Dia +182

30 de maig de 2013

Avui tenim dues notícies. Una molt i molt bona i , una altra, de no tan bona.
Comencem per la bona? Doncs els resultats de la punció han sortit nets de malaltia.  Això sí, tal i com sempre diuen les doctores, fins allà on poden veure els microscopis es veu net.

La no tan bona... Els resultats de les meves últimes analítiques.

Uffff! aquestes estan com el temps!!! No hi ha manera que es posin a lloc. La meva medul.la ja  treballa ja... Però el famós EICH (rebuig) resulta que destrueix més plaquetes i leucos dels que la meva medul.la produeix.

Avui hem anat a l'hospital pel control i aquesta vegada ni tan sols s’han mantingut les meves plaquetes i els meus leucos! Han fet una baixada… Més baixeta no podia estar. Quasi no tinc defenses i els meus leucos també estan per terra. És per això que avui m'han hagut de fer una transfusió més de plaquetes. Els papes tenen por que si aquesta setmana no remunto  m’ingressin i m’aïllin en una precambra  de l’hospital perquè estant així puc agafar qualsevol cosa que pot ser molt dolenta per mi...
Suposo que les doctores saben que jo a casa em porto molt bé i que els papes són molt estrictes amb la neteja, menjars, visites...

Aquest  EICH em farà veure la padrina!!  A part de fer-me baixar les analítiques m’ha fet sortir unes

pupes a la boca que, si li sumem la inflor del llavi i el tall que hi tinc que no s’acaba de curar ni mai ni mai, fa que tot el dia vagi amb mala cara i estigui neguitosa. Tot i així, els papes diuen que de dia encara estic prou bé.

Les nits continuen igual. Això de dormir…. Els vaig donar alguna nit una mica més bona però ara ja hi tornem. A més a més, em costa molt adormir-me al vespre. És que la gran quantitat de cortisona que em prenc fa que estigui molt inflada i, amb el nassarró tan petit que tinc... Doncs que se'm xafen els conductes del nas i no em deixen passar la mica de mocs i em costa respirar bé i, a més a més,  continuo fent uns pitos a les nits... Que sembla que faci un concert de trompetes!!!

Així doncs, aquesta devallada que han fet les meves analitiques és perquè l’EICH  comença a descontrolar-se una mica i això no pot ser. Seria molt dolent. Tampoc poden pujar la cortisona perquè encara estaria pitjor de pupes... Doncs al final un xaropet més sembla que és la solució . Apa!!! Com si no en prengués prous!!
Aquest xaropet ajudarà a controlar l’EICH i a recuperar les analítiques i, així em podran baixar una mica la cortisona. Aix… a veure com m’afecta aquest nou medicament...

Dimecres vam tenir visita. Em van venir a veure uns mestres de l'escola de la mama i jo els vaig ensenyar com jugava amb uns ninos que tinc. I la Gemma em va fer arribar un dibuix molt i molt bonic que el Roger, un alumne de la mama, havia fet per mi. Em va agradar tant... Estava tan ben pintat... El Roger sí que en sap de dibuixar… Hi havia un sol solet molt i molt gran... La mama me’l va desinfectar, com fa amb tooootes les meves joguines, i així me'l miro i penso que un dia jo en sabré tant com ell. Gràcies Roger!!!

Avui voldria donar les gràcies a l’AMPA de l’escola de la mama i a tots els mestres, papes i nens i nenes per pensar tant en mi i dedicar-me un gran aplaudiment perquè les meves plaquetes pugin ben amunt. Segur que amb l’energia que em van fer arribar i amb el  nou xaropet pugen i pugen... Moltes Gràcies!!!

A veure si tot es va posant a lloc i la setmana vinent tenim més plaquetes i leucos… és que ja portem 6 mesos del transplantament!!!

Avui vull dedicar una petarrufa molt i molt especial pel Max i la seva família. Un nen de tres anyets molt maco, molt valent i company de batalles de Sant Joan de Déu que ara està passant per un mal moment i necessita tota l’energia per continuar lluitant. Max, t'estimem molt. Estem amb tu!!

Abril