31 de juliol de 2013
No estic bé. No em trobo bé. No em sento bé. Estic enfadada amb el món. Estic molt nerviosa i irritable. Continuo sense tenir ganes de jugar. Només estirada al llit o als braços de la mama. No vull que s’acostin ni les doctores ni les infermeres. Quan les veig em giro d’esquena o els dic que no amb la mà.
No sé el que vull. No sé el què em passa. Jo sóc molt més simpàtica però porto una setmana que no vull saber res de ningú. A part dels papes i avis, és clar.No sé si m’enrecordaré de fer rialles. Ara només tinc ganes de plorar.
Avui, com a novetat, mentre els papes em rentaven, han aconseguit que jugués cinc minuts a banyar la meva nineta negreta que també està molt malaltona. Però m’he cansat moltíssim i després he acabat rendida als braços de la mama.
Les doctores de bata blanca diuen que aquesta excitació és per la gran quantitat de cortisona que em donen. Si abans ja ens semblava molt la quantitat que portava… ara l’hem més que doblat!! I que el no menjar, estar xafada… a part de la medicació és perquè m’han fet dues operacions en tres dies més la UCI i tantes i tantes proves que em fan. I que no paren de remenar-me i fer-me la murga!!! Almenys sigui per esbrinar alguna cosa…
Uns doctors han tornat a estudiar la segona biòpsia però encara hi han de treballar més. No volen dir res fins a estar-ne segurs. Potser demà ja ens confirmaran alguna cosa. Al final la prova que m’havien de fer avui l’han posposada. Primer volen tenir resultats de la biòpsia.
Els papes porten uns dies amb uns nervis… i és que entre l'aspiració de moll d'os no prevista de fa quinze dies i ara tot això porten un mes amb una angoixa i neguit… Esperem que passin els dies i arribi la calma de nou i pugui tornar a casona que tan bé s’hi està.
Una petarrufa,
Abril
Hola Abril,
ResponEliminaEm fa molta pena que hagis i hagueu de passar per tot això...Al mateix temps també em fa enfadar una mica, perquè tal com tu dius és molt injust!!
Saps? No m'estranya que només veure els senyors de la bata blanca ja els facis que no amb el dit... Tot i que no es pot ni comparar, a mi també em passa quan vaig a les revisions amb el pediatre ( i això que la seva bata no és pas blanca ). Quan em pesa i em medeix la infermera estic contenta i simpàtica, perquè em diu tonteries, em fa riure, i em deixa apretar botonets, però quan entra el pediatre ja poso mala cara i me'l miro de reüll, fins que em comença a remenar i a observar i ja començo a plorar...El pare em diu que el Jose és molt simpàtic i que em cura quan tinc mal, però a mi no m'enganyen...ja sé que al final a la que em despisto ja em claven un parell d'injeccions per vacunar-me!! I llavors em posen unes tiretes molt xules...si,si...però les punxades ja les tinc!!
No em puc ni imaginar, doncs, com t'ho deuen fer passar a tu...però tal com diuen, és pel nostre bé i cal confiar plenament en aquests metges, que ja veuràs com t'ajudaran perquè puguis continuar fent passets endavant!
A més, tu Abril ets una lluitadora!! Ens ho vas demostrar ja des d'un bon principi i ho continues demostrant dia rere dia. També tens la sort de tenir al costat uns bons models de qui aprendre-ho...
A la mare li ha agradat molt la frase que et va dir un amic teu, que deia que Mai saps com n'ets de fort fins que ser fort és l'única opció. Diu que és ben veritat, i tu de moment has demostrat que ets realment forta i cal que ho continuïs demostrant i que lluitis també per recuperar les ganes de riure i jugar.
Ànims, Abril!!!
Saps que tu i els teus pares ens teniu al costat pel que necessiteu.
Un petó molt fort per a tots.
Aina, Anna i Pere-Anton
Hola petita Abril,
ResponEliminaestem pensant tant en vosaltres... La meva mama no para d'ensenyar-me les fotos que vas penjant al blog i, saps què? jo dic: "nena" i et faig molts petons a la pantalla del mòbil. Potser els notes, quan te'ls faig, perquè mira que en sé de fer petons i són ben forts.
