DIA +4 Ja arriba la tempesta ja….i promet!!!

3 de desembre de 2012

Quina nit que li he donat al papa...
Amb lo cansadeta que jo estava. Tenia una soneta... Només volia dormir però és que cada vegada que feia un pipí... Em feia molt mal el culet. I el papa corria a canviar-me i netejar-me bé. Sort que després venien els seus braços i les seves dolces paraules i cançons que em calmaven...

No sé per què, però cada vegada que algú de la tripulació entra al meu camerot em miren i es posen a riure. Té coses ben estranyes aquesta tripulació! Sabeu què em diuen? Doncs que semblo la Heidy!! La mama m'ha explicat qui és i diu que m'ho diuen perquè tinc les galtes molt i molt vermelles. Fins i tot pelades. Sembla que hagi anat a les muntanyes suisses de la Heidy i que el sol i el vent me les hagi ben tallat !!!! ... Què més voldria!!! I això que no m'he mogut d'aquesta mena de gàbia... Es veu que això que em passa a les galtones és per aquella medicació que fa dies em va fer agafar tanta febre. Mireu si en són de forts aquests medicaments!!!

Avui he jugat matí i tarda amb una joguina nova. Un preciós trenet de fusta. M'hi he passat una bona estona carregant els vagons, descarregant-los, anant amunt i avall del llit... I és que les hores aquí en aquest vaixell són tan lentes ... I el viatge és llarguíssim!!! Sembla que no arribem mai a port!!
La mama m'ha explicat que aquest trenet és un dels molts regals que m'han fet els mestres de la seva escola. Em sembla que ens estimen tant a mi i als papes... I això que no em coneixen gaire a mi... Tinc ganes de curar-me per anar-los a veure i fer-los una petarrufa a cadascun d'ells!!!
De moment no he fet més febre i tot i tenir aquella mena de menjar tan estrany que no té gust de res i que em passen per una via, tant ahir com avui he anat menjant miquetes de caldo, tot i que em costa molt empassar-lo. Què voleu que us digui, m'agrada molt menjar i ni que sigui una miqueta... Doncs ho vull provar!!!

I és que tinc un malestar… Em fa mal el culet, m’està sortint molta pupa a la boca i no para de caure’m la baba, i no serà pas d’emoció!!! Sinó perquè em sortirà un malet… jo ja tremolo!!! I per si això no fos prou, d’aquí a uns dies, quan la mucositis encara no hagi passat i la meva medul.la comenci a treballar, es veu que em vindran unes caques lletges, mals de panxa, febre… ui, ui, ui…. Quan s’acabarà tot això… Per què ens ha de passar això als nens?
Sort que els bons mariners diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma…. Jo espero que arribi ben aviat!!!

I ara me'n vaig a dormir. Aquesta nit amb la meva marona. A veure si les pupes del culet em deixen descansar.

Una petarrufa ben grossa i ben especial a l’avi Xavier i al tiet Xavier que avui és el seu Sant i no els puc abraçar ni treure’ls la llengua.

Abril