Dia -12 Mar en calma

17 de novembre de 2012


Avui som dissabte. El papa m’ha dit que he dormit tota la nit i que he descansat. Això m’anirà bé per agafar forces per la químio de la setmana.
M’he despertat i quan ha vingut la mama a veure’m per la finestra del meu camerot, doncs m’ha trobat bebent-me un biberó mentre mirava i escoltava un concert d’una orquestra per la tele. M’agrada tant la música… Potser seré com els papes i els tiets que toquen instruments… A mi m’agradaria tocar en una orquestra com el papa… Segur que quan han entrat les infermeres i ho han vist han quedat ben parades.
Sabeu què? No sé per què però quan entren les infermeres i els papes o elles em diuen que canti i jo canto, doncs… es posen a riure. No ho entenc! Però si faig el que em diuen !!!De vegades costa una mica d’entendre els grans. Fan unes coses més rares… La mama en broma ja em deia que aprendria abans a cantar que a parlar, i mira, així ha sigut!!!!

Avui a la tarda he tingut una gran sorpresa. He tingut les meves primeres visites!!! Sabeu qui m’ha vingut a veure? Doncs els meus avis! L’àvia Rosa, l’avi Xavier i la iaia Dolors. Me’n feien de pallassades darrere el vidre… si s’haguessin vist…Han estat molt contents de veure’m tan tranquil.la. Em sembla que m’anyoren una micona.
Per cert, us volia dir una cosa. La meva tieta de lluny, la Marta, que no hi ha hagut ni un sol dia que no m’escrigui una de les seves boniques cartes, m’ha enviat un conte d’una flor i d’una abella (“Somnis d’una flor”)que m’ha agradat molt. Diu que jo sóc la flor i que ella serà l’abella. Llegiu-lo. Val la pena. I… gràcies tieta Marta!! Et tinc tan a prop…
Per avui ja n’hi ha prou.
Una petarrufa de la grumet Abril.