Dia +22 Els manairons d’en Martí

21 de desembre de 2012

El viatge continua en calma. Aquí els dies són molt iguals. Ara punxadeta, ara bany, ara a jugar amb la mama, visita doctores, dinar, jugar amb el papa... I contínuament passant-me xaropets i xaropets!! Sempre igual. I avui em pensava que no tindria visites, però sí!! Primer m’ha vingut a saludar un nen de 4 anys molt i molt valent, que té el seu germanet aquí en un camerot. Sabeu per què és tan valent? Doncs perquè ell ha salvat al seu germà gran. És el seu àngel de la guarda!!!! Li ha donat part de les seves llavors perquè es curi!! Que maco i valent que és...

Després de dinar he fet una bona migdiada i quan la mama ha pujat la cortina del meu camerot… Sorpresa!! Sabeu qui m’ha vingut a veure? La Teresa i el Pep!! Encara no m’havien vist mai i de seguida ens hem fet bons amics i m’han fet riure molt. La Teresa diu que ja s’hagués posat ella una d’aquestes bates verdes que els papes es posen i hagués entrat a jugar amb mi!! Ja ho faré ja de jugar amb el Pep i la Teresa perquè quan estigui bona i el papa tingui concert amb l’orquestra, jo i la mama també hi anirem, i jo seré la fan núm 1 de l’orquestra! Perquè m’agrada molt la música i ja coneixo alguns instruments!!

I sabeu què? M’han portat uns regals molt bonics per aprendre els colors… i el Pep m’ha portat un llibre dels manairons!!! És clar, com que ell sempre m’explica les seves boniques històries… doncs ara els tindré ben a prop. Però sabeu quin és el regal que m’ha agradat més, més? Doncs el dibuix que m’ha fet el Martí, el fill d’en Pep. Hi surt el sol solet, i un munt de manairons cagant el tió. És preciós. Me l’he mirat molta estona. La mama diu que me’l penjarà. A veure si un dia puc conèixer en Martí. Ah! I la Rita que és la seva germaneta petita i que encara és més petita que jo…

Sort que els papes s'esforcen molt per a fer-me riure i jugar i fer d'aquest viatge el més normal possible per a una nena de la meva edat... Em sembla que és el camerot més animat de tot el vaixell. En els altres no se sent res, i en el nostre sempre hi ha gresca. Música, Cançons, titelles, rialles... Tot i així em sembla que els papes fan grans esforços perquè jo ja els veig molt cansats, però davant meu treuen una energia... Pobres, i jo no paro, no paro... I els deixo ben esgotats. Però l'endemà tornen carregats d'energia i amb ganes de fer-m'ho passar el millor possible!!! I així cada dia.
Tots plegats tenim unes ganes d'arribar a terra ferma... I és que fa 5 setmanes que vam emprendre aquest viatge al vaixell... I és que el papa i la mama només poden estar junts 20 minuts al dia... I a mi m'agrada que estiguem tots tres junts!!!!
Com cada dia ha passat la tripulació de bata blanca. No parlen massa. Això sí, els papes sempre els fan un munt de preguntes! Sempre diuen el mateix: tot va com ha d'anar i ara toca esperar!!! Doncs vinga, a esperar s'ha dit!!
I avui...1200 leucos!!! I es veu que les meves defenses estan força bé també!!! Visca! Ahir van descansar per avui regalar-nos 200 leucos de cop!!!

Res més, me'n vaig a descansar que els papes m'han dit que demà serà un gran dia. Faré un anyet!!! Ja seré gran!!! Espero que cada felicitació que rebi es converteixi en cents de leucòcits dels bons!!

Una petarrufa,

Abril