIÓ!
ResponEliminaAvui per fi que pogut entrar al teu blog Abril!
Estic molt emocionada de poder compartir amb tu i els teus pares aquesta gran esperança de tornar-te veure néixer!
ResponEliminaGràcies per deixar-me ser-hi!
Marta (Martulina)
Ostres quins records !! Nosaltres també erem els primers que sentiem amb música a les cambres de Sant Pau !! Seguiu així i veureu que tot anirà molt bé !! Una abraçada de part d'en Cassià !
ResponElimina