I quina sort que tinc. No és la primera vegada que ho diem
amb els papes. Sou tants els que m’envieu ànims, força, energia… que segur que,
d’alguna manera, m’arriba i m’ajuda a continuar lluitant. Quins missatges tan
bonics que em fer arribar. Sovint feu emocionar als papes i tot. Gràcies per
tenir-nos al vostre costat.
Avui, a part de la cura horrorosa del trasto del coll, ha
estat un dia tranquil. Han passat molts doctors. Els hematòlegs, l’otorrino i
fins i tot els al.lergòlegs. Es veu que em faran proves d’al.lèrgia per
descartar coses que puguin ser la causa d’aquest súper edema que tant ens ha
fet patir…
Suposem que la setmana vinent estarà plena de proves per tal
de poder baixar cortisona. En porto tanta… Que m’inflaré com un globus… però
aquests dies, amb tot això m’he aprimat molt. Els papes diuen que quan em
desinfli, si no m’engreixo una mica, em quedaré amb la pell i l’os.
Als papes i a l’avi se’ls ha girat més feina. El tiet Albert
i la tieta Carme m’han regalat dos contes més. Jugar no, però que m’expliquin
contes i em cantin cançons… és el que em ve més de gust.
Una dolça petarrufa,
Abril
Hola bonica,
ResponEliminahe estat uns dies fora de casa, però cada dia pensava amb tu i sort que l'Eva Soler, anava parlant de tu al facebook. Saps que em passa, doncs que si no és del del meu PC no trobo el teu blog. Ara me'l posaré a l'ipad, i així, d'aquesta manera, malgrat estigui lluny, podré saber sempre de tu. Ja he llegit totes les coses que t'han anat fent i tens tota la raó quan dius que n'estàs fins el monyo i que veus els papes patir tant! I perquè? Doncs no tinc resposta princesa, perquè és del tot injust.
A veure si aviat donen els resultats definitius i podeu agafar de nou aire per continuar aquesta lluita tant intensa. Però saps què? Doncs que a mida que et vas fent gran, cada dia ets més forta i més valenta i cada dia ens dones una nova lliçó de paciència de de força per continuar lluitant. Quan tot hagi passat, seràs una dona tant ferma, que res et podrà tombar!
Un petonàs bonica i digues als teus pares que són una passada!!!!!!! Que cada dia sigui un passat més cap a la recuperació total!
Saps què t'envia avui la tieta de lluny?!?!?!?! Un sac de petons carregats de paciència i molta, mooooooolta força!!! I és que demà és diumenge i poca cosa diran els teus amics de la bata blanca... Però saps què? La tieta té un d'aquells pressentiments que es compleixen... ;-) I és que, oi que ara tens la sensació que el passet que fas cada dia és com invisible, que gairebé no es veu? Doncs la tieta està convençuda que la setmana que ve tot anirà més de pressa i veuràs toooots els passets que has anat fent aquesta setmana i els que faràs la setmana que ve!! I ja saps que la tieta de lluny no t'enganya mai eeeeh? ;-) I si demà tens estonetes d'aquelles que sembla que no s'acabin mai, mira a través de la finestra i busca la nostra estrella... La tieta de lluny farà el mateix i així et podrà fer de tieta una bona estona!
ResponEliminaPreciosa, dorm molt i agafa forces per poder fer el passet cap endavant que et toca fer demà!!!
MUuuuuUUUuUuuuuUUUUuuUuaaaAAaAAAAAaaAA