Aquesta nit l'he passada més tranquil.leta que l'anterior. Almenys no hi ha hagut tanta moguda a l'habitació. Tot i així, em continuen donant calmants i els mocs que se'm posen al trasto del coll em continuen enredant d'allò més.Quan m'he despertat ja demanava els contes. Me'ls han explicat tots!!
Quasi no he menjat gens, i a mig matí ja no tenia forces i he fet una bona dormida. Els papes no hi estan acostumats que només vulgui estar estirada i dormir. I això els preocupa.
Ha passat el metge i tampoc ens ha donat cap novetat. Continuen dient que a partir del resultats de la segona biòpsia i de la ressonància podran veure cap a on tiren. O sigui que ens toca esperar més. Quins nervis...
Això sí, no sabem si dels xaropets nous o per què, que faig unes caques lletges, lletges. De moment no li donen importància perquè com que tampoc menjo gens... A veure si no va a més...
Mentres jo dormia la mama ha anat a estirar una mica les cames per aquí a la planta de l'hospital. S'ha trobat el màgic Andreu, que fa de voluntari fent màgia pels nens malalts, i li ha regalat un nas de pallasso per mi i una foto que, abans del transplantament, ens va tirar ell mateix.
La tarda no ha estat gens agradable. Han vingut dues infermeres i m'ho han fet passar malament una bona estona. Primer m'han tret tots els apòsits del pit i, després, ha vingut el pitjor. M'han hagut de canviar tot el que porto a sota el barrilet de la traqueo. I és clar, com que sóc petiteta, que tinc el coll petit i tan inflat per la cortisona... els és difícil i molt aparatós. I jo m'ho passo molt malament. Sort que allà al costat hi tenia el papa i la mama agafant-me i fent-me petons perquè em tranquil.litzés... Però els pobres feien una cara....
Després d'això he quedat ben rendida i m'he quedat ben adormideta als braços de la mama fins que han vingut els avis. I és clar, jo he tornat a demanar a l'avi que m'expliqués contes i més contes.
I així he passat el dia. A veure si demà amb la ressonància obtenen més informació... i també si em trobo una miqueta millor i tinc més energia...
De moment aquesta nit els mimitos de la mama.
Una petarrufa,
Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada