Avui he fet 11 mesos!!!
La mama em diu que ja no sóc aquell bebè que tenia fa uns mesos. Que estic creixent molt ràpid… Li fa un mal a l’esquena de consolar-me a braços!!!
Ja porto més de mitja vida als hospitals!! Els papes no paren de dir-me que tant temps als hospitals ha fet que ens perdéssim moltes coses però que n’hem guanyat moltes d’altres. I molt importants. Com diuen els grans, tots tres fem molta pinya i tirarem endavant. Jo m’hi estic esforçant molt i els papes també!!
Aquest viatge es preveu mogudet. Ja portem una setmana navegant i de moment hem tirat milles sense grans problemes. A partir de la setmana vinent es preveuen dies mogudets. Demà acabo l’últim dia del primer bloc d'aquesta químio i sembla ser que aquesta ja ha deixat les meves primeres pupes al culet. Demà passaran els doctors de la tripulació i a veure què hi diuen. Esperem que no sigui res perquè sino trigaran molt temps a curar-se… I és que tinc una pell tan fina…
Per a celebrar els meus 11 mesos he estrenat una cadireta per sobre el llit. Com que no ens deixen entrar la meva trona, és molt difíl menjar assegudeta al llit. El tiet Albert i la tieta Carme m’han aconseguit aquesta cadireta tan xula. Això sí, tota de plàstic per tal de desinfectar-la bé. Aquí tot el que entra ha d’estar esterilitzat perquè no entrin microbis i bitxos dolents.
Mireu, mireu com he disfrutat menjant unes galetes!!! Oi que és xula?
I sabeu qui m’ha vingut a felicitar avui? El tiet David!!! Ah!! I m’ha recordat el secret que tenim entre nosaltres. Shhhht! No us ho explicaré pas perquè els secrets no es diuen…
Me’n vaig a dormir que estic cansada
A veure com està el meu culet demà…
Una petarrufa,
Abril
Bona nit, Abril,
ResponEliminaJa és molt tard i potser ja estàs fent nones. I tant de bo que sigui així, perquè, tot i que la iaia i jo sabem que et costa molt de dormir, necessites descansar, primerament per tot el que has d'aguantar, i en segon lloc per les energies que gràcies a Déu tens i que no et deixen parar quieta gairebé gens en tot el dia.
Mira, tu no ho saps, perquè encara no les entens aquestes coses; però avui és un dia molt especial per a tu, i també per als teus pares i per a tots nosaltres. I és que avui, més o menys a aquesta mateixa hora, naixies, és a dir, arribaves a aquest món donant-nos a tots, principalment als teus papes, una alegria immensa. La iaia i jo encara recordem la cara que feien ells dos quan t'agafaven entre els seus braços. Hem de confessar que en aquells instants sentíem una barreja d'enveja i nostàlgia recordant els moments en què vam tenir-los a ells, la mama i els tiets, en els nostres.
Sí, ja sabem que el que la gent acostuma a celebrar són els aniversaris i no pas els mesos, però com que encara no has complert l'any, bé que podem fer-ho així, no et sembla?
Potser en circumstàncies normals no ho faríem, però davant del que el cruel atzar t'ha fet i et fa passar, creiem que val molt la pena que el dia 22 de cada mes pensem molt en tu, encara més que els altres dies, que ja prou que ho fem moltíssim.
I mira, saps què et diem? que si tots celebrem el nostre aniversari, a partir de molt aviat, i sempre més, tu en celebraràs dos: un al mes de desembre i un altre a finals de novembre. Perquè d'aquí a unes quantes setmanes, quan se t'obrin les portes d'aquesta gàbia on estàs tancada, perquè se t'aniran fent grans unes ales que et començaran a sortir a partir de dijous que ve, aquest ocellet començarà a volar cada cop més amunt i més lluny, perquè cada dia seran més fortes. De moment, però, hauràs de tenir una mica de paciència. I no dubtem gens ni mica que la tindràs, perquè ja n'has tinguda, i molta, durant sis dels onze mesos que avui fa que vas arribar.
Apa, Abril, descansa molt, i fins demà a la tarda, que els avis ja esperem per venir a jugar una bona estona amb tu, encara que sigui des de fora de la gàbia.
Abril, preciosa!!!! La tieta de lluny et va trobar molt a faltar ahir, com que no podia ni llegir-te ni escriure't... però avui ja hi torna a ser. I a més, ha arribat a temps per felicitar-te!!! I és que allà a on és la tieta encara no ha acabat el dia, eh? Ai Abril, no saps com es deleix la tieta de lluny llegint tots aquests comentaris, veient que tanta gent et ve a veure a la finestra del teu cambrot... A la tieta li agradaria tant poder-te veure... Abril, saps que avui també és el dia de la música? És un dia que no el celebrem prou. Però aquesta vegada, la tieta de lluny ha decidit celebrar-lo amb tu. Saps què li hagués agradat fer avui a la tieta? Doncs venir-te a veure i cantar-te aquesta cançó des de la finestra del teu cambrot per felicitar-te els teus 11 mesos!!!!!!!! És una cançó tan bonica... la va dedicar el senyor que la canta al seu fillet. A la tieta també li hauria agradat escriure't una cançó per a poder-te-la dedicar... però com que no en sap, ha pensat que seria millor regalar-te aquesta. I és que és un valset tan dolç i tan tendre, que la tieta, sempre que l'escolta, pensa amb tu. I és que parla d'un nen petit, malcriat de taaants petons que li fan. Un nen que regala un somriure a tothom amb el seu cor, un ratolinet a qui no li agrada dormir, un petit dictador en forma de baldufa, un tros de sucre tan dolç que fa que qui està amb ell, l'estimi tant que se li aturi el temps i el món sencer!!! Ara entens per què la tieta pensa taaaaaaant amb tu quan escolta aquesta cançó?!?!?
ResponEliminaAbril, el tiet i la tieta de lluny esperen que t'agradi molt aquest valset i que t'ompli d'energies perquè les onades que puguin anar venint durant els propers dies, encara que semblin grans, siguin en realitat ben petites!!!
http://youtu.be/4aKWJO5IsQ0
11 petonets enoooormes del tiet i la tieta de lluny que tant t'estimen!!!!
Marta & Moritz
Gràcies!
ResponEliminaA tu, de res, no hi ha de què, no es mereixen, a disposar... :p
ResponEliminaAixí m'agrada, passant els bons costums de germans a les noves generacions... ji ji ji
ResponEliminaQue gran...!!! són bones les galetes?. Felicitats i una abraçada molt forta de tots tiets i cosins.
ResponElimina