Quan et vegi, et faré cuques (els grans en diuen pessigolles) per tot el cos, i ja veuràs quins farts de riure et faràs! A mi m'agrada molt que els papes me'n facin; i a tu, també t'agrada?
Com diu la nostra amigueta Aina, no podem arribar a imaginar-nos com deus sentir-te en aquests moments, com et deus trobar de malament... Esperem que ben aviat tornis a somriure i en un obrir i tancar ulls et trobis a casa, amb els papes, jugant a les cuinetes, banyant-te en aquella piscineta tan bonica que tens, donant menjar als peixets del teu jardí, dormint al teu llitet, menjant els plats que cuina la teva mama.
Jo, de mentres, tornaré a demanar al teu àngel de la guarda que et protegeixi, que t'acaroni quan ho necessitis i que t'eixugui les llàgrimes i aquestes es converteixin en somriures.
Avui et cantaré una cançó. Segur que la deus conèixer i que la teva mama te l'haurà cantat tantes i tantes vegades. A mi m'agrada molt i, saps? és una cançó màgica:
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.
Puff era un drac...
Espero que Puff, el drac màgic, t'ajudi a passar una dolça nit, i quan t'aixequis al matí et trobis més bé.
Petita Abril, t'envio un petó molt fort; i també un de molt fort a la teva mama, al teu papa, als avis i tiets i a tots els que estem pensant en tu.
T'estimem, petitona.
Ostres, Abril... avui sí que dormiràs bé!!!!! La teva amigueta Vinyet t'acaba de regalar una de les cançons més precioses del món mundial!!!! Saps que quan la tieta de lluny era petita, només sentir les primeres notes ja plorava....?! I et confessarà que ara, només de començar a llegir-la, ja hi ha tornat... ai aquesta tieta...!!! Però és que és tan dolça i tan màgica aquesta cançó... I mira, té un punt de realitat que tocava la fibra de la tieta... Saps? La tieta de lluny està segura que tenint el Puff màgic amb tu segur que els resultats definitius arribaran ja i seran tan bons que poc a poc aniràs agafant forces per tornar a casona!!! I recorda, cada dia un passet més. Ben ferm i sempre, seeeempre cap endavant... segur que en Puff t'ajudarà! ;-)
ResponEliminaDescansa moltíssim preciosa!!!!!!
MuuuUuUUUuUUuuuAaaaAAaaAAa!!!!
PD: I, per cert, moltes gràcies Vinyet per la cançó!!!! Un petonet per tu també! :-)
De res, tieta de lluny, també m'ha agradat que t'hagi fet il·lusió la meva cançó, perquè sé que també estàs passant per uns moments molt durs.
EliminaVols que et digui una coseta? Te la dic fluixet, que si em sent la meva mama... Doncs la meva mama, quan era petita com jo (bueno, potser una mica més gran, perquè jo només tinc un any) també li queien les llàgrimes escoltant el Puff.
Un petó tieta de lluny, i un altre per l'Abril i pel nostre Puff.
Oi que és increïble que una melodia ens pugui fer taaanta companyia i despertar tantes emocions, Vinyet? Sé que tu també trobes molt a faltar a l'Abril, que t'agradaria jugar amb ella i omplir-la de petons. Però com que ara encara no pot ser, hauràs de cantar-li una cançoneta cada vegada que vulguis estar a prop seu... Segur que a l'Abril li arribarà!! :-) I és que ho sabies que la música és màgica? Ens consola quan més tristos estem, ens fa riure quan estem contents, ens fa explotar quan estem plens de ràbia, ens fa estar tristos quan volem estar tristos, ens desperta les papallonetes de l'estómac quan estem enamorats, ens transporta a llocs increïbles i no deixa que mai deixem de somiar!!! Però el millor de tot saps què és? Doncs que podem compartir-la amb els que més estimem siguem allà a on siguem!!!! La tieta de lluny t'ho diu per experiència... ella i les seves flautetes seeeeempre estan tan lluny...
EliminaVinyet, estic segura que gràcies a tu, el nostre Puff fa companyia a l'Abril dia i nit, així que moltíssimes gràcies!!! I ja ho saps, quan trobis a faltar a l'Abril, canta-li una cançó si segur que la sentiràs mooooolt a propet!!!
Un altre petonet per a tu, petitona